VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

1 de juny de 2024
0 comentaris

Càmera i acció: ‘La Grosse Caisse’

La grosse caisse (literalment, ‘el bombo’) era com els treballadors de la RATP, la companyia de metro parisenca, denominaven al vagó blindat que transportava els diners de la recaptació diària. És també el títol d’una comèdia francesa del 1965 dirigida per Alex Joffé i protagonitzada per Bourvil, que hi interpreta el personatge de Louis Bourdin, un revisor del metro parisenc aficionat a les novel·les policíaques. Amb el pseudònim de Lenormand, n’escriu una, Rapt à la RATP, la història imaginària de l’atracament al tren que diàriament recull la recaptació de totes les estacions al final del servei. Rebutjat per totes les editorials on acut i dolgut per les burles dels seus companys, decideix presentar la novel·la a autèntics gàngsters tot animant-los a portar a terme el minuciós pla del robatori descrit a l’obra, amb l’esperança de fer-se famós literàriament, i de pas seduir Angélique, la revisora que té a l’andana del davant. Aconsegueix convèncer Filippi, un famós gàngster que l’obliga a esdevenir el seu còmplice. A partir d’aquí es succeeixen les aventures i els girs de guió (a dalt) fins el desenllaç final, del quals no farem espòiler, naturalment.

L’estació de Quai de la Rapée (línia 5), reproduïda als estudis d’Épinnay-sur-Seine, és on treballa Bourdin i per aquesta raó hi té un especial protagonisme, però també hi apareix la d’Arsenal, contígua a l’anterior, i tancada i abandonada des del 1939, així com el viaducte d’Austerlitz (que cal no confondre amb el pont d’Austerlitz). La pel·lícula ens trasllada a l’ambient del metro parisenc dels anys seixanta, amb els característics trens Sprague-Thomson, de color verd i vermell (a l’esquerra), que van prestar servei des del 1908 fins al 1983. Un altre element passat a la història: el revisor protagonista és un poinçonneur (és a dir, un punxador), de quan els bitllets del transport públic eren de cartró i s’invalidaven amb un punxó.

El sistema de recollida de les recaptacions diàries, motiu central de la pel·lícula, estigué en funcionament a la RATP fins al 7 d’octubre de 1967: un tren especial recorria la ruta Quai de la Rapée-Place d’Italie-Gare de Lyon, on es decarregaven les saques de monedes i es traslladaven a una via estreta privativa. Amb la digitalització completa dels sistemes de pagament de bitllets i abonaments els sistemes de trasllat i custòdia, i amb ells els riscos de robatori físic han passat a millor vida.

[Informacions i imatges extretes de Viquipèdia i lagedorducinemafrancais.blogspot.com]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!