Si funciona, no ho canvïis

El passat 1 de juny el metro de Madrid va recuperar el disseny tradicional del plànol de la seva xarxa. Inspirat, com la majoria, en el de Londres de Harry Beck, era, i torna a ser, intel·ligible i agradable a la vista.

Dic era i torna a ser perquè, entre 2007 i 2013 els soferts madrilenys han hagut de patir un disseny diferent. Contravenint la famosa màxima anglesa de “si una cosa funciona, no la canvïis”, el govern regional de l’ínclita Esperanza Aguirre va promoure aquesta absurda substitució. El resultat, un oblidable disseny de base rectilínea perpetrat per un tal Rafa Sañudo, director, oh casualitats de la vida, del video electoral del PP madrileny. Per cert, la broma va costar 95.000 euros, 5.000 euros menys de la quantitat a partir de la qual no es pot fer una adjudicació directa…

Que el sentit comú ha tornat al suburbà madrileny ho corrobora el fet de que el nou disseny, amb algunes correccions respecte a l’abolit el 2007, ha estat elaborat pels tècnics de màrqueting de la mateixa empresa del metro, que per això estan.

[Imatge: www.elpais.com]

Un pensament a “Si funciona, no ho canvïis

  1. Els plànols esquemàtics no m’agraden, m’estimo molt més els que reproduiexen – en la mesura possible – les proporcions reals. Això és el que fa el plànol del metro de París.

    Pel que fa al de Barcelona, és un terme mig anguniosament ineficaç, en què les vies del tren del Maresme travessn el Poblenou.

    I no diguem el plànol dels autobusos, fet expressament contra els usuaris. Qualsevol coneixedor de Barcelona sap que el carrer de la Creu Coberta, el carrer de Sants i la continuació fins a Esplugues són perfectament rectilinis. No pas en el mapa, on en un punt arbitrari es representa un angle absolutament inexistent. Sabeu allò que els passa als nens, que comencen a escriure un rètol sense tenir en compte la dimesió real de les paraules, i comencen escrivint molt gran i acaben molt petit? Doncs es veu que això és el que va passar. Van dibuixar el centre, i com que l’escala escollida no s’adeia a la magnitud total del plànol, van decidir comprimir la perifèria, amb què les rectes deixen de ser rectes.

    Dels mals dissenyadors, allibereu-nos, Senyor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *