L’optimisme, segons Teixidor

Ha mort l’escriptor osonenc Emili Teixidor. A la seva memòria, transcric un dels articles que publicava cada dues setmanes a la darrera plana del Presència dominical. En aquella ocasió parlava d’optimisme. De plena actualitat i més necessari que mai, doncs.

Festes
El 15 d’agost deu ser la festa major de mig Catalunya. Les festes més entranyables són les dels pobles petits, que durant l’any semblen mig abandonats i que aquest dia apleguen centenars de persones per omplir a vessar l’església mig enfonsada i per ballar amb la música d’una orquestra de dos o tres músics i animar els menuts amb pallassos i atraccions. El poblet reviu i la festa és una lliçó d’optimisme, vitalitat, esperança. Em van convidar a una, en un poblet de la Segarra, on la missa la va celebrar el senyor bisbe, i la imatge dels pagesos i mestresses ballant al so del vals: “Quan jo tenia pocs anys, el pare em duia a la barca i em deia quan siguis gran no et fiïs mai de la calma…” i també de Perfídia i altres clàssics de Lucho Gatica (qui se’n recorda?) o jotes com “No te vayas de Navarraaa…!” La voluntat de fer reviure el poble mereix un premi! I la festa, inoblidable.

[Article d’Emili Teixidor publicat al Presència del 2 de setembre de 2011; imatge: lletra.uoc.edu] 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *