Pomes masculines, apis femenins

Sortia avui d’una fruiteria, després d’haver-hi comprat una bossa de pomes, quan el venedor, de la caixa estant, se m’ha posat a cridar tot entusiasmat:

no quiere apio, para la señora? — mentre amb la mà agitava una d’aquestes hortalisses per al caldo

No, gràcies, li dic. La pregunta amagava un to masclista francament sorprenent a aquestes altures de la pel·lícula. O sigui, és normal que un home compri pomes, però si compra api ha de ser per la seva dona. No sabia que fins i tot les fruites i les hortalisses tinguessin sexe. No li sembla al venedor que si necessités api a casa meva l’hauria comprat, com he comprat les pomes? Doncs es veu que no.

Avui fa quaranta-nou anys que la primera dona, una russa, va viatjar per l’espai. Casualment, avui també la Xina envia la seva primera senyora a donar voltes pel cosmos. Una altra dona, alemanya, ens fa marcar el pas econòmicament parlant a tot un continent. La igualtat de sexes, la justa distribució en les tasques de la llar i la superació de mil i un prejudicis sembla que van encarrilats, en la bona direcció, però en un racó de món encara hi ha gent que creu que l’api (tallar-lo i cuinar-lo) és cosa de dones.

[Imatge: ca.wikipedia.org]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *