Carrers de Tarragona: Sant Agustí i plaça Verdaguer

Cèntric carrer que uneix les dues Rambles, la Nova i la Vella. El seu nom prové de l’antic convent jesuïta de Sant Agustí, del qual només en resta l’església del mateix nom, un magnífic edifici renaixentista (dels pocs que hi ha a Catalunya, segons afirma l’actual responsable del temple) situat a la Rambla Vella cantonada amb el carrer que ens ocupa.

És el típic carrer peatonal, ple de franquícies despersonalitzadores del comerç local. Per sort, estratègicament situades, hi trobem alguns negocis més “autèntics”, per dir-ho d’alguna manera. A saber, dues botigues Figueras, de roba, la sabateria Las Américas, la floristeria Pros o la joieria de l’inclassificable Blázquez (peculiar personatge de la ciutat, del qual en parlarem algun altre dia). També hi ha una botiga de llums i endolls, de tota la vida, que no té nom o jo almenys no li he sabut veure.

A mitja alçada de carrer i donant-li una gran sensació d’amplitud, s’obre la plaça Verdaguer, també peatonal i amb dues sortides: el carrer Joan Maragall i una mena de túnel, perpètuament envaït de motos, que connecta la plaça amb el carrer Girona. L’homenatge al poeta nacional de Catalunya es concreta en un discutible monument (inaugurat el 1976) situat en un racó de la plaça, que és una espiral metàl·lica que recorda una pela de taronja. Mai no m’ha acabat de fer el pes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *