marginàlies

Avui fa deu anys que morí Gabriel García Márquez, l’escriptor colombià que demostrà que la vida quotidiana està farcida de fets extraordinaris, raó per la qual delimitar on acaba la realitat i comença la ficció és un esforç condemnat al fracàs.

Segons ell, la vida no és la que hem viscut, sinó la que la que recordam i com la recordam per contar-la. Per ventura és cert.

Encara record de quina manera em posseí “Cien años de soledad”, l’espera tensa entre una estona de lectura i una altra. En acabar-la em vaig pensar que mai més no trobaria una lectura com aquella, que cap altra no em deixaria tan tocat. Anava ben errat, evidentment.