Segueix el genocidi palestí decretat per Binyamin Netanyahu i perquè sigui impecable vol matar de fam els gazians. I se’n sortirà, entre d’altres raons, perquè la deshumanització que fa dels palestins ha calat ben endins de la indiferència general. I ho aconseguirà, evidentment, per la complicitat indigna de la immensa majoria dels estats del món
Avui capvespre, al Museu de Mallorca, s’hi ha presentat el llibre “Carles Ponseti Verdaguer. Aire entre les notes”, de Víctor Gayà. A l’acte, que ha començat amb una peça per a violí a càrrec de Ramon Andreu, hi han intervingut Maria Muntaner, l’editora; Amèlia Forteza, cantaire i membre de “Studium”; Víctor Gayà, l’autor, i Carles
fes-ne pàtria d’aquest fang per poder aixecar els nous ídols i fruir de la seva esbalçada
Avui el tres fills que encara queden (n’Antoni, na Catalina i en Domingo), els nets (de sang i per aparellament), renets i rebesnets de Jaume Mateu i Palou (Bunyola, 1892-1980) i Catalina Conti i Negre (Bunyola, 1896-1993) ens hem reunit com cada any i des d’en fa molts per celebrar purament i simple que tenim
de les pedres fer-ne camí per a vianants de la pols cicatritzant per a les ferides de la caminada l’envol dels qui s’arrisquen
Avui fa 200 anys que va néixer a Palma, al carrer de les Monges, Marian (o Marià) Aguiló i Fuster, un dels imprescindibles de la cultura catalana recent. D’ell en diu Josep M. Llompart a la seva “Literatura moderna a les Balears”: “Quan la Renaixença començava a prendre el bull, En Marian Aguiló va anar
Té set anys i ja ho capta tot al vol i, per això, sap llustrar i fer anar on vol la ironia, els gestos i les paraules precises. De l’observació atenta de tot el que s’esdevé i de la detecció immediata de la densitat de cada instant, n’extreu els nutrients que li calen per acarar-se
que no hi penetri res ni ningú dins meu que som com una casa per endreçar i la pregària va ser escoltada: dels enderrocs sols se’n salvà un cor d’espines
L’elecció del Papa nou Lleó XIV ha generat tota mena d’informacions, comentaris, debats i tots els trulls comunicatius que comporta l’entrada en l’escena global d’un nou actor protagonista. En paral·lel, la litúrgia desplegada en actes capitals com el funeral del Papa Francesc o el conclave d’on en sortí Papa Robert Francis Prevost ha propiciat la
“Maripasoula”, de Blanca Llum Vidal, és la crònica d’un viatge a la part d’aquest nom de la Guaiana Francesa, sí, però és molt més que això. És endinsar-te en un temps que et permet anar i venir sense patir per les conseqüències, i en un espai vegetal que determina tant la llum com la pauta
la llum meandreja per trobar la deixa de les paraules a la volta del paladar com el cant encès de l’ocell de glaç que vol retrobar la veu del vent que l’apassionà
Feia una hora -quart amunt, quart avall- que havia acabat de llegir “Xavals de carrer”, de Pasolini, en traducció de Joan Casas i editat per L’Agulla Daurada, quan el fum blanc que sortia de la Capella Sixtina anunciava que l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana ja tenia nou Papa i l’Estat del Vaticà nou Cap. La
el poema no descriu el camí que l’ha dut a dir el que diu que no és el que havia de dir de bell antuvi
Ahir horabaixa a la Llibreria Embat (establiment cinquantenari) Miquel Rayó va presentar “Hivern humit”, de Joan Perelló (Campos, 1953), recull poètic editat per Adia Edicions a la seva col·lecció “Ossos de sol”. “Hivern humit” pot considerar-se una crònica engegada “dins un parèntesi de la vida”, marcada per la “saliva del dolor”. O també una cavalcada
Fa un estirament llarg per desencarcarar-se després de llegir més de dues hores de tira i tot seguit omple l’estilogràfica disposat a escriure el que sigui, sense passar prèviament per la carcanada del cervell. Té molts d’anys, la ploma que emplena, regal d’un oncle seu pianista. Una Senator Regent, alemanya, que deu tenir una seixantena