El que ara creia un vers que fregava la sublimitat, suara sols hi veia l’esborrany d’una crida publicitària. I llanguia com un adolescent davant un desengany. Amb la vista perduda en qualsevol dels heptasíl·labs que escrivia amb fervor, gairebé sense pensar-hi, i que no resistien ni una lectura viva, es convencia que ni per fer
De bon matí, acabada d’estrenar la llum, del carrer estant se sentien crits infantils d’alegria i el soroll inconfusible del paper en esqueixar-se. Els Reis en són la causa innocent. Els meus preceptors reberen anit de mans de les úniques majestats que es mereixen aquest tractament els primers regals, i avui n’han trobat encara més.
el pit que t’infongué la vida no pot evitar l’aspror de l’alè sumari a tocar de l’estroncada de la llum
S’ha mort el president Francesc Antich. Ha partit massa d’hora. Són moltes les mostres de commoció i dol que es van publicant, la quaL cosa demostra que era una persona a qui li agradava la distància curta, el cara a cara, el cau d’orella més que la cridòria eixorca. Va ser el primer president socialista
És fent el cafè després del dinar del segon dia de l’any que s’adona que encara no ha canviat el calendari i, com si consideràs que aquest descuit pot cridar la malastrugança, s’aixeca apressat de la taula i el canvia. Abans de reparar en l’exhibició extemporània del calendari caducat, pensava que el silenci que ha
que l’odi calli que mani el seny que el mot empari que esperi el dol que la por fugi que quedi el bes
D’aquí a una hora mal comptada es farà fosc, arribarà la nit i a les 08:09:55 de demà, primer dia de l’any 2025, sortirà el sol, que es pondrà a les 17:36:23. El temps, si no fos per les conseqüències que té el seu pas en els cossos, les coses i els cervells, podríem dir
el vent castiga la pell encabrona la paraula emmalalteix el silenci que protegeix la mirada
El meu preceptor menor, despus-ahir, a l’hora de decidir a què jugàvem amb el seu germà i amb mi, va proposar de seguir el joc del meu amic menjacases mort a l’estudi de ca seva. Em sorprengué, sí, perquè jo donava per tancada aquella història que ens engrescà una estona llarga fa un grapat de
Des de fa 20 anys la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear -delegació que enguany ha celebrat els cinquanta anys- organitza cada vint-i-vuit de desembre la Festa de l’Estendard. La senyera, portada per membres d’aquesta entitat, desfila de l’església de Santa Maria Major fins a la plaça de l’ajuntament on es llegeix el pregó i
resistiran les soques mes joves i l’aigua que no té himne però que de la insipidesa i el silenci en fa domini
25 de desembre i fum, fum, fum, que no ve de cap foc, sinó de fotre. Fa 382 anys que va néixer Isaac Newton. I 124 que ho va fer Humphrey Bogart, un actoràs el record del qual s’esvaeix. Per Nadal la mort no signa treves, ja ho sabem. Tampoc no deixen de matar-se en
Els més dissortats i tot, els que sobreviuen malgrat tot de les deixalles d’altres pegant colzades a l’aire i al germà proïsme, aquests dies de discursos institucionals, nadales estantisses i cartes als Reis, confiaran les seves pesantors a l’esperit nadalenc que pinta l’esperança de vermell i blanc. I de la resistència heroica permanent estant, somniaran
El meu preceptor menor, havent dinat, ha volgut jugar amb mi a detectius, personatges que li criden molt l’atenció i medi en el qual s’hi mou amb prou habilitat atenent els seus set anys acabats de fer. Calia esbrinar qui havia matat un amic meu, a ca seva, mentre menjava, així de genèric. Sorprès i
l’ona vol ser núvol per regar les barques que contrabandegen amb els fills dels somnis