marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

LA CASETA DE L’ARANYA

27 de desembre de 2020

La maqueta amb la que juga el meu preceptor menor la va fer fa uns quants anys el seu besavi patern, que tenia les mans grosses, dits breus però força molsuts, però molt amatents i precises a l’hora de fer feines que volien molta cura o bé per acarar manualitats que requerien peces molt menudes

Llegir més

NADALAJANT

25 de desembre de 2020

Nadal estrany, el d’enguany, de gent comptada a taula, de rostres amb màscara i de tradicions estroncades. Nadal fred i plujós, això sí, i s’agraeix. Per Nadal fred com cal. Tanmateix ja en fa uns quants, de Nadals incomplerts  i insatisfactoris amb presos polítics, amb innocents rere barrots i reis  que encara es creuen representants

Llegir més

TYRANNOSAURUS: SENSE COLOR ON REFUGIAR ELS ULLS

24 de desembre de 2020

Club Editor presenta una nova edició, revisada per l’autor i acabada amb un epíleg, de la novel·la “Tyrannosaurus”, de Guillem Frontera, quaranta-set anys després que s’edités a Laia. Massa temps sense tenir a l’abast una novel·la que xucla, que no deixa en cap moment d’activar emocions, d’infondre-les l’hàlit necessari perquè no perdin l’alenada en tot

Llegir més

NORMA DE LES ROSES

23 de desembre de 2020

Quan n’era l’hora, de Juan Ramon Jiménez només en vaig conèixer –i molt de passada- “Platero y yo”. Aleshores Franco encara signava penes de mort i de la Generació del 27 espanyola –els literats en català no existien, naturalment- només en sabíem quatre pinzellades interessades i perquè Juan Ramon Jiménez –un dels seus referents- havia

Llegir més

L’HERETAT ARRABASSADA

21 de desembre de 2020

Els profetes -s’han extingit?- escrutaven -escruten?- el futur, hi veien les llums que el sembraven d’ombres, ho deien o proclamaven al poble amb més o menys severitat i els sacerdots els interpretaven perquè allò considerat profecia no perjudicàs ni posàs en entredit el poder que concentraven i exercien a plaer. Per tant, les profecies -com

Llegir més

EL PES DE LA LLUM

20 de desembre de 2020

Pujant per desena vegada l’escala que mena a les cambres –els descuits el turmenten- s’adona que la borra s’ha fet amb certs racons i que, misteriosament, en alguns escalons hi han aparegut miques generoses de pa que sembla que esperen aucells. Instintivament ha anat a obrir les finestres de la seva cambra i la dels

Llegir més

COIXINS EN DISPUTA

19 de desembre de 2020

Segurament deu estar estudiat –queda tot per saber-se , però pràcticament està tot estudiat i convenientment googlelitzat– per què les bregues de coixins mai no passen de moda entre els infants i hi frueixen tant, com botejar damunt el llit. I no crec que calgui estudiar per què els pares sempre s’hi oposen; o sí.

Llegir més

EL VIOLÍ DEL DIMONI

18 de desembre de 2020

I no li costa gens imaginar-se en Niccolò Paganini fent plorar de pura emoció la dama que més li agrada del concert fent dir al seu violí Cannone Guarnerius tot allò que ell seria incapaç de dir-li amb paraules. Ja li anava bé, al genovès, que corregués la brama malèvola que havia venut l’ànima al

Llegir més

PARLAR PETIT

17 de desembre de 2020

Una de les recomanacions que fan els qui de pandèmies entenen per prevenir-ne la propagació és la de parlar baix, o petit; en veu baixa. Altre temps, no cridar i parlar temperadament era signe de bona educació o criança i els que hem crescut entre aquestes velles normes d’urbanitat ens sobta molt la pujada en

Llegir més

SER-HO TOT

16 de desembre de 2020

Està molt amoïnat pels acúfens que cuiten de fer-lo tornar boig des de fa un grapat de dies. Està en mans de metges i de proves diagnòstiques, encara no n’ha tret res en clar, per tant, i no obstant està ben segur que aquest fregit dins les orelles que no deixa acabarà amb una presbiacúsia,

Llegir més

COMPLAENÇA

15 de desembre de 2020

Com una criatura àvida de jocs  vas on els poetes es diuen els uns als altres els seus versos i allargues la mà esquerra perquè, a l’atzar, prengui un llibre. I durant un brevíssim instant aventures quin poeta serà, i de cop s’acaramullen noms i més noms a la punta del cervell, i sents aquella

Llegir més

EL ROSTRE ANTÀRTIC

14 de desembre de 2020

El rostre de Roald Engelbregt Gravning Amundsen és antàrtic: glaçat en la primera impressió; d’una duresa gairebé implacable que et parla obertament d’un caràcter rocallós, determinant, probablement obsessiu, molt més de ciències que no de lletres. I tanmateix, a força de deixar-te prendre per la seva rotunditat, per aquesta atracció incòmoda de la que no

Llegir més

EL PROFESSOR SÀDIC

13 de desembre de 2020

Ha sortit de la becada –així ho pensava tot i que la migdiada ha passat de llarg la mitja hora- amb l’alenar accelerat, amb el cor molt atropellat i amb la imatge nítida d’aquell capellà, professor de literatura, que durant uns anys, per ell, va ser un veritable turment, un malson que el perseguia nit

Llegir més

LA MÀ DAMUNT LA MÀ

12 de desembre de 2020

El Moix de casa és negre i en un intent certament reeixit per desempallegar-se de la suposada malastrugança que diuen que encomanen els moixos negres, té les quatre potes, la barra i la boca blanques, amb una llenca del mateix color acabada en punta que va del musell fins a l’entrecella. Val a dir que

Llegir més