Avui fa 60 anys que Martin Luther King va tenir un somni: els blancs i els negres nord-americans convivien harmoniosament, en igualtat de condicions, oportunitats i recursos. I el somni no s’ha complert del tot. Quatre anys i quatre mesos –mal comptats- més tard va ser assassinat. Acusaren i condemnaren James Earl Ray de la
La por que et pren davant el vent huracanat agermanat amb la pluja més tempestuosa és la més primària i, per això, la més espaordidora. Et sents fortament agredit sense motiu, sense cap defensa segura, traït per una natura que de sempre has considerat l’expressió de l’harmonia perfecta. És el terror de sentir-te tractat com
Avui fa cent nou anys que va néixer Julio Cortázar, senzillament un dels grans, un dels que han quedat i quedaran fent palès que amb les paraules, si no es pot dir tot, s’hi pot arribar. D’ell aquest enuig o emprenyament –“La mofa”, com titulà el poema-: Vos ves la Cruz del Sur, respirás el
Adia edicions acaba de publicar les tres obres guanyadores dels Premis Literaris Vila de Santanyí 2023: “L’animal perfecte”, de Lídia Gàzquez, Premi Bernat Vidal i Tomàs en la seva trenta-vuitena edició; “Les cinc ciutats d’Ul-dri’ak”, de Roger Coch, Premi Antoni Vidal Ferrando, en la seva sisena edició; i “Temps mort”, premi de Teatre en la
el parrupeig a tocar d’una tórtora que no trenca el son de la moixa estesa a l’ombra calda de la ciques el rellotge a punt de tocar les quatre la bellesa pertorbadorament nua de l’Anticrist de Lars von Trier una mosca adulta orbitant histèrica sobre el cap en vigília que sua i el silenci del
Un dia del mes d’abril de 1920, la fàbrica de sabates Slater-Morrill Show Company de South Braintree, Massachussets, va ser assaltada per tres persones que se’n dugueren un botí de setze mil dòlars matant, però, el comptable i el guarda de seguretat. Dia 5 de maig del mateix any varen ser arrestats acusats de l’atracament
Un parell de nusos elementals conscients que el pes que han de suportar no passa de moderat: roba de vestir pobra acabada de rentar, llençols gastats per la descurança i el tedi, tovalloles que han perdut totalment la musculatura i la fibra i els costa eixugar… El ganxo poderós que no és nou en paret
Anava tan carregat d’espatlles que semblava que a sobre hi duia un cementiri. I tanmateix, el seu pas emanava una dignitat sense cap clivella. Parlava poc tot i tenir una veu agomboladora i, encara que la pressa l’empaitava a l’hora d’estar amb la gent, passava per ser temperat i calmós, signes inequívocs de gent assenyada,
obrint la boca com si fos avenc endormisca els udols que mai no troben ressò en el silenci de la peixera des d’on desplega els colors vius de l’ànsia acuitat per tresmalls imaginaris voldria ser les mans d’aquell qui pren la carn com a l’instrument necessari per constituir el medi del desig i s’adona que
Sentia parlar tant de sortir de la zona de confort, que no pogué més i en un horabaixa de diumenge ben xafogós d’agost, mirà d’aclarir quina era la zona que ell habitava i si era confortable. I en la primera i poc remirada llambregada als seus entorns, s’adonà que no tenia cap queixa prou substanciosa
Avui, 18 d’agost, festa cristiana de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, fa 87 anys que els feixistes assassinaren el poeta de Granada Federico García Lorca. Tant de bo el llegim freqüentment amb la passió que es mereix i amb la mateixa fruïció com si el tinguéssim a tocar perquè ens digués com veu i
Ha costat 48 anys –els que fa que morí enllitat el dictador sanguinari- que el basc, el català i el gallec es puguin sentir en el Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol. Alhora, el Gobierno ja ha sol·licitat que aquestes tres llengües siguin cooficials a la Unió Europea. La Transició cap a una estafa
Els moixos i les moixes encara es barallen, els prop de deu mil anys de domesticació i l’atenció permanent que reben molts de moixos de carrer, no els ha eradicat del tot la ferocitat felina. I, de vegades, les baralles per defensar el seu territori no són de mel i sucre: s’hi juguen els ulls
De bona criança és escometre qui et topis pel carrer amb la salutació pròpia d’aquesta terra; i encara més valorar-la, preservar-la i amorosir-la com et preserves, t’amoroseixes i et valores a tu mateix. De bona educació és voler que qui sigui i on sigui de la catalanoparla aculli la nostra manera d’expressar-nos i plantar cara
Encara era grenyal quan son pare li mostrà com s’esmolaven els ganivets i consentí que ho provàs: son pare li agafà sa mà dreta i molt lentament i amb més esment va fer passar el ganivet amunt i avall de la pedra esmoladora. Quedà fascinat per aquell frec que no l’esmussava gens i els resultats