marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DEL CORTESÀ AL TAVERNER

27 d'octubre de 2022

Somniava que era a un ball de cort del XVIII i mentre ballava -no ha vist amb qui-, ho observava tot i es deia que havia de fer tots els esforços possibles per recordar la somniada i descriure-la amb tot de detalls just despertar-se. Fins i tot ha cregut que sortia del somni perquè un

Llegir més

ULLS DE GAT

25 d'octubre de 2022

Deia que admirava Fellini, encara que no n’acabàs d’entendre cap de les seves pel·lícules, i que en veure “L’any passat a Mariendbad”, de Resnais, havia comprovat que jugar amb el temps és una aventura que sempre acaba bé. I que no es moriria sense haver coreografiat el que li despertava Bach encara que fos incapaç

Llegir més

EL LLIBRE, COM EL FERRO

24 d'octubre de 2022

Avui, entre d’altres, se celebra el Dia Internacional de les Biblioteques, uns espais que han de seguir sent dipòsits permanents de coneixement, de bellesa i de llibertat, raó per la qual ens convé cuidar-los extremadament perquè ens preservin de la barbàrie que, com més va, més i millor es rearma.  Els llibres, i la conseqüent

Llegir més

RELLEGIR

23 d'octubre de 2022

Rellegir m’agrada i hi procur dedicar temps, malauradament sempre breu. Avui he tornat al poemari de Víctor Gayà “Porta trencada”, el número 7 de la col·lecció La Fosca, de Lleonard Muntaner editor. Un text que em va tocar de veres i que, atzarosament, vaig comprar dia 24 de maig de 2011, dies després que la

Llegir més

LA TERRA LLAURADA

22 d'octubre de 2022

La terra acabada de llaurar reclama la contemplació i l’olor que desprèn accentua encara més la suggestió que transmet. Hom diria que agraeix i tot la llaurada, la terra, com si sortís d’una excessiva letargia i a la fi pogués alliberar sentors i planys; com si la crosta provocada pel sol rabent l l’hagués condemnat

Llegir més

GAFES

21 d'octubre de 2022

Són pinces, agulles, o gafes, objectes molt útils i que ben pocs admiren. Per a mi són gafes d’estendre roba des que era molt criatura i de sempre m’han admirat, no sé exactament per a quina estranya raó. Amb gafes hi he fet marcs de fotos, armes llancívoles molt rudimentàries, falques o tascons per a

Llegir més

SEGUEIXEN SENT LES VENÇUDES

20 d'octubre de 2022

S’han trobat les restes d’Aurora Picornell, la sindicalista que els feixistes mataren quan només tenia 24 anys la vigília dels Reis de 1937, al cementiri manacorí de Son Coletes. Tres trets al cap. A la fossa comuna, entre les restes, una ploma estilogràfica suposadament seva. S’ha trobat el cos però mai no sabrem qui l’assassinà.

Llegir més

EL DESAFIAMENT DE LA MOSCA

18 d'octubre de 2022

Després de fer una becaina molt reparadora es disposa a seguir llegint la novel·la dels rampins, que li diu no sap ben bé perquè, una obra de 678 pàgines on res no és el que sembla i tot el que sembla consistent es converteix en una dolça bogeria. No li agrada gaire però, estranyament, llegint-ne

Llegir més

NO ENS BASTA ENTENDRE LA FAM?

17 d'octubre de 2022

En l’acte d’acomiadament de Rafel Ramis que s’ha celebrat avui horabaixa al cementiri de Bunyola, Guillem Simó i Caterina Garcies han llegit el passatge de “Siau benvingut” que més agradava a en Rafel, una obra que interpretà en dues ocasions, la darrera la tardor del 2011, juntament amb Santi Pons, en el Teatre Principal de

Llegir més

HA BAIXAT EL TELÓ, RAFEL

16 d'octubre de 2022

S’ha mort en Rafel Ramis. La desolació s’imposa. En Rafel va néixer a Bunyola el 1948 i va ser un actoràs forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que  marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar

Llegir més

AQUELL QUE LLEGIA…

14 d'octubre de 2022

Deia que no hi feia estar de res, en aquest món ultra tècnic on una impressora 3D ja és capaç d’imprimir un bistec de vedella fet de verdures i d’altres ingredients manipulats. El basquejava haver de tenir necessàriament tant per no arribar a res –ni a ser res més que fragilitats perennes- i veure quin

Llegir més

LES MOSCARDES ENCARA HI SÓN

13 d'octubre de 2022

L’estiu segueix impertèrrit. La tardor era una estació, desconeguda per als més joves, falsament malenconiosa que s’assimilava a la decadència, pròpia d’esperits lànguids i propensos a fer versos amb no gaire fortuna contemplant la fulgor dels ocres. L’estiu s’imposa des del maig i amb ell legislen els moscards i les moscardes, veritables monstres –per diminuts

Llegir més