26 de juliol de 2021 Acabo de llegir Aloma, un clàssic entre clàssics de la literatura catalana. Escrita per Mercè Rodoreda l’any 1936, i revisada posteriorment per ella mateixa el 1968. El relat se centra en la psicologia d’Aloma, una adolescent que viu a Barcelona amb el germà gran, cunyada i nebot, a la casa
17 de juliol de 2021 No resulta fàcil observar una ciutat de sobres coneguda com si fóra la primera vegada que la trepitgem. Veure, descobrir amb mirada de turista aquell lloc o monument que tenim gravat a la retina. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor com disposar d’algun aparell nou, ja sigui un mòbil,
10 de juliol de 2021 Havent aparcat en zona blava (és diumenge al matí, així que de franc) i decidits a explorar racons de Sant Cugat, al cap d’unes poques cantonades anem a parar davant d’una troballa inesperada: una construcció sorprenent —feta de totxo— es troba just a l’altra banda d’un petit barri d’entrada on
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
25 de juny de 2021 La consigna era prou clara: havia de presentar-se al lloc estipulat i exactament a l’hora convinguda. Ni massa aviat (màxim cinc minuts), però sobretot no més tard. Tot el matí que l’home havia estat delirós; volia ja d’una vegada haver acabat amb aquell segon tràmit, tot i ser conscient que
21 de juny de 2021 ESTIU L’estiu és cant, claror, contrast, / és xafogor, també, / que intenta deixar el cor / apaivagat. És pic de calor, profunditat, / que aplana l’aigua quieta, / que l’immobilitza tant a ella / com vol fer-ho amb el meu jo. Suor constant en caminar / que regalima al front, / als dits, a les aixelles, / vol
14 de juny de 2021 Hem fet cap a Arbúcies un dilluns, és 7 de juny. Només obrir la porta del cotxe se sent no massa lluny, tot i ser dia feiner, una tonada de sardana. Seguim, ja caminant, el rastre de la música en viu, que ens va arribant a l’oïda amb nitidesa, més
9 de juny de 2021 Què podria dir-se de Sitges que no s’hagi dit ja tantes vegades! Anomenar el magnífic Palau Maricel, la figura de Rusiñol i la petita joia del seu Cau Ferrat? Que l’escalinata del baluard, entre el mar i l’església de Bartomeu i Santa Tecla, amb aquella balustrada blanca retallada contra el
5 de juny de 2021 Tot sortint de Badalona per la part nord, enllacem de seguida amb Montgat, el poble veí. Deixem l’N-II per trencar pel costat de l’Ajuntament, i sortejant un parell d’estretes cantonades per a continuació creuar per damunt de l’autopista del Maresme, enfilem el circuit que ens portarà cap al barri de
30 de maig de 2021 Complir els catorze: abans, tot un esdeveniment. Suposava en el meu cas, superat el temut examen de revàlida, la fi del batxillerat elemental i el miratge momentani de l’adéu a l’escola. Significava deixar enrere els pantalons curts i poder sortir lliurement els diumenges. Fer menys cas dels dibuixos animats (a
28 de maig de 2021 Avui, com cada divendres, toca comprar. Podria fer-ho a qualsevol de les botigues del barri, que n’hi ha un munt, però prefereix arribar-se fins al Mercadal, que no queda massa lluny de casa. Durant el curt trajecte, la noia travessa els estrets i tranquils carrers empedrats de la gran àrea
17 de maig de 2021 Dia catorze d’un maig típicament primaveral. El temps es presentava fresc i insegur, aquest matí. Una insistent capa de núvols i plugim. Malgrat això, calia anar-hi. La intuïció em deia que el cel milloraria. Des de Badalona, cent kilòmetres coberts de gust, retrobant paisatges coneguts. Ja a Girona, el Sol
9 de maig de 2021 Haver passat mil vegades per un lloc no pressuposa conèixer-lo del tot. Així que, una simple visita al dentista, el fet d’esperar pacientment el torn, pot — de forma no premeditada— fer-nos veure la realitat des d’un altre punt de vista. En aquest cas, tan sols calia mirar pel finestral
1 de maig de 2021 Miro el rellotge de reüll, són gairebé dos quarts de vuit del matí. Crec que ja deu fer o quinze o vint minuts que la mama em crida perquè em llevi, ho haurà fet ja un parell de vegades. Però els llençols els tinc com enganxats. Des del llit començo
29 d’abril de 2021 De mica en mica, els mesos van caient inexorablement del calendari i ens trobem ja a les portes de maig. No serà tampoc un maig normal, però almenys aquest any, Sant Anastasi podrà beneir amb més alegria les nostres places i carrers. Enguany les festes no seran tan confinades i —encara que