21 de juny de 2021
ESTIU
L’estiu és cant, claror, contrast, / és xafogor, també, / que intenta deixar el cor / apaivagat.
És pic de calor, profunditat, / que aplana l’aigua quieta, / que l’immobilitza tant a ella / com vol fer-ho amb el meu jo.
Suor constant en caminar / que regalima al front, / als dits, a les aixelles, / vol afeblir-me la consciència necessària.
Intenta fer que el pas / es torni lent, cansat i trist, / que no circulin amb fluïdesa / el pensament, la disponibilitat.
No em resigno, però, / a deixar-me derrotar / per aquestes arts funestes, / ans al contrari.
Transformaré en ambient propici, / en determinació, / amb empenta renovada, / no sé com, argúcies estivals.
Impregnat d’incerta valentia / intentaré canviar de perspectiva / aixecant talment el vol / com ocell en aquella circumstància.
Del poemari “ARNÚS-SOLEI, O ELS CAPRICIS DE LA LLUM” © Francesc Cabiró, 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha arribat l’estiu amb totes les molèsties que descrius però nosaltres aixecant el vol… Bon dia
I tant que sí!