9 de juny de 2021
Què podria dir-se de Sitges que no s’hagi dit ja tantes vegades! Anomenar el magnífic Palau Maricel, la figura de Rusiñol i la petita joia del seu Cau Ferrat? Que l’escalinata del baluard, entre el mar i l’església de Bartomeu i Santa Tecla, amb aquella balustrada blanca retallada contra el blau de l’aigua, és segurament una de les estampes més belles del Mediterrani? També caldria ressaltar que al llarg del passeig arran de platja o en algun dels carrers que hi desemboquen, quedarem possiblement temptats per cometre algun pecat o, si més no, pel gaudi de terrasses dels seus bars i restaurants; o que infiltrant-nos pel nucli antic respirarem art del bo a cada cantonada… Potser el millor serà agafar certa distància, i observar la bellesa del conjunt, cosa que de seguida ens farà venir recança…, i ganes, moltes ganes, de tornar-hi un altre cop.
Imatge: Sitges, des del port d’Aiguadolç (maig de 2014).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!