FINESTRA FOTOGRÀFICA

28 de maig de 2021

Avui, com cada divendres, toca comprar. Podria fer-ho a qualsevol de les botigues del barri, que n’hi ha un munt, però prefereix arribar-se fins al Mercadal, que no queda massa lluny de casa. Durant el curt trajecte, la noia travessa els estrets i tranquils carrers empedrats de la gran àrea de vianants en què s’ha anat convertint la zona.

Ha arribat a la plaça pel costat de baix, del carrer Gran, i de seguida veu entre columnes la bonica façana metàl·lica de to daurat, tirant a coure. Ja fa uns sis o set anys que funciona, i la veritat és que l’encaix és perfecte, també els comerços del voltant s’han revitalitzat des d’aleshores. I aquest contrast, entre modernitat i tradició, el veu com una combinació insuperable. Traspassat l’àmbit de la porxada neoclàssica del segle XIX (que conserva penjant dins de cada arc de mig punt un elegant fanal de ferro forjat amb garlandes), entra al mercat per una de les amples portes automàtiques de vidre… I ja torna a trobar-se en ple segle XXI. Però primer que tot, ha de passar per sota d’una espècie de pòrtic amb llums intermitents de colors (com aquells dels túnels de rentatge de cotxes) amb aparença d’arc de Sant Martí, però rectangular, des d’on uns ruixadors en filera polvoritzen alcohol perfumat cap als clients. Un artefacte, de pas ineludible, que es va establir per a tots els edificis públics després de la gran pandèmia d’inicis de la dècada passada. 

Una estructura de formigó revestida amb fusta de color caoba configura la nau interior, quasi diàfana, recolzada només en les columnes laterals i algunes poques de centrals, també folrades. Un conjunt arquitectònic de no massa alçada, per no destorbar —suposa— la vista des de les balconades interiors de la plaça. Les parades segueixen totes elles un disseny funcional similar: L’acer inoxidable, el plàstic i el metacrilat embolcallen d’igual manera, sigui fruites o verdures, carn, peix o embotits; tots els aliments s’acomoden a un mateix patró estètic. Fins i tot els venedors, abillats amb bata distintiva del lloc, semblen formar part del conjunt. 

És un mercat municipal, però el silenci dominant fa que no sembli un mercat. Probablement, el revestiment de les parets absorbeixi el so. El que domina, de fet, és la música ambiental, de sintetitzador, com d’una fusió entre un funk evolucionat i melodies orientals, precisament un dels estils que a ella li encanten. —I amb una qualitat del so, immillorable, una passada!— Un altre motiu, i aquest de pes, per venir a comprar sovint aquí.

                                                                             *   *   *

Imatge: Estat actual de les obres del mercat municipal, a la plaça Mercadal.