2 de febrer de 2021 Confinament és la paraula de moda. Encotillats al municipi, sempre queda però, l’opció de recórrer a l’arxiu. Cercar imatges que ofereixin la màxima visió, amplitud d’esperit i expectatives, en definitiva, llibertat de moviments. I l’observació del Pedraforca ofereix tot això i més. El cim cobejat, la muntanya màgica, guardiana de
31 de gener de 2021 Aquell diumenge d’inici de tardor s’havia proposat llevar-se ben d’hora, i temia que el seu company d’excursió no s’hagués adormit. Havien quedat per trobar-se a les sis en punt al quiosc de la cantonada, i ja només quedava un quart. L’Arnau no volia arribar tard a lloc i haver de
22 de gener de 2021 Bretanya: En pronunciar aquest mot, la ment se’n va catapultada cap a la visió de la costa atlàntica, dels espadats coberts de landa. Al contacte tallant del vent humit del nord, al xisclar d’eixams de gavines. Marees sorprenents, sorrals de verdes algues, xarxes i muscleres. I entre les múltiples joies,
17 de gener de 2021 La plaça de la Plana, lloc de pas. Espai esventat, escenari de concerts i Diades, nacionals i castelleres. Aparcament subterrani, entorn ara eixut, arrabassada la font circular que anys ha li donava vida. Plaça dura. Terreny de futbol improvisat, Fira de Nadal, homenatge als sardanistes. Antic mausoleu franquista cadenat, feliçment
9 de gener de 2021 El seu nom era tant curt, com grans les sensacions que generava. Va ser només una setmana d’estada, però durant la qual un no parar de descobrir tresors amagats. Un poble petit, que hagués passat desapercebut en la ruta ordinària, si no fóra precisament perquè aquesta obligava a creuar-lo. La
5 de gener de 2021 Les nits d’hivern, aquestes nits fredes i ennuvolades, les nits de Festes de Cap d’Any …, de Reis, saben molt bé com regalar-nos imatges especials, imatges pel gaudi i pel record.
1 de gener de 2021 No he pogut reprimir l’impuls. Poder teclejar a la data d’un apunt les quatre xifres del nou any era una temptació indefugible. Així que la “Finestra” torna a ser-hi, per seguir les passes de l’inici d’un any que ha començat fred i grisós. Prop de l’escalfor forçada del menjador de
31 de desembre de 2020 S’acaba aquest 2020 amb una certa sensació d’esgotament, com el del corredor que arriba exhaust a la cinta de la meta. I costa articular, amb la respiració alterada per la cursa, alguna idea positiva, escriure el què seria habitual per la data del pas de canvi d’any. Normalment és un
23 de desembre de 2020 Per aquestes Festes de Nadal, la Finestra posa el focus en aquelles coses que, durant aquest any tan especial, l’han ajudat a seguir trobant la millor manera de mirar. Coses tan senzilles, com quan s’observa caure les gotes de pluja i el seu rebotar a la barana del balcó. Coses
16 de desembre de 2020 Ja era hora, tot el dia que ho estava esperant! Amb la gana que arrossego i no hi havia manera de trobar un bon plat. Ara, per fi, aquests dos se’m posen a l’abast. Ja se’m fa la boca com aigua i no sé si començar pel noi o per
13 de desembre, 2020 Intento resseguir la cua amb la mirada / Sinuositats perfectes, hipnòtiques, / em conviden a pujar al cel / i a baixar en picat després, / per estavellar-me? / Si pretenia que em guiés, / era una vida, / un camí traçat, potser per imitar … Remunta ara tot seguit, /
9 de desembre de 2020 S’acosta un Nadal atípic, com segurament mai no n’hem viscut cap altre. Tant, que en voler escriure quelcom atractiu per aquest apunt, la ment se’m queda en blanc, sense una idea mínimament clara. Serà potser la primera vegada en tota la trajectòria d’aquest bloc, que he estat per deixar l’entrada
1 de desembre de 2020 Era el 3 de desembre de 1973. Dos dies després de Sant Eloi, patró de calderers i mecànics, tot i que aleshores ja no se celebrava, com quan antigament es feia un gran dinar de germanor a les empreses metal·lúrgiques, segons m’havia explicat el pare. Ell ho era, de mecànic.
27 de novembre de 2020 La capital del Maresme és una ciutat poc coneguda en general per la gent de Badalona. Tot i que només ens separen vint-i-cinc kilòmetres i uns quinze o vint minuts de carretera recta (paral·lela a la costa), tendim a passar-hi normalment de llarg per l’autopista cap a Girona. Possiblement, no
21 de novembre de 2020 M’havia llevat a trenc d’alba per poder fer la ruta des de Marràqueix fins a Uarzazat, a les portes d’un Sàhara occidental que resultaria tant calorós de dia com fred a les nits. La petita furgoneta era ocupada per nou places, tots els passatgers de països europeus. Jo, a la