FINESTRA FOTOGRÀFICA

25 de març de 2024

Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement de la diversitat mundial, i de trencar una llança en favor de la germanor, per eliminar tabús i desconfiances contra el desconegut, que sempre malden per segrestar l’imaginari col·lectiu.

Però, amb la perspectiva de vint anys, pot dir-se que els valors que representava han quedat fortament desdibuixats. En el món interconnectat d’avui impera, de forma ben paradoxal, l’individualisme; i l’esquerdes i desigualtats entre Orient i Occident, entre Nord i Sud, s’han anat fent cada vegada més profundes. L’imperialisme polític i econòmic, les guerres i el terrorisme, la paràlisi dels governs d’esquerre i, com a conseqüència, l’avenç del populisme i de les ideologies d’extrema dreta… Tot plegat condueix a un augment de la intolerància i ens va allunyant d’aquell ideari del Fòrum, el qual, val a dir també, que va tenir un ressò cada vegada més petit. Barcelona cedia el testimoni a Monterrey, i després vindrien Valparaíso, Nàpols i, en últim lloc, l’any 2016, a Amman es tancava la darrera edició.

Malgrat això, de vegades resulta necessari mirar enrere i identificar algunes de les coses valuoses que la humanitat ha sabut fer bé. Aquest, si més no, era un esdeveniment amb la voluntat d’aconseguir un món més unitari, en definitiva, més humà. Tant de bo no sigui massa tard per reprendre aquells postulats.

(Fotografia: Collage d’un audiovisual del Fòrum 2004 a Barcelona).