9 de febrer de 2024
La central tèrmica del Besòs, que dècades enrere havia estat una font important de contaminació ambiental, s’erigeix avui en tot un símbol arquitectònic, no només de Sant Adrià, sinó de tota l’àrea metropolitana del nord de Barcelona. La zona —ja gairebé lliure d’indústries i amb una quantitat de metres quadrats espatarrant— es troba ara en l’impàs de la definició de nous usos, que per ara apunten cap al sector audiovisual, i en el desenvolupament o modificació d’un pla urbanístic polèmic, per l’excessiva quantitat d’habitatges que es preveu construir en zona inundable, segons argumenten els grups ecologistes, que reclamen més àrees verdes i la preservació del litoral.
El que es pot assegurar, però, és que —d’aquí a no gaires anys i siguin quines siguin les transformacions— la zona de la tèrmica ens semblarà un lloc irreconeixible (només ho serà per les tres xemeneies de sempre), i que l'”art” urbà que domina el perímetre actual haurà passat a millor vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!