FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de febrer de 2024

Un joc de tonalitats que pretén abastar-les per complet, tenir-les controlades, ben delimitades; del negre fins al blanc absolut, cerquem els grisos en tota la seva gamma. Fotòmetre en mà, mesurem la intensitat al costat d’una columna, en una cantonada, a l’extrem d’una obertura, a terra, sobre qualsevol superfície plana. Assignarem el valor de cinc al preuat “gris mitjà” que marcarà la pauta, la tonalitat principal de la imatge; i, a partir d’aquí —cap al zero i cap al deu—, per a cada to un número de zona, un pas de diafragma.

Llums que volem compartimentar, ja que intenten fondre’s amb les ombres, com si volguessin atrapar-les. I, així, ens movem enmig de mitjos cercles, de cercles sencers, participant del diàleg entre figures geomètriques, dins del trencaclosques d’un porxo entremaliat: una paret que emmarca una finestra; una finestra, lliure de porticons, que es deixa afalagar, i un més enllà igualment atapeït de geometria, d’altres formes i textures —podria dir-se, extemporànies?—, que escapen de l’abast del recinte mesurat, disseccionat, que analitzàvem.

Imatge: Teatre grec, 2010 (durant una pràtica fotogràfica sobre el “Sistema de zones” de l’escola FotoEspai).