FINESTRA FOTOGRÀFICA

10 de gener de 2024

L’enclavament de Puègverd és un castell medieval occità, del temps dels Càtars. Tot i no ser el més important, ja que el nom de Montsegur acostuma a eclipsar tots els altres, Puègverd va ser el punt inicial —a les acaballes de l’anterior mil·lenni— de la meva ruta dels Bons Homes, en la qual descobriria Perapertusa, Carcassona, Lastours, Montsegur, Foix, Querbús… Una immersió en la història d’aquelles persones que cercaven una vida més d’acord amb els postulats de pobresa del cristianisme, però que van ser titllades d’heretges, perseguides pels estaments eclesiàstics oficials —els de la Inquisició—, fins a ser massacrades, esborrades del mapa.

Puègverd (o Puivert, tal com es fa dir en francès la vila) representa per a mi, també, el record d’una època d’obligacions, de vida laboral intensa, de viatges per causa de la feina, i en què les vacances d’agost eren viscudes com a una oportunitat excepcional per gaudir de la vida familiar i de la natura. I aquells dies que vam recórrer plegats en família el País Càtar els conservo com dels més inoblidables.

Aquella va ser l’única vegada que he passat per aquesta terra de castells, però últimament l’he pogut revisitar amb els ulls dels meus fills, que, ara ja grans, segueixen els mateixos passos, a la recerca d’uns escenaris que segur recorden haver trepitjat de petits; les muralles, els merlets, aquella porta de fusta reforçada de l’entrada, el pati d’armes, la pujada a la torre principal, i, des d’allà a dalt, l’immens paisatge… I així, les seves fotografies em retornen com un bumerang, però gens agressiu, sinó tot el contrari, ple de satisfacció balsàmica; tornen a la casa del pare, o al seu mòbil, millor dit. Des de l’aparell, una d’elles ha anat a bastir aquest nou apunt sobre la Finestra oberta a França, en aquest cas oberta a les terres d’Occitània.

(Fotografia: imatge actual del castell de Puègverd, cedida pel Raimon Cabiró… 

… De pas per la ruta dels Càtars).