FINESTRA FOTOGRÀFICA

10 d’abril de 2024

Tarda de pluja fina i reparadora. Massa dies feia que l’ambient estava enterbolit per la calima, barreja de pol·len, contaminació i pols sahariana —un còctel explosiu per als que patim el fenomen de les al·lèrgies—. Pluja tant breu com reparadora. Pluja que deixa entreveu-re trossos amplis d’un cel blau que no trigarà a imposar-se. Tot caminant des de la parada del metro Sant Roc, penso que potser aviat podria aparèixer l’Arc de Sant Martí, les condicions són del tot favorables. I, oh sorpresa meva! En arribar a les instal·lacions de l’Ateneu, me’l trobo esperant-me.

Després del parèntesi obligat de les vacances, avui torna a haver-hi assaig de l’obra de teatre que un grup de voluntaris fa uns mesos que preparem. Tornarem a trobar-nos a l’acollidora sala de l’Ateneu de Sant Roc, una barreja de nens i adults amb la il·lusió de fer avançar el projecte. Teatre col·laboratiu, la representació d’una faula integradora, l’ús del català en un entorn on no és predominant. Un altre cop, els petits actors demostraran la seva habilitat damunt de l’escenari, i els grans, bocabadats, aplaudirem; i a l’inrevés, quan toqui bescanviar els rols.

Abans de l’experiència teatral, no coneixia l’activitat de l’Ateneu. Ara, des que arribes fins que marxes, i durant les dues hores d’assaig, et vas fent càrrec de gran tasca del Centre: aquí una jove monitora anima un grup de nens, allà una colla d’adolescents estan reunits per debatre algun tema, jocs infantils al patí, berenars, reforç d’estudi, taula d’escacs, assemblea organitzativa… De tant en tant, travessa algun grup la sala de teatre, tot demanant no destorbar… És un no parar d’energia abocada al noble objectiu de construir un barri cohesionat, igualitari i culte, que absorbeixi el màxim possible els valors de fraternitat que l’Entitat desprèn. I, tot això, al bell mig d’una zona de la ciutat especialment necessitada. Una energia que s’escampa com la dels raigs lluminosos de l’arc de Sant Martí en una tarda de pluja.