8 de setembre de 2021 Colom és un carrer del barri del Centre, recte i perpendicular al mar. Comença (o acaba, segons es miri), justament a prop de la platja, a tocar de les vies del tren, i puja —interromput tan sols per la plaça dura de La Plana— fins a anar a petar a
2 de setembre de 2021 Cinquanta-dos anys de convivència no són pas poca cosa! M’havia acostumat a la teva imatge omnipresent, a la teva geometria ròmbica i color taronja, a fer el gest de pagament amb tanta devoció i naturalitat com qui posa sucre al cafè amb llet o es corda les sabates… Un gest
29 d’agost de 2021 —Ja poden passar, ja…, que és obert! La senyora havia sortit expressament al carrer en haver observat des de dins que algú mirava per entremig del vidre glaçat de la porta d’entrada. L’estil islàmic de l’exterior de l’edifici ens havia cridat força l’atenció. “Casa de Cultura”, deia la placa de fora.
23 d’agost de 2021 “L’últim emperador”, la fabulosa pel·lícula de Bernardo Bertolucci que abans-d’ahir van passar per televisió, em va tenir —les dues hores i mitja de durada— clavat a la cadira de casa (canal Betevé, sense cap mena d’interrupció publicitària, ni per fer tan sols el tall reglamentari de la mitja part de la
18 d’agost de 2021 Recordo encara el seu aroma intens i salvatge, el color roig brillant, el fort sabor afruitat, l’escuma que formava el líquid en donar voltes, remenant-se dins la gerra, i les gotes condensades a l’exterior del vidre… El dia havia estat més que calorós, la xafogor intentava penetrar en cadascun dels porus
12 d’agost de 2021 Passar l’agost a Badalona resulta una experiència singular. El brogit habitual de la ciutat queda interromput de sobte —i més encara en aquesta setmana del mig en què ens trobem— per una pau sobrevinguda. A més, la forta calor i la xafogor quasi constants d’aquests dies incrementen la sensació de la
7 d’agost de 2021 Durant una ruta pel Penedès, després d’haver passat entre els conreus de vinyes de l’Arboç, de La Gornal i de Clariana per escometre tot seguit la riba del Foix, es començava a escoltar quelcom radicalment diferent del cant dominant de les cigales i al de les arbredes mogudes pel vent de
1 d’agost de 2021 Venint d’Arenys de Mar i a poca distància del poble bessó d’Arenys de Munt, es troba un petit tresor amagat entre la vegetació de la riera: Castell Jalpí. No cal explicar gran cosa més, millor arribar-se-hi i vorejar el sender perimetral del llac, entre desmais i sota el perfum de clavellines;
26 de juliol de 2021 Acabo de llegir Aloma, un clàssic entre clàssics de la literatura catalana. Escrita per Mercè Rodoreda l’any 1936, i revisada posteriorment per ella mateixa el 1968. El relat se centra en la psicologia d’Aloma, una adolescent que viu a Barcelona amb el germà gran, cunyada i nebot, a la casa
17 de juliol de 2021 No resulta fàcil observar una ciutat de sobres coneguda com si fóra la primera vegada que la trepitgem. Veure, descobrir amb mirada de turista aquell lloc o monument que tenim gravat a la retina. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor com disposar d’algun aparell nou, ja sigui un mòbil,
10 de juliol de 2021 Havent aparcat en zona blava (és diumenge al matí, així que de franc) i decidits a explorar racons de Sant Cugat, al cap d’unes poques cantonades anem a parar davant d’una troballa inesperada: una construcció sorprenent —feta de totxo— es troba just a l’altra banda d’un petit barri d’entrada on
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
25 de juny de 2021 La consigna era prou clara: havia de presentar-se al lloc estipulat i exactament a l’hora convinguda. Ni massa aviat (màxim cinc minuts), però sobretot no més tard. Tot el matí que l’home havia estat delirós; volia ja d’una vegada haver acabat amb aquell segon tràmit, tot i ser conscient que
21 de juny de 2021 ESTIU L’estiu és cant, claror, contrast, / és xafogor, també, / que intenta deixar el cor / apaivagat. És pic de calor, profunditat, / que aplana l’aigua quieta, / que l’immobilitza tant a ella / com vol fer-ho amb el meu jo. Suor constant en caminar / que regalima al front, / als dits, a les aixelles, / vol
14 de juny de 2021 Hem fet cap a Arbúcies un dilluns, és 7 de juny. Només obrir la porta del cotxe se sent no massa lluny, tot i ser dia feiner, una tonada de sardana. Seguim, ja caminant, el rastre de la música en viu, que ens va arribant a l’oïda amb nitidesa, més