MONTSERRAT ABELLÓ PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

M’ho diu la mare en trucar-me després de l‘acte d’ahir a Reus (quina claca que vam tenir, la millor!). La Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I estic tant content per ella! La seva tenacitat, vers a vers, per desgranar silencis i existències, no  podia tenir una recompensa més gran. Els premis, quan són donats a algú amb qui has traspassat el llindar de la coneixença purament literària, són encara més celebrats. Es premia a una escriptora, es premia a una amiga.

La Montserrat Abelló ha bastit una obra poema a poema. La seva casa, la seva mansió, és un reducte de Bellesa que no fereix per significacions més enllà de la facultat dels seus versos, d’estirar-te un batec, un bocí de silenci esgrafiat a la sala de màquines del que ens fa viure. Hi ha el sofriment, però també l’alegria de viure. La pertinença a un sexe (hauríem de dir un gènere?) i enaltir-la aquesta circumstància, sense caure en el feminisme estret de mires. Enyorades Maria-Mercè Marçal, Maria Àngels Anglada…, companyes de travessa. Quanta raó té la Montserrat en lamentar-se que només sigui la tercera dona a qui s’atorga aquest guardó!

 I què se’n pot dir a la veu que ha deixat a moltes altres poetes? Gràcies a ella, per exemple, podem sentir el clam d’una Sylvia Plath, d’una Anne Sexton. La seva força trasvassada als nostres mots corrents. La seva extrema senzillesa, convertida a la nostra llengua, engrandint aquesta literatura que no té llengua ni frontera: la literatura de la commoció directa i punyent.

Ahir mentre sopàvem, amb el Salem Zenia, un altre amic de la Montserrat i la resta de l’expedició del PEN Català que es va traslladar a Reus, vam celebrar aquest triomf. Entre els escrits des de la presó, entre el sol velat, els seus versos van ser la llibertat i la llum, tractant-se de la Montserrat Abelló, no podia ser de cap altra manera. Moltes felicitats, Montserrat!

En Joan Josep Isern Totxanes en fa també un emocionant homenatge, llegiu-lo aquí.

Enllaço apunts meus sobre la Montserrat: Montserrat Abelló Premi Jaume Fuster, Montserrat Abelló: 90 anys, Montserrat Abelló: poesia vital.

Foto: Miquel Anglarill

6 pensaments a “MONTSERRAT ABELLÓ PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

  1. Jo no crec que Montserrat Abelló sigui una gran referència de la literatura catalana (com, posem per cas, Maria-Mercè Marçal o, per descomptat, Ferrater o Vinyoli), però sí que es tracta d’un nom important, per la seva contribució com a traductora i, també, per la seva aportació creativa. Jo, com tu, David, me’n vaig alegrar molt. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *