El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Mauri és moro o moro és mauri

Deixa un comentari

Si ets de la gent que volta per aquest Cau, hauras vist que una de les meves cabòries fa referència als meus avantpassats. He parlat de la Maria del Reig, del Manyà del Tint, de l’avi Jaume, de la construcció de l’arbre genealògic d’una família de masovers -en aquests moments més aturada del que jo voldria-, d’una possible relació amb una família de pastors del Pirineu, de…. En aquesta entrada deixo les persones i em centro en els noms, en l’origen etimològic d’un cognom que la lleugeresa de la superficialitat lingüística s’ha entestat en aparcar, tot deixant-lo en un trist i curt “mauri vol dir moro”.

Començarem per invertir els termes. Mauri no vol dir moro, però moro si que vol dir mauri. Mauri és el mot llatí amb el qual els “romans” es referien a la gent que vivia a la “terra dels moros” o, com en deien ells, Mauritània, una zona que abastava els actuals Estats del Marroc, Algèria i Mauritània-. Amb aquest mot no feien referència a musulmans ni a àrabs, sinó a tota aquella població d’aquest tros de món que tenia la pell una mica més fosca que els habitants de l’Imperi dels Cèsars. Era, per tant, un mot descriptiu aplicat tant a àrabs com a amazigs com a la resta de gent d’aquest territori.

Podríem concloure que els Mauri som magribins, en conseqüència?

És fa dificil de dir. Si més no, perquè desconec si el mot s’utilitzava en tant reculada època per altres finalitats. I és que sembla ser que l’origen de mauri no és llatí, sinó grec. Mauri és, i que algun llatinista em corregeixi si m’equivoco, el singular de maurus i maurus deu el seu origen al mot grec mayros que, segons algunes fonts vol dir “enfosquir” i, segons unes altres, vol dir “fosc o moreno”.

Serà per això que m’agrada tant el color negre? Vés a saber, però aquí hi ha un bonic origen d’un cognom.

Ara. D’on varen treure els grecs aquesta paraula?

Vaig seguir donant voltes per Internet a la recerca de possibilitats i una primera resposta me la va donar la discussió del terme “moro” a la Wikipedia en castellà. I és que una de les aportacions deia que, i tradueixo de la llengua germana,

Moro pot venir d’una paraula molt més antiga procedent del nord d’Espanya (sic), que comparteix arrel amb les Mari basques (o mairu), el mouro o moro d’Astúries i Galicia. Totes elles referides a les antigues cultures autòctones anteriors a la romanització. Així es barregen amb llegendes de gegants moros que varen construir dòlmens. Trobem atributs màgics clarament celtes com les bruixes mari, les xanas mores, i les meigas moures. Totes elles són possiblement els vestigis de les antigues sacerdoteses celtes, que, amb l’arribada del cristianisme, vàren fugir a les coves al trobar-se amb la conversió de la majoria de gent a la nova religió cristiana.

Una mica enrevessat tot plegat, però amb una certa lògica. Podrien els grecs haver manllevat el mayros d’alguna llengua preromana peninsular?

Si aquest fos l’origen, podríem seguir el fil de la deesa Mari per a conèixer el significat original de Mauri. Som-hi que tenim temps!

A la Wikipedia espanyola ens diuen que Mari és la deesa principal de la mitologia basca pre-cristiana i que és una divinitat de caràcter femení que viu a tots els cims de les muntanyes basques (serà per això que m’agrada tant la muntanya?). Segons la mateixa entrada de la Wikipèdia, Mari és una personificació de la mare terra que sol presentar-se amb cos i rostre de dona i elegantement vestida de color vermell (coi! com la meva colla
castellera i el riu que passa més a prop de casa!), podent aparèixer també en forma híbrida d’arbre i de dona amb potes de cabra i urpes de rapinyaire, o com una dona de foc.

Afegeix d’altres qüestions relacionades amb aquest mite pirinenc i acaba dient que una de les teories sobre l’etimologia de Mari parteix de l’euskera i és que, eliminant la primera vocal, podria derivar d’ “Amari” (Ama + ari), que és l’ofici de ser mare; o d’ “Emari” ( Eman + ari ) que vol dir do o regal; o, fins i tot, està relacionat amb els Maire o Maide (genis que habiten a les muntanyes, amants de les lamias o Maidi (ànimes dels avantpassats).

Qui pot negar que la civilitzada Grècia utilitzes un mot ibèric referent a la natura per a parlar de foscor?

Una altra possibilitat és que mayros provingui de Maurya (mou´ ry ) (KEY), el nom que, segons The Columbia Encyclopedia, fa referencia a la antiga dinastia de la Índia (c.325-c.183 B.C.) fundada per Chandragupta (Chandragupta Maurya) que va conquerir el regne de Magadha i va establir la seva capital a Pataliputra (l’actual Patna). El seu fill Bindusara (d.c.273) i el seu net Asoka van unir pràcticament tota la Índia -amb l’Afganistan inclós-, sota una mateixa llei. La cultura de l’Imperi Maurya representa el primer gran període de civilització índia de la història.

Recapitulem. Ens trobaríem que mauri pot venir directament de la natura dels pobles pirinencs -la darrera mostra idiomàtica dels quals resta viva a la vessant atlàntica de la matriarcal serralada- o d’una de les més importants dinàsties de la Índia….

Tot resta força fosc, que sembla que aquest mot és el que ha donat origen al meu cognom i, a través seu, al nom donat als nostres germans de l’altra vora de la Mediterrània.

Saps que et dic, que no em desagrada aquest origen del cognom, però que tampoc em faria res, ans el contrari, que el seu origen fos neozelandès i que vingués del mot m’ori que, en la llengua dels aborígens d’aquelles terres vol dir “normal” o “ordinari” i denota la diferència existent entre els mortals i els déus (o els que se’n consideren).

Per cert, quina relació hi ha entre els “all blacks” (tot negre) maorís neozelandesos i l’enfosquiment del mayros grec?

En definitiva, que el meu cognom és tan fosc com el futur d’aquest tros de roca on quatre arreplegats poca-soltes ens fan ballar com baldufes al só dels seus timbals de guerra.

Aquesta entrada s'ha publicat en 10b. Calaix de sastre el 8 de març de 2006 per Lluís Mauri Sellés

  1. Molt interessant aquesta passejada pel clot del moro o del mauri o ves-a saber.En diverses llengues la locució "mar…" te un significat de base, d’arrelament : mar, mare, madre mère, amá-amatxo, en basc. Fins i tot el llatí mores (costum) te aquest significat. L’inca Tupac Amaru (serp resplandent) te un nom d’arrelament a la terra. De manera que el teu cognom, com el meu, Selva (de silva, bosc)és de terra a diferència dels cognoms que tenen l’arrel en oficis (fuster, ferrer, soler…etc) quasi tots provinents de noms originals de jueus conversos que es van haver de canviar el llinatge i varen optar pel del seu ofici. Un altre origen serien els "ez" (González Pérez, etc) que indica l’origen en el senyor feudal sota el que vivien.
    Amb aquesta classificació podriem anar seguint i seria interessant i segurament arribariem a resultats sorprenents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.