Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Arxiu de la categoria: Llengua

Fem servir “encotillat” i “mamarratxo”!

0
Publicat el 2 de juny de 2022

Jo sóc obedient de mena. M’agraden les institucions i el joc institucional. Hi crec. Em sap molt de greu quan llegeixo menysteniments a les institucions. I entre aquestes hi ha l’Institut d’Estudis Catalans i en particular la seva Secció Filològica. Jo no soc del ram i pateixo quan llegeixo filòlegs que respecto molt dient-ne pestes. Tanmateix, jo miro de seguir el que diu l’IEC. Fins i tot he cedit amb el tema dels diacrítics -per bé que em costa!-. Ara, el que han dit avui passa de taca d’oli per mi. I m’indisciplino. I us proposo que us indisciplineu. Han eliminat del diccionari en línia les entrades “encotillat” i “mamarratxo”, que em semblen ben vives. No anem sobrats de res com per anar eliminant paraules que fem servir. I és que si bé de “cotilles” ja no se’n fan servir gaires, de coses “encotillades” n’hi ha un munt… I de “mamarratxos” n’estem plens!

Per tant, us proposo desobeir l’IEC -pobre de mi, qui m’ho havia de dir!- i fer servir encara més “encotillat” i “mamarratxo”.

Pobres sinus i cosinus…

1
Publicat el 11 de maig de 2022

Ma Carme Junyent, a qui admiro i respecto molt, ha proposat que, per a complir la sentència del 25% de castellà a l’escola, s’ensenyi en aquest idioma el castellà i les matemàtiques. Automàticament m’ha vingut el cap l’aprenentatge que vam fer del llenguatge matemàtic a la carrera, quan vam començar a fer les classes en català. Allò dels sinus, els cosinus, etc. I he pensat que, si es passés a fer matemàtiques en castellà, es perdria tot aquest vocabulari… Pobres sinus i cosinus… tan monos que són!

Fonètica en castellà per als pobles catalans, a Rodalies

0

Porto una temporada que agafo el tren més sovint del que era habitual i segurament per això, em vénen ganes d’escriure apunts sobre Rodalies. Aquest d’ara, però, l’hauria d’haver escrit ja fa temps.

A les estacions de la línia R1, si més no les que cobreixen el trajecte Barcelona-Blanes, quan els altaveus anuncies origen i destinació dels trens ho fan identificant fonèticament les localitats en castellà. L’Hospitalet de Llobregat o Blanes sonen exactament en castellà, tant quan la locució és en català com quan la locució és en castellà. Això, a part d’un error blasmable, diria que voreja la il·legalitat: o no és que, estatutàriament, la denominació de les localitats a Catalunya ha de ser en català? I la fonètica, no forma part de la llengua?

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

“Travessar” les vies del tren o “creuar-les”

0

“No creuin les vies” diuen pels altaveus a Rodalies de Catalunya. No sé perquè no diuen “No travessin les vies”. Quan ho fan en castellà no diuen pas “No atraviesen les vías”. Tant poden fer servir “creuar” com “atravesar”, però així com en castellà cal dir “cruzar”, no entenc perquè en català no diuen “travessar”. Al meu poble sempre hem parlat de “travessar les vies” i no de “creuar-les”.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

En desacord amb Vilaweb: “Joan Carles I” i “Felip VI”

0
Publicat el 5 de juny de 2014
Vilaweb s’ha posat a anomenar el rei d’Espanya, Joan Carles I, com a “Juan Carlos I” i a l’hereu, “Felipe VI”. I l’argument és que en un munt de llengües romàniques i no romàniques han mantingut el nom en castellà.

No sóc filòleg i ja s’encarregaran els experts a discrepar-ne o a manifestar-s’hi d’acord, si és el cas. Tanmateix, no puc estar-hi d’acord, per la més elemental coherència.

La reina d’Anglaterra és Isabel i el seu hereu, Carles. O és que ara passarem a dir-los “Elizabeth” i “Charles”. Certament, en anglès és com es diuen realment; però hi ha una tradició, absolutament viva, de catalanitzar el nom de reis i papes.

La gent no anem dient, tot parlant en català, el rei “Juan Carlos”, com no diem “la reina Elizabeth”. En canvi, sí diem, en l’anglès com ens surt, David Beckman, Michael Fassbender, Joan Baez… A ningú no se li acudiria catalanitzar fonèticament David Beckman; ni parlar de Miquel Fassbender; ni traduir com a Joana Baez… I tanmateix, parlem i escrivim dels monarques, els prínceps, princeses, infantes… catalanitzant-los el nom.

Vés a saber per què en les altres llengües han canviat la tradició. Ja s’ho faran! A veure si encara resultarà que hi ha algun “tòpic hispà” que hi intervé i se’ls fa el joc…

No té sentit canviar un costum lingüístic vigent, vivíssim en tots els registres,  a casa nostra. I, a mi si més no, no em val la pena ni tan sols per a pretendre establir distància amb els personatges. La llengua, per mi, no pot ser moneda de canvi polític, en cap cas. Ni l’eufòria pel procés sobiranista no em farà renunciar a una valor viu de la meva llengua.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari