Des d'aquí

La geopolítica no justifica res, però explica moltes coses. Per geopolítica, els nord-americans no van poder admetre els míssils soviètics a Cuba, lluitarien contra una Mèxic comunista, van propiciar entre altres el cop d’estat de Pinochet a Xile i, de fet, van aguantar la dictadura de Franco a Espanya. Per geopolítica, Finlàndia i Suècia s’han mantingut neutrals durant anys i semblaria prudent que Ucraïna ho seguís essent. La sobirania política dels països queda limitada pels interessos geopolítics de les grans potències. Contra aquestes imposicions “imperialistes” és lícit rebel·lar-se, però és molt perillós ficar-s’hi. Perquè les velles potències no dubten a recórrer a les armes i a desestabilitzar-te, sense cap més consideració que la dels seus interessos. Per això és preocupant que Suècia i Finlàndia, en ús de la seva legítima sobirania, gosin plantejar d’entrar a l’OTAN, perquè és perillós posar més forces occidentalistes a les fronteres de Rússia, que no ha renunciat al seu status de potencia militar ni vol veure condicionat el seu pas per la Mar Bàltica. La geopolítica, uix! Però és inevitable.

Ma Carme Junyent, a qui admiro i respecto molt, ha proposat que, per a complir la sentència del 25% de castellà a l’escola, s’ensenyi en aquest idioma el castellà i les matemàtiques. Automàticament m’ha vingut el cap l’aprenentatge que vam fer del llenguatge matemàtic a la carrera, quan vam començar a fer les classes en català. Allò dels sinus, els cosinus, etc. I he pensat que, si es passés a fer matemàtiques en castellà, es perdria tot aquest vocabulari… Pobres sinus i cosinus… tan monos que són!