No podem dividir la societat per cap motiu. Tampoc per la llengua. Però els catalans hem de reaccionar amb eficàcia i contundència i fer de la nostra llengua, el català, una eina útil, un parlar ric, un valor preuat de la nostra societat. S’ha d’acabar (mal que ens costi) amb el vici de passar-nos al castellà quan l’interlocutor el parla o no sabem si ens entenen: que s’espavilin! El sector més dur del castellanisme està atacant els fonaments més sòlids de la nostra parla, ja al País Valencià i a les Illes, i, via judicial, també a Catalunya (on faran tot el que podran perquè reculem). Això sense comptar la catalanofòbia social de molts castellans residents a Catalunya que està sobreeixint, especialment a través dels seus fills, que supuren i vomiten el rebuig al català que mamen a casa. Si no ens fem valer, res valdrem i la llengua, que en serà la primera víctima, només en serà un aspecte. Amb respecte, però amb seguretat amb nosaltres mateixos i estima pel país i la llengua, fem-nos valer!