Des d'aquí

Del programa d’avui previst a Malgrat Vila del Llibre 2023, en remarco:

(Nota: els actes previstos a les Peixateries Velles es faran a la Biblioteca o a l’Arxiu, si plou)

18.00h. Peixateries Velles. Presentació. Al Portal, una revista de l’Alguer. Des de l’Alguer, ens visita Carlo Sechi per presentar-nos “Al Portal, veus de l’Alguer” una revista de cultura i actualitat algueresa en català que surt tres cops l’any i que va veure la llum durant el Sant Jordi 2022. Una iniciativa que no només posa en valor el català a l’Alguer, sinó que és una nova eina per als joves i les escoles i un nou estímul per recuperar tant com es pugui l’ús de l’alguerès en forma oral i escrita. Carlo Sechi, polític i activista alguerès, forma part del consell de redacció de la revista. Aquest acte ha comptat amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua de l’Alguer.

19.00h. Peixateries Velles. Xerrada. L’Alguer, el gran desconegut de la cultura catalana. Si el grau de coneixement d’un poble és proporcional a les vegades que la gent l’esmenta, l’Alguer seria més conegut que moltes viles del Principat. Malauradament, no és així. Més enllà de saber que s’hi parla català, o això diuen, i que és a l’illa de Sardenya, en sabem ben poques coses. La distància geogràfica, el temps i altres motius que no podem escatir aquí han afavorit aquest desconeixement. L’historiador alguerès Marcel A. Farinelli ens ajudarà a omplir part d’aquest buit amb la xerrada L’Alguer, passat i present de la ciutat catalanoparlant de Sardenya en la qual, a més, ens introduirà a la part més literària de l’Alguer.

20.00h. Peixateries Velles. Diàleg. Jaume Aubanell: El gust és meu. Escriptor, gastrònom, gurmet, diletant i malgratenc, Jaume Aubanell es va proclamar l’any passat vencedor del Premi RECVLL de narrativa Joaquim Ruyra de la veïna vila de Blanes. I ho va fer amb un títol que el defineix a la perfecció: ‘El gust és meu’, un aplec de narracions breus marcades per les passions humanes que tenen relació, en major o menor mesura i com no podia ser d’una altra manera, amb la cuina. Presentarà el llibre l’editora de Vibop i periodista Montse Serra.

21.00h. Arxiu Municipal. Espectacle musical. Carles Belda viatja pel cançoner. Mestre de l’acordió diatònic, Carles Belda ens convida, com a tancament d’aquesta segona edició de Malgrat de Mar Vila del Llibre a fer un viatge pel cançoner popular dels Països Catalans. Una actuació que convida a cantar i a ballar al ritme de cançons que potser fa anys que no visitem però que de ben segur no hem oblidat.

A més a més: literatura al carrer, tallers, espectacle, exposicions…

Del programa d’avui previst a Malgrat Vila del Llibre 2023, en remarco:

19.30h. Peixateries Velles. Xerrada. Foc, llengua i ficció. Una aventura dels orígens per Joan-Lluís Lluís. L’arqueologia, la panteologia, l’antropologia i moltes altres ciències expliquen de manera racional, i creïble, l’origen de les llengües i el naixement de la literatura. D’acord. Però què n’hem de fer de les versions nascudes de la tradició oral, de les llegendes o de la imaginació d’un escriptor? L’escriptor Joan-Lluís Lluís ens parla de l’origen de les llengües i el naixement de la literatura.

19.30h. Arxiu Municipal. Taller. Com es fa un llibre? Què és una “tripa” o unes “guardes”? Què són els plecs? Què és una “pàgina mestra”? Què en sabem de les parts d’un llibre? O de com es construeix, físicament? El malgratenc Josep Carrasco, que es mou des de ben petit entre llibres, impremtes i dissenyadors, ens explicarà pas a pas, el camí d’un llibre il·lustrat, des que algú el pensa fins que es recolza en la lleixa d’una biblioteca. I no només ho explicarà sinó que farà una classe pràctica perquè tothom s’endugui un llibre a casa

21.00h. El Rovell Ateneu Popular. Xerrada. El projecte ‘Garbells de llengua’ obre fronteres. Des de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, sempre s’ha fet una feina ingent per ampliar els horitzons del català. El seu projecte “Garbells de llengua” que malda per no perdre la riquesa de la nostra llengua i evitar-ne el deteriorament entre els propis parlants, és un projecte d’excel·lència que està ben implantant al Principat i que ara vol arribar a totes les terres de parla catalana. Ens en parlaran els seus responsables.

22.30h. Arxiu Municipal. Espectacle musical. Llegendes de Sant Julià de Lòria. Des de les valls d’Andorra, concretament des de la parròquia de de Sant Julià de Lòria, ens arriba aquesta proposta del departament de Turisme del Comú de Sant Julià de Lòria, amb interpretació d’Assumpta Mercader, que ens parla de llegendes de bruixes i misteris andorrans. Al costat de l’Assumpta, Carles Sanz a l’acordió i Marc Figuerola a la guitarra ens traslladaran musicalment als Pirineus.

De 10 a 14h i de 18.00h a 22.00h, Mercat editorial pels carrers del centre de Malgrat.

A més a més: activitats infantils, literatura al carrer, tallers, espectacle, exposicions…

Del programa d’avui previst a Malgrat Vila del Llibre 2023, en remarco:

18.00h. Peixateries Velles. Inauguració. Inauguració oficial de la segona edició de Malgrat de Mar Vila del Llibre. Parlaments protocol·laris i presentació del programa del festival. Els parlaments es traduiran simultàniament a la llengua de signes catalana per part de la intèrpret Andrea Lamela.

18.45h. Biblioteca La Cooperativa. Espectacle infantil ‘Cagadubtes’. Us heu aturat mai a pensar en les paraules que dieu cada dia? Assumpta Mercader ens en parla al ‘Cagadubtes’, un recull de contes amens i divertits per atansar la canalla (i els adults també) a la riquesa lingüística del català. Com traduiríem cagadubtes? I rauxa? Veniu a aprendre noves paraules d’una manera lúdica i enriquiu el vostre vocabulari.

19.00h. Peixateries Velles. Recital poètic. Del País Valencià a Malgrat de Mar: Josep Piera i Josep Lluís Roig. Recital poètic a dues veus. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, Josep Piera, recitarà versos de la seva obra completa. Al costat del poeta de Beniopa, Josep Lluís Roig, d’Oliva, llegirà poemes dels seus llibres ‘La llum del curtcircuit’ i ‘La fam tendra’, publicats a Bromera. Acte patrocinat per Òmnium Cultural.

20.00h. Peixateries Velles. Taula del Llibre. L’Enciclopèdia Catalana: una obra de país. L’historiador Josep Lluís Martín Berbois ha escrit ‘La Gran Enciclopèdia Catalana. Una obra de país’ (Editorial Base), una història del projecte d’aquesta obra de consulta magna, símbol de catalanitat a les cases on es trobava. Una baula en la lluita per la llengua que es va fer realitat, després de moltes dificultats, per la voluntat i la convicció d’uns quants. En parlarà amb l’escriptor Sebastià Bennasar.

21.00h. El Rovell Ateneu Popular. Xerrada. Català a les Illes Balears: resistir als vells i als nous atacs. El compromís d’en Tomeu Martí amb la llengua i la cultura catalanes és fora de tot dubte. Des del periodisme, essent com és director del Diari de Balears i d’Ona Mediterrània; des de la poesia i l’escriptura; i des de l’activisme, els seus posicionaments són clars. Serà a Malgrat per parlar-nos de la situació actual del català a les Balears, especialment després del retorn del feixisme més arnat i caspós.

22.30h. El Rovell Ateneu Popular. Espectacle.  Concert de ‘Tel·lúriques’. ‘Tel·lúriques’, duet musical de Mallorca format per la malgratenca Maria Roger i Manena Duel. Dues cantautores residents a l’illa que decideixen fusionar les seves veus per arribar amb una proposta molt personal, on la música de cançó d’autora és la protagonista. L’estil mediterrani i ritmes tradicionals ibèrics són part del seu espectacle, així com les harmonies vocals que es creen entre elles, la guitarra i el pandero quadrat.

De 18.00h a 22.00h, Mercat editorial pels carrers del centre de Malgrat.

A més a més: activitats infantils, tallers, exposicions…

Hi ha veus al País Valencià que defensen que, aprofitant la proposta que es puguin parlar la nostra llengua a les Corts espanyoles, se la denomini català/valencià. I fins i tot el PSOE valencià sembla que ho ha negociat amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol.

A mi m’havien entrat dubtes, d’entrada. D’una banda, mentre no es qüestionés la unitat de la llengua catalana en tot el seu àmbit territorial, potser fóra una manera d’acabar amb la tradicional divisió que l’Estat i algunes (força) empreses fan, amb opcions lingüístiques diferenciades pel català i pel valencià. A més a més, sota una mateixa denominació, potser s’evitaria la bestiesa que ja corre per les xarxes, de posar al Congrés traductors i intèrprets específics per a cada varietat, en lloc de buscar-los competents en totes les varietats (no només la Central i la Valenciana). Per altra banda, però, no ho veia gens clar, perquè acceptar aquest canvi de denominació per factors territorials podria portar a haver-hi d’afegir, aviat, aquella ximpleria dels de Sumar de les Illes, que proposen dir-li Balear a la seva variant i així anar afegint (Català/Valencià/Balear) i potser acabaríem amb allò tan ridícul i acientífic de Català/Valencià/Balear/Franjolí/Alguerès…

Aquest matí, però, una autoritat acadèmica de Filologia m’ho ha deixat clar: “No pot haver-hi doble denominació de la llengua. Valencià ha estat sempre una denominació local del català.” -ha escrit a Facebook-. “És una denominació legítima, però local; e. g. un alguerès o un eivissenc etc no diran mai que parlen valencià. Aquest és el nom que rep el català a València.“- ha remarcat-. Li he comentat: “De totes maneres hi ha valencians que estan per la unitat de la llengua que defensen la doble denominació, com per exemple, Vicent Branchat, que n’està fent intensa campanya a Twitter, on fa poc ha escrit: “En el segle XV Joanot Martorell va escriure “Tirant li Blanc” i ho va fer, segons ell mateixa, en llengua valenciana. Cinc segles després els valencians encara tenim la “mania” d’anomenar així la llengua que parlem.”” i m’ha contestat que “No feien servir mai el nom valencià fora de València. He llegit moltíssims exemples de valencians que diuen sempre català fora de València almenys al segle XV i, quant al Tirant, la dedicatòria fou reescrita a la impremta, i la immensa majoria d’aquestes declaracions de “en llengua valenciana” es deuen als impressors locals.”. I hi ha afegit: “Aquesta llengua es coneixia internacionalment amb el nom de català, i una vegada que els jurats de la ciutat de València escriviren a la vila i aldees de Moya i de qualssevol llocs del regne de Castella per reclamar «un catiu de llinyatge de tartres, emperò batejat e apellat Joan, d’edat de vint anys poc més o menys», especifiquen que parla molt bon català: «e paladí en son parlar català, com de poquea a ençà se sia nodrit» [Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, I, p. 28 ] (Lola Badia & Jaume Torró, El Curial e Güelfa i el “comun llenguatge català”, Cultura Neolatina)”. I, després d’una sèrie de consideracions, ho ha reblat: “(..) no és el mateix dir “català, el qual a l’antic Regne de València rep el nom de valencià” o una doble denominació “català/valencià”. Això darrer no ho acceptaria de cap manera, o algú s’imagina “holandès/flamenc/africans”, “portuguès/brasiler” etc? Als polítics ni la sal, amb els diners compren els filòlegs, els historadors i els filòsofs.”