Si me’n vaig abans que tu
Una amiga de la meva mare, va buscar el text “Si me’n vaig abans que tu” perquè fos llegit al funeral del meu pare. No en coneixem l’autor o autora, però el text ens ha arribat a l’ànima i per aquest motiu li he demanat que me’l passés i finalment el penjo al bloc. Per ser exactes, es tracta de la versió un pèl escursada que, a la cerimònia funerària, en va llegir una altra bona amiga de la família.
SI ME’N VAIG ABANS QUE TU
Si me’n vaig abans que tu, no ploris per la meva absència;
alegra’t per tot el que hem estimat junts.
No em busquis entre els morts, on no vàrem estar; troba’m en tot allò que
no hauria existit si tu i jo no ens haguéssim conegut.
Jo estaré al teu costat, sense cap dubte, en tot el que haguem creat junts:
en els nostres fills, és clar, però també en la vida compartida,
en el plaer, en la suor del treball i les llàgrimes que vàrem intercanviar.
I en tots aquells que passaren al nostre costat
i varen rebre quelcom de nosaltres i porten incorporat,
sense que ells ni nosaltres ens n’adonem,
alguna cosa de tu i de mi.
També els nostres fracassos. Les nostres indolències i els nostres pecats seran testimonis permanents que vàrem estar junts,
i no vàrem ser àngels, sinó humans.
No ploris la meva falta,
perquè només et mancarà
la meva paraula nova i la meva calor d’aquest moment.
Plora si vols,
perquè el cos s’omple de llàgrimes davant tot allò que és més gran que ell, que no és capaç de comprendre, però que entén com alguna cosa grandiosa; perquè quan la llengua no és capaç d’expressar una emoció,
ja només poden parlar els ulls.
I viu.
Viu creant cada dia i més que abans.
Perquè jo no sé com, però estic segur que des de la meva altra presència
jo estaré creant al teu costat,
i serà precisament en aquest acte de realitzar quelcom que no era present, on ens haurem trobat.
Sense entendre-ho gaire bé, però és així.
Així, amb aquesta esperança, hauràs de continuar deixant la teva petjada,
perquè quan la teva mort ens torni a donar la mateixa veu,
quan la nostra pròxima abraçada ens incorpori ja sense ruptura
a l’única Creació,
molts puguin dir de nosaltres:
si no ens haguessin estimat, el món estaria més enrere.