Un amic ha mort aquest matí
Un amic ha mort aquest matí. Un home que estimava la vida i perquè l’estimava, xalava cantant, passejant pels carrers, estant-se a la plaça, compartint taula amb els amics, saludant els coneguts, anant al cineclub…
Aquest mes de maig jo era a Canes i ja traginava aquell dolç però ostensible cansament de tantes setmanes de preparació del Festival i de farcides jornades festivaleres. Per telèfon, la meva dona em diu que s’ha trobat aquest i un altre amic a la plaça de la Barretina i l’han feta petar, tot prenent una beguda, i que la trobada ha estat una reivindicació del plaer -que ella i jo no ens regalàvem- d’estar-se allà, en un dels indrets no pas més bonics, però sí ben acollidors del nostre poble. Jo, des d’una terrassa al quart pis del Palau de Festivals, li dic a la meva dona que ens ho hem de plantejar, regalar-nos un descans compartit en el nostre massa intens ritme de vida i activitat, i que tinc moltes ganes de tornar a ser a casa i començar a anar a la plaça. D’aleshores ençà, molts dissabtes ens ho hem fet venir bé per decantar feines i obligacions -i jo, el blog- i passar per la plaça de la Barretina. En algunes ocasions hem coincidit amb l’amic i la xerrada ha estat amena i agradable, d’altres vegades hem gaudit només de la reconfortant sensació de seure tranquil·lament, pel gust de ser allà, acollint-nos al vitalista mestratge de l’Àngel.
Avui, aquest matí, l’Àngel ha mort a Terrassa i demà l’enterrarem al seu poble, Rubí. La malaltia, fulminant, se’ns l’ha endut. El trobarem a faltar, i tant que el trobarem a faltar; però cada vegada que vagi a la plaça, el cafè o el vermut o el que sigui que hi prengui, anirà per ell; cada estona de plaent estada allà, passejant pels carrers o escoltant un cant, serà en bona mesura gràcies a ell i xalant de la vida com feia ell, d’alguna manera serà present en tots nosaltres.
Havia pensat sempre que el tema “Tu viendras”, de Zbiegnew Preisner, pertanyent a la banda sonora de “La doble vida de Verònica”, de Krzysztof Kieslowski, voldria que sonés al funeral -quan fos- d’una persona molt propera a mi -els que em coneixeu, sabeu el meu diguem-ne vincle amb Kieslowski-. En la mort de l’Àngel, he decidit no “guardar-lo” per a aquella ocasió i, amb tota la bellesa del cant, penjar-lo al blog, en senyal de dol, de record i com a afirmació d’esperança.
Àngel, per tu! (Vulgueu clicar l’enllaç adjunt. Gràcies)