“És d’ells”, deia la mare (sobre el complex de culpabilitat).
Fa uns anys vaig explicar en un apunt (aquest) que a casa vàrem ser dels primers del barri a tenir un aparell de televisió presidint el menjador. Era una època –parlo dels anys 1960 i 1961– en què la recepció dels programes era bastant defectuosa i quasi cada dia havíem de manipular l’antena de banyes