A les 11,57, el president de les Illes Balears, JRB, entra telefònicament a un programa especial d’IB3 televisió sobre la nevada que afecta pràcticament totes les quatre illes. En aquesta hora, feia pocs minuts que havia cessat un tempesta de neu que ha durat molt. Les conseqüències més serioses, setze trams de carreteres tallats a
“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Ho digué així o gairebé “l’ànima gran” Gandhi, que ahir va fer 64 anys que morír assassinat. Mohandas Karamchand Gandhi havia nascut a Porbandar (a l’estat indi de Gurayat) el 2 d’octubre de 1869. Resistent no violent,
Sergio Leone ens contà el 1966 quin preu tenia una mort al far west muntat a barrisc i per quatre rals a Almeria. Un any abans, ja ens havia mostrat allò que es pot fer per un grapat de dòlars i un any després completaria la seva particular “saga del dòlar” amb un de bo,
Corren mal temps per als que han perdut els estreps socials i, encara més, per als que, per manca o insuficiència de recursos econòmics, s’acosten perillosament i sense voler-ho als marges de la contenció social. Des de Can Gazà, el panorama de les cunetes cíviques es contemplen amb temor gens dissimulat. De cada cop són
Va ser Gabriel Barceló qui, adaptant la “Cançó de Son Coletes” als temps inclements que ens toquen de viure als illencs, volgué que Guillem d’Efak també fos anit a Can Alcover per fer un clam per la dignitat del català tot reclamant a l’Ajuntament de Palma que torni a convocar només en aquesta llengua els
Anit a les 20 hores, a la mateixa que es proclamaran els premis literaris Ciutat de Palma en castellà i català, a Can Alcover, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català, amb la col·laboració de l’OCB, celebraran l’acte “Sant Sebastià literari. Lectura reivindicativa: per uns premis Ciutat de Palma en català i de
No parlaré de Pepe ni de la seva trepitjada covarda a la mà esquerra de Messi, diu el culer irredempt en asseure’s en el tamboret de la barra del bar. Ni de la lliçó de futbol i correcció esportiva del Barça, anit, al camp blanc de Madrid, rebla. I jo no pens dir res del
Fa dies que refaig, amb Ulisses, el viatge de retorn a Ítaca. La traducció de l’Odissea que ha fet Joan F. Mira, editada per Proa, gairebé m’ha begut el seny, en el millor dels sentits. Molt m’he ajupit, retut d’emoció, als genolls dels deus i de les deesses que presenta Homer en boca de Mira.
Les matances com a al·legoria de Mallorca; el món, el trull, el devessell d’aquest ritual com a excusa per parlar dels mallorquins i del seu comportament davant tot allò que els concerneix. Així es podria definir “Acorar”, la peça teatral d’Antoni Gomila dirigida per Rafel Duran que està sent tot un èxit. Gomila -un veritable
El primer que cal indicar d’aquest text és que el seu autor, Pere Ferrer Guasp, s’ha esmerat força a elaborar un cos literari curós amb el llenguatge, amb la descripció dels personatges i amb l’exposició calidoscòpica d’un temps mallorquí perfectament delimitat: del 1939 al 1953. Fins a aquestes “Sotanes, faldes i tricornis”, sabíem que l’autor
El norueg Roald Amundsen començà l’assalt final al pol sud el 19 d’octubre de 1911. L’acompanyaven Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, quatre trineus i 52 cans esquimals. Olav Bjaaland, a més de ser un gran esquiador, tresorava uns extraordinaris dots per la fusteria i aconseguí alleugerir el pes dels trineus, la qual
Avui fa 78 anys que morí Francesc Macià. I 66 que ho va fer Pompeu Fabra. I 28 que perdérem Joan Miró. Tres excepcionalitats el legat de les quals hauria de ser servat molt millor –amb molt més mirament- del que ho és ara mateix. El primer, l’abril de 1931, proclamà la República Catalana. El
Arriba el fred i el constipat amb una fermesa mai vista. Per la Serra esperaven la primera nevada de l’hivern; crec que no ha caigut, a la fi. El vent ha fet matx, aquests dies, i m’ha deixat la veu trencada en mil bocins. En mala hora, perquè m’he topat amb un company que volia
“Encís de minyonia”, de les 31 obres publicades fins ara per Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1937), és la dinovena i es tracta d’una veritable biòpsia primmirada i esborronament sincera dels seus primers deu anys de vida. La va escriure quan tenia 58 anys i, al meu parer, tant en la seva literatura com en
Ahir horabaixa cap a les sis, sortint d’una becaina altament reparadora, em vaig topar amb el programa “Singulars”, del canal 33, que Jaume Barberà dedicava al neurocientífic Francisco José Rubia. Val a dir per als principatins que a les Balears no rebem l’emissió regular de TV3 per qüestió de drets d’emissió, diuen, i en el