marginàlies

Sergio Leone ens contà el 1966 quin preu tenia una mort al far west muntat a barrisc i per quatre rals a Almeria. Un any abans, ja ens havia mostrat allò que es pot fer per un grapat de dòlars i un any després completaria la seva particular “saga del dòlar” amb un de bo, un de lleig i un altre de dolent. El mestre Ennio Morricone posà música a les tres aventures i, en concret, a la primera hi incorporà una melodia xiulada que, adesiara, s’enganxa a la rutina i va de banda a banda del cervell com si anàs beguda.

La guimbarda morriconiana marca terreny i cuixa, i inquieta, certament, raó per la qual la seva elementalitat sonora pren unes traces de sublimitat mai vistes. No era per aquí, però, que volia tirar tot i que suggerent és aquesta camada. Em demanava si és cert que tots tenim un preu; si tots som comprables. Si és ver, quin preu em pos? Què estarien disposats els altres a oferir-me? Algú em digué que podria ser que tots tinguem un preu, però que no sempre hi ha doblers o béns per pagar-ho. I retorna la guimbarda per inquietar la reflexió