“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Ho digué així o gairebé “l’ànima gran” Gandhi, que ahir va fer 64 anys que morír assassinat.
Mohandas Karamchand Gandhi havia nascut a Porbandar (a l’estat indi de Gurayat) el 2 d’octubre de 1869. Resistent no violent, desobedient civil amb tota la causa del món en veure la misèria que creava el colonialisme britànic, no dubtà a recórrer als dejunis voluntaris per reforçar la seva causa.
També digué quelcom semblant a: “el més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona”. Tenia molta raó. Reivindicar-lo hauria de ser un deure permanent dels que de la dignificació humana en feim camí de pas. Així ho entengué el poeta i ensenyant santanyiner Llorenç Vidal Vidal que el 1964, per recordar Gandhi, instituí el Dia Escolar de la no-Violència i la Pau, una iniciativa que ha pres per tot el món.