“Encís de minyonia”, de les 31 obres publicades fins ara per Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1937), és la dinovena i es tracta d’una veritable biòpsia primmirada i esborronament sincera dels seus primers deu anys de vida. La va escriure quan tenia 58 anys i, al meu parer, tant en la seva literatura com en la seva biografia, suposa una fita essencial. Avui, a la Sala Parroquial de Bunyola, en serà presentada la segona edició.
La clau d’aquesta despullada en prosa apareix de seguida, en l’equador del primer capítol del llibre: “Després d’anys de rumiar-ho, havent estrossat tot un guaret de pors i dubtes, m’he atrevit a confiar-vos el secret dels meus records i els astorats descobriments de les meves capbussades perquè vosaltres mateixos, davant els fets inqüestionables, configureu la tesi que vaig néixer un home. Almanco més home que ara”.
El secret que vol compartir amb un “vosaltes” desacomplexadament confident és que durant dos anys, quan ell caminava pels deu, va ser l’amant d’un frare. Unes relacions que vivia amb una naturalitat estabornidora perquè ho mirava tot com un afer íntim, personalíssim, que a ningú atenyia ni importava fora d’ells dos. Per això, ni se’n confessa ni ho conta mai a la família.
Aquesta vivència natural gira en rodó quan als tres mesos d’haver ingressat en el Seminari Menor de Mallorca sent a dir que les “amistats particulars” eren motiu de condemna eterna. Per esvair dubtes i pors absurdes consulta un predicador d’exercicis espirituals si aquestes relacions acceptades el poden condemnar i a partir d’aquí comença a beure oli. Ell mateix ho explica així: “la manipulació de la meva consciència fins a esmicolar la meva personalitat tot convertint el marbre de la meva infantesa en picadís d’església, començà a la gravera del Seminari”.
Condemnat a la solitud i a la culpabilització més opressores, és sotmès a un brutal seguit d’interrogatoris on ha de contar davant el rector del Seminari, primer, i el Vicari General després, els seus encontres solitaris amb l’amant. I és obligat a signar un document on jura que, sobre aquest afer, en guardarà silenci perpetu. Només tenia deu anys.