marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de gener de 2012
0 comentaris

ERA UNA COLLA DE VEURE, AHIR A CAN ALCOVER

Va ser Gabriel Barceló qui, adaptant la “Cançó de Son Coletes” als temps inclements que ens toquen de viure als illencs, volgué que Guillem d’Efak també fos anit a Can Alcover per fer un clam per la dignitat del català tot reclamant a l’Ajuntament de Palma que torni a convocar només en aquesta llengua els seus premis literaris. Durant més de dues hores, cinquanta i escaig d’escriptors mallorquins, convocats per l’AELC i el PEN Català, ompliren de força i versos l’interès de les prop de cinc-centes persones que s’atansaren al temple de la paraula, que és Can Alcover, la seu de l’Obra Cultural Balear.

I era una colla de veure, tots eren mallorquins [manacorins],
fent-se costat un amb l’altre anaven arreplegant amics…

De passada, els participants al Sant Sebastià literari alternatiu, contribuïrem a contrarestar la barbàrie en tots els camps i àmbits que emana dels posts de comandament insulars i que s’estén com una nuvolada tòxica per tot l’arxipèlag.
Per començar la roda d’intervencions es feren presents Josep M. Llompart i Bartomeu Fiol que, a més de poetes, tots dos van presidir l’Obra Cultural Balear, van ser socis de l’AELC i, en el cas de Bartomeu Fiol, va ser Premi Ciutat de Palma de Poesia el 1969 amb el recull “Camp Rodó”, a més del de Crítica literària el 2008 per “Entre Cavorques i Albió: un dietari”.
De Llompart, l’estrofa final d’”El Cant”, el primer poema de “La Terra d’Argensa”, que enguany fa 40 anys i que fan així:

Sobre vosaltres, homes seguríssims d’estadis i diaris;
sobre vosaltres, homes d’aigua,
ulls estorats; sobre vosaltres,
ombres només, perfil, melangia de seda;
sobre aquest i aquest i aquell,
la milana del mot, el vent, les aigües lliures
-mana el senyor-, un cant per a una pàtria.

I de Bartomeu Fiol el seu poema “L’afectat de diglòssia”, que forma part del seu recull “Contribució de bàrbars”, de l’any 1980, i amb el que el 1999 participà en el recull “Poetes de Mallorca per la llengua”, que Joves per la Mallorca per la Llengua” edità el 1999.

Una llengua que no es parla
és una morta que hom recorda
com un cendrer curull de cendra
com un celatge que s’enyora
com una veu que no se sent
com un  verger que no se cela
com un comerç que no es practica
com una llar deshabitada
com una núvia aperduada
com una pena sanglotada
com una tarda soterrada
com una mort allargassada
com una vida dislocada
com una amor o una retòrica
senzillament mal enfilades.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.