“HI ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.” (“Consells, proverbis i insolències”, Joan Fuster, 1962). Aquest 2022 commemorem el centenari del naixement de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), l’escriptor valencià més important del segle XX en el conreu de
“Vostès menteixen, els hi manquen dades i amaguen la seua ànsia de privatitzar. Vostès privatitzen en contra de la salut dels ciutadans, de la saviesa i la dignitat dels professionals, en contra de l’interès general. Volen quedar-se amb el que és de tothom…” (“ La Sanidad no se vende”, Beiras Cal, H. i Sánchez Bayle,
Les lectures que avui ressenye són derivades de la presentació a l’Ateneu de Bétera de la darrera novel·la de Fèlix Edo Tena per part de l’autor; un escriptor i obra que llavors vaig conèixer i em van menar a interessar-m’hi primerament. A l’acte, el professor i novel·lista confessava tenir un estil d’escriptura més aviat directe
Ja sabem com les gasta el poder institucional legal –i l’il·legal– d’aquest regne d’espanya, al servei de les elits extractivistes amb seu a la capital, quan se li obliga a replantejar la seua ideologia imperialista espanyola, abillada amb un patriotisme fal·laç, però farcida de corrupció i diners; diners que xuclen a la perifèria i no
Confesse que la decisió de llegir la darrera novel·la d’en Joan-Lluís Lluís, “Junil a les terres dels bàrbars” (Club Editor, setembre 2021), me la va encomanar la lectura d’una entrevista que li van fer ací a VilaWeb el 30 d’agost d’enguany. La combinació de mots com “bàrbars” i “anarquisme”, més el coneixement d’un autor que volia
“El meu món, la meva Terra, és una ruïna. Un planeta assolat per l’espècie humana. Ens vam multiplicar i vam engolir-ho tot i vam lluitar fins que no va quedar res, i llavors vam morir. No dominàvem ni l’apetit ni la violència; no ens vam adaptar. Ens vam destruir a nosaltres mateixos. Però primer vam
“L’amor, la simpatia i el sacrifici tenen, sens dubte, un paper importantíssim en el desenvolupament progressiu dels nostres sentiments morals. La base de la societat humana, però, no és l’amor i ni tan sols la simpatia. És la consciència –encara que només sigui en l’estadi instintiu— de la solidaritat humana. És el reconeixement inconscient de
“Havia de viure, continuar la lluita, sacrificar-se per mantenir encesa la fràgil flama del record, la memòria dels caiguts. Havia de sobreviure per explicar la veritat quan tot s’acabés, assenyalar els culpables i mostrar al món el preu pagat pels innocents, combatre la barbàrie amb totes les seves forces perquè tots aquells éssers sepultats als
A Fernando Conde Torrens (Irún, 1945), doctor Enginyer Industrial, professionalment dedicat primer a la indústria i després a la docència com a professor a la Universitat de la Rioja, sempre li ha interessat saber els perquès de la cultura en què li ha tocat viure i, des del 1984, li va entrar el cuquet de
Amb el rerefons de la misèria moral que suposa l’actual revifament de les agressions homòfobes a l’Estat espanyol, atiades per elements d’extrema dreta i consentides per uns poders fàctics franquistes, als quals ja els va bé que els joves adoctrinats i sense alternatives laborals es desfoguen en altres companys més vulnerables i no pas en
La innovació constant de la nostra societat capitalista ens ompli els aparadors i els mitjans de propaganda de nous productes i ofertes de serveis, la major part del quals diuen satisfer unes necessitats que més aviat són creades artificialment per a fomentar el consumisme; un parany, un vici modern atiat per la publicitat que ha
“Kapuscinski ens deia que la primera víctima de la guerra és la veritat i amb els documentals de les guerres dels Balcans de la BBC vam entendre el poder dels mitjans de comunicació per crear odi i potenciar les diferències. […] Sort dels llibres […] que ens van ajudar a entendre causes i perquès […],
“El feixisme consisteix en una amalgama de violència brutal, terrorista, i fraseologia revolucionària fal·laç que connecta demagògicament amb les necessitats i estat d’ànim d’àmplies masses de productors.” (“Com combatre el feixisme i vèncer”, Clara Zetkin, 1923; traduït i reeditat per Tigre de Paper el 2019, i citat a “Tothom pot ser antifa”, Tigre de Paper,
“Penso que la contribució més gran que puc fer durant aquesta pandèmia no són els consells sobre el control de la infecció, sinó l’exemple que el poder no s’ha d’acceptar de forma acrítica, ni el caciquisme ni l’statu quo. No és acceptable assumir que hi ha problemes que no es poden resoldre quan això no
A l’apunt anterior us presentava un recull de biografies que en Pere Foix i Cases (1893-1978) va escriure al seu exili mexicà, anomenat “Apòstols i mercaders”, que el 2019 fou reeditat per Tigre de Paper i que considere imprescindible per a conèixer un bocí d’història del nostre país massa colps silenciada i servar la memòria