Des d’antic sabem que pel juliol, a l’era i a cel descobert, fa bon sol, o que tot és beure i suar, i el fresc debades buscar; tanmateix, açò d’enguany ha sigut fora mida, esdevenint el sisè mes excepcional del 2022, per les temperatures altes i persistents registrades, assolint-se el rècord de temperatura mitjana més
“Dones fusterianes… És, potser, un oxímoron? Trobe que al primer que li ho semblaria seria a Joan Fuster.” (“Nosaltres les fusterianes”, Tres i Quatre, 2017, p. 135, opinió d’Adela Costa). Llegir l’opinió de cent trenta-nou dones universitàries, escollides per la seua formació, professió i/o activisme destacat a favor de la llengua, la cultura i la
“Si la literatura no fos abans que res una prova de vida, ja direu per què l’hauríem de menester.” (“Ca la Wenling”, Gemma Ruiz Palà, Proa, 2020, p. 310). No podia ser més encertada aquesta recomanació lectora de la Colla ídem de l’Ateneu de Bétera, que ací ressenye. He sumat prou desenganys amb les novel·les
La meteorologia d’aquest 2022 està resultant bastant atípica. Per cinquè mes consecutiu continuem batent rècords en algunes de les variables de mesura i en juny passat ho hem fet amb la temperatura: al meu observatori ha registrat el mes de mitjana més càlid i de temperatura màxima més alta de la sèrie de què dispose
[En primer lloc, pense que caldria aclarir una mica els termes que hom empra en aquests tipus de reflexions: “Sexualitat” fa referència a l’atracció sexoafectiva entre individus, “Sexe” a les característiques biològiques —genètiques, hormonals, anatòmiques i fisiològiques— a partir de les quals els individus són classificats com a mascles, femelles o intersexuals, i “Gènere” als
Una joia de llibre el que em van portar ma germana i mon cunyat de la passada Fira del Llibre de València: “De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble valencià”, de Vicent Baydal i Ferran Esquilache (Institució Alfons el Magnànim, 2020). Hi podreu endevinar el meu gaudi, si us dic que
Si heu seguit els meus resums meteorològics mensuals o us heu fixat en l’oratge que ha fet el trimestre passat, no us sorprendrà llegir que la primavera climàtica del 2022 ha mostrat un capteniment excepcional: rècord de pluja en març, rècord d’episodi fred en abril i rècord de pluja diària i d’onada de calor en
Aquest refrany de capçalera, “Maig calent i plujós, fa l’any ric i abundós”, l’he triat perquè aquest maig campdeturià, i comarques més enllà, ha estat calent i plujós; però ho ha fet de forma tan atípica que en dubte de l’encert; car no crec pas que aquesta raresa meteorològica siga bona per al camp ni
“Hem de començar a girar la roda del capital cap a un altre centre, que de fet és el més important: les persones, i per tant, la vida.” (Arcadi Oliveres, citat al pròleg de l’Anuari Mèdia.cat 2021). El paper del periodisme és fonamental en a una societat democràtica, com a intermediari entre allò públic i
Continue amb la ressenya de l’assaig: “Despertar del sueño tecnológico. Crónica sobre la derrota de la democracia frente al capital” (Ekaitz Cancela, Akal, 2019), que vaig començar en un apunt anterior. En aquesta resumiré la visió de l’autor sobre l’evolució històrica del capitalisme i un final optimista, per les possibilitats que ara s’obren, de construcció
“Sense intenció de descoratjar el lector, ni encara menys furtar-li la seua millor força —la imatge dels seus avantpassats oprimits—, cal afegir-hi que, si hom retarda l’acció política davant aquests fets que es creuen en el nostre camí, les generacions futures no sabran ni tan sols que alguna vegada van haver-hi alternatives. No es tracta
“Quan pense en la meua vida d’estudiant, puc recordar amb claredat els rostres, els gestos i els hàbits de cada professor o professora que em va nodrir i guiar, que em va oferir l’oportunitat d’experimentar la joia d’aprendre, que va transformar l’aula en un espai de pensament crític, que va fer de l’intercanvi d’informació i
Així com, “en abril, cada gota val per mil”, fent referència al gran valor de la pluja en un mes clau per a la desclosa primaveral, també les accions reivindicatives ben plantejades, per qui en sap més d’allò que reclama, podrien ser clau en l’aconseguiment d’un gir més favorable per part dels qui retenen el
“Ben mirat, d’ençà que el món és món, les classes dominants de tot arreu han procurat fer creure a la gent que l’’obediència’ és el principi bàsic de la vida civil. Històricament, els homes esdevenen ‘animals polítics’ quan aprenen a ‘obeir’ en comú. […] Els pobles, així ensinistrats, acaben per no veure’s sinó ‘obeint’ o
“Si vaig estudiar Econòmiques fou precisament per ganes de canviar el món i aquestes premisses. Jo no ho vaig fer per fer més rics als que ja ho són, sinó precisament per veure què es pot fer per treure de pobres els més pobres davant un sistema tan injust com el que vivim.” (Arcadi Oliveres,