A EXILI D’OVIDI Estellés fa servir el poeta romà Ovidi, exiliat per l’emperador August, com a mitjà per a manifestar la seua ràbia per l’exili interior imposat per la genocida dictadura franquista, que a les seues acaballes tenia por del creixement del valencianisme d’esquerres i, avesada a fer mal per dècades, a la seua
El passat vint-i-sis de juliol a l’Ateneu de Bétera Rafa Arnal ens va presentar el primer capítol de les seues memòries, “L’Alenar” (L’Eixam Edicions, 2024), un volum de més de cinc-centes pàgines on ens recorda la seua infantesa i joventut fins a la mort del dictador en 1975. Llavors ens va dir que té enllestida
Davant les retallades en drets del col·lectiu lgtbiaq+, naturalment dissident de la poc natural cisheteronorma, per part dels nous gestors de la dreta extrema al nostre país, que estan censurant llibres sobre el tema, eliminant la formació en diversitat sexoafectiva a l’escoles, cancel·lant serveis d’ajuda a aquesta població vulnerable, usurpant la seua representació social i
Continua el meu silenci, la meua absència d’aquest blog, un silenci farcit de versos que avui trenque, conjuminant poesia i oratge de la primavera climàtica. Enguany, al meu petit país campdeturià, la bella Primavera no s’ha vestit com cal, feta parracs de verd, esquifida tela resseca per l’eixutesa extrema. I, doncs, no hi podeu prendre
Supose que us haureu adonat que, des de fa mesos, la dèria poètica amera la meua vida de persona gran. I tot ho transforma, buscant la bellesa, també on a primer colp d’ull no es veu. El meu silenci en prosa ha esdevingut la humil música del vers per al meu propi gaudi; una petita
«En la filosofia política de l’antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que hi participaven eren els ciutadans que posseïen un determinat cabal o un cert tipus de propietats. El terme deriva de les paraules gregues ‘timé’, honor, i ‘krátia’, govern. » (Viquipèdia). El vaig trobar a la
Religions? Déus dolents, abús de por, abús de poder. Déu és amor? L’Antic Testament. Amor idolatrat? No mort potser. Si amor és tot, amor és res. Dis-li desig o tendresa o, si vols, aferrament. Mort en vida? Parlar d’ànima, negar el cos, dualitat parida, negar el gaudi en aquesta vida. Creure en Déu és distopia.
Musos i muses estimats, companyes d’ofici i art, notables pintors de paraules, que aquest any vos he trobat, per vós m’he vestit de gaubança i vos he fet un ram de gràcies per tantes lliçons i amistat i a les deesses del fat demane que aquest bixest que comença, de lletraferits ben necessitat,
Allà pels volts de Nadal vaig tenir coneixement que a Montpau o Benipau, no ho recorde ben bé, hi havia un bon pagès que feia de fetiller i sabia un encanteri que tornava en joguets els estris de genocidi, les armes i els diners. Vaig fer-hi un llarg viatge, tirant milles primer en tren,
Quan ve el fred al septentrió la Terra a poc a poc s’inclina, per contemplar seguit la Lluna i escurçar la visita al Sol. Eres tan gran encantadora que la Terra del fred s’oblida, fins que el cru solstici arriba i cau la boira gebradora. Sense encegar-me puc mirar-te, ta cara de daurada duna
El poema que encapçala aquest apunt el vaig compondre expressament, amb intenció de barrejar-hi alguns records de la Tardor al llarg de la meua vida. A grans trets, les amargors de la feina, de la soledat sobrevinguda, del comiat de l’oratge bonancenc d’estiu, hi resten mig amagades sota la bellesa i la dolçor de les
Sirenes que canten al poble consignes de por dissolent, des de ses torres blindades criden confusió i fingiment. Lluna negra vestida de cel, somrís de hiena i de drac alè, de bruts diners és t’aliment i dones cadenes d’opi i acer. Des del sorramoll del poder dicten que sembres malvoler, perquè llances les naus
Entre Caribdis i Escil·la sotsobra el vaixell de l’Hidra, on la insaciable Quimera ens porta destrossa i guerra. Roda la roda mortal, la del saqueig infernal, d’homes i dones, aigües i terres, natura vital. Amos déus la planegen, homes serfs la fabriquen, altres més la fem rodar: quina munió d’engabiats! Que rode la roda
Als que es venen per fer la guerra, contra uns enemics que no són seus, sempre defensant l’Hidra i Quimera, en gàbies refulgents tancats els veus, amb bastó manaire, birret o solideu, uns galifardeus mudats en semidéus. Deu, pàtria, propietat, diners, dogmes, armes, presons, lleis. Fan de polític d’ofici o banquer golut, de jurista
Aquesta petita sèrie de poemes que ara encete van dedicats a alguns monstres de la mitologia grega, que ací representen altres de menys mitològics, de més reals, les malifetes dels quals estem patint de segles ençà. Tanmateix, vull recordar que, amb propòsit, unitat i coratge, entre tots ho podrem fer tot. Corromputs per l’Hidra