Quan la sanitat esdevé un negoci, guanyar calers és el seu objectiu principal. A les assegurances privades de salut els convé la gent malalta crònica, que se sotmeta a tractaments especialitzats que els deixen molta caixa, que consumisca bona cosa de medicaments, dels que engreixen els guanys de les farmacèutiques, una part dels quals reben
Les lectures que avui ressenye són derivades de la presentació a l’Ateneu de Bétera de la darrera novel·la de Fèlix Edo Tena per part de l’autor; un escriptor i obra que llavors vaig conèixer i em van menar a interessar-m’hi primerament. A l’acte, el professor i novel·lista confessava tenir un estil d’escriptura més aviat directe
Ja sabem com les gasta el poder institucional legal –i l’il·legal– d’aquest regne d’espanya, al servei de les elits extractivistes amb seu a la capital, quan se li obliga a replantejar la seua ideologia imperialista espanyola, abillada amb un patriotisme fal·laç, però farcida de corrupció i diners; diners que xuclen a la perifèria i no
L’octubre del segon any de la pandèmia ens ha vingut, als campdeturians, massa eixut, oimés tractant-se del mes, estadísticament, més plujós de l’any, amb domini anticiclònic la major part del temps i un parell d’episodis al començament i al comiat del període, més aprofitat en el primer, per la situació de llevant que s’hi associava,
Confesse que la decisió de llegir la darrera novel·la d’en Joan-Lluís Lluís, “Junil a les terres dels bàrbars” (Club Editor, setembre 2021), me la va encomanar la lectura d’una entrevista que li van fer ací a VilaWeb el 30 d’agost d’enguany. La combinació de mots com “bàrbars” i “anarquisme”, més el coneixement d’un autor que volia
“El meu món, la meva Terra, és una ruïna. Un planeta assolat per l’espècie humana. Ens vam multiplicar i vam engolir-ho tot i vam lluitar fins que no va quedar res, i llavors vam morir. No dominàvem ni l’apetit ni la violència; no ens vam adaptar. Ens vam destruir a nosaltres mateixos. Però primer vam
Per bé que en alguns indrets del nostre país, els orogràficament més afavorits, les precipitacions d’aquest setembre han sigut prou importants, al meu Camp de Túria, si no fos per la copiosa arruixada que ens va regalar el primer dia, just abans de cloure’s, aquest novè mes del segon any de la pandèmia hagués resultat
En aquest apunt posaré la meua tria de frases que completarà la meua ressenya de l’obra cabdal de P. A. Kropotkin: “El suport mutu, un factor d’evolució”; una visió multidisciplinar –biològica, geogràfica, històrica, etnològica, antropològica— que ens porta a comprendre la clau social de l’evolució de la nostra espècie Homo, des d’una més acostada als
“L’amor, la simpatia i el sacrifici tenen, sens dubte, un paper importantíssim en el desenvolupament progressiu dels nostres sentiments morals. La base de la societat humana, però, no és l’amor i ni tan sols la simpatia. És la consciència –encara que només sigui en l’estadi instintiu— de la solidaritat humana. És el reconeixement inconscient de
Això era i no era una granota que una forta tempesta havia deixat a l’ampit d’una finestra. Una finestra oberta des d’on va veure un bassiol ple d’aigua ben a tocar. En un tres i no res hi va saltar i s’hi va capbussar, pensant-se que hi trobaria una nova casa, si més no més
L’oratge d’agost del 2021 a la comarca on visc ha restat fidel al seu capteniment esperat com a mes més calorós de l’any (“L’agost Calent? Signe corrent”) amb una segona quinzena que acostuma a iniciar la temporada de pluges de la tardor (“Per l’agost, plou quan és fosc”). Al meu observatori d’aficionat he registrat una
“Havia de viure, continuar la lluita, sacrificar-se per mantenir encesa la fràgil flama del record, la memòria dels caiguts. Havia de sobreviure per explicar la veritat quan tot s’acabés, assenyalar els culpables i mostrar al món el preu pagat pels innocents, combatre la barbàrie amb totes les seves forces perquè tots aquells éssers sepultats als
Al Camp de Túria, aquest juliol –amo del sol– del segon any de la pandèmia ens ha portat una meteorologia prou normal dins de la tendència climàtica en què vivim: una temperatura mitjana que ha superat allò esperat però sense onades de calor destacables (amb fortes calorades però de curta durada), unes precipitacions inferiors al
A Fernando Conde Torrens (Irún, 1945), doctor Enginyer Industrial, professionalment dedicat primer a la indústria i després a la docència com a professor a la Universitat de la Rioja, sempre li ha interessat saber els perquès de la cultura en què li ha tocat viure i, des del 1984, li va entrar el cuquet de
Amb el rerefons de la misèria moral que suposa l’actual revifament de les agressions homòfobes a l’Estat espanyol, atiades per elements d’extrema dreta i consentides per uns poders fàctics franquistes, als quals ja els va bé que els joves adoctrinats i sense alternatives laborals es desfoguen en altres companys més vulnerables i no pas en