En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere
En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere
La Gloria Jean Watkins (1952-2021), que va triar bell hooks —així, en minúscules— com a nom literari en memòria de la seua besàvia, ha publicat més de quaranta llibres i nombrosos articles acadèmics, ha aparegut a documentals i ha participat en conferències públiques. Als seus assaigs, acostuma a abordar temàtiques com la raça, la classe i
“Es posa una màscara i la seua cara acaba per emmotllar-s’hi. […] Quan l’home blanc esdevé un tirà, el que hi destrueix és la seua pròpia llibertat”. (“Shooting an Elephant”, George Orwell, 1948). Molt encertadament hom ha dit que les cures i els afectes, és a dir, el suport mutu i l’amor, en llibertat, són
Com a lector atent de les obres de Raquel Ricart, trobe en aquesta darrera novel·la seua un fil conductor amb LES RATLLES DE LA VIDA, la joia que ens va regalar, merescudament premiada a l’Andròmina del 2010, i també amb la posterior EL TEMPS DE CADA COSA, premi El lector de l’Odissea 2014: un estil
“Malgrat que feia quasi dos anys que jo era a Hivern, encara era molt lluny de ser capaç de veure els habitants del planeta com ells es veien a si mateixos. Ho intentava, però els meus esforços acabaven sempre en una visió cohibida dels gethenians, primer com a homes i, després, com a dones, encabint-los
“Ell odiava o temia l’estiu. O potser totes dues coses alhora. […] Ara només comptava que una vegada més havia arribat l’estiu somnolent, feixuc i també el treball a sou miserable, els llargs exilis de llangardaix dins l’ànima de les vesprades infinites.” (“L’estiu dels brivalls”, Francesc Viadel, Vincle, 2022, p. 10-13). Al bell mig de
“El poble sols podrà fer causa comuna si s’agrupa en grans famílies o petites comunitats locals, autogovernades fàcilment, associat en la feina, el coneixement i la justícia, i vinculat amb altres grups de la mateixa nació i d’altres nacions mitjançant el vaixell i el telègraf, desenvolupant-se en totes les seues capacitats, com a pensador i
“L’ ’Homo Sapiens’, fins i tot en plena creuada per la desertització i el buidat de les ments, es resisteix a reconvertir-se en l’ ’Homo Oeconomicus’, es resisteix a degradar-se a mer ‘Homo Faber’ alhora que té cura ―o hauria de tenir-ne― de sentir-se un ‘Homo Deus’.” (“Schola, delenda est?”, Pascual Gil, Apostroph, 2022, p.
“El que desvela aquest llibre és d’enorme interès civil. Gil aconsegueix demostrar que les pedagogies centrades en l’emocionalitat són focus de manipulació i de control social, i ho aconsegueix amb una evidència científica tal que faríem bé a tenir-lo en compte i començar a rectificar. No sols desgrana els orígens polítics i ideològics del procés
“Però la història sembla caminar més en aquesta direcció d’abolir les fronteres que no pas en la contrària. I val a dir que per a mi, que ja he refinat el meu credo polític fins al nivell de defensar solament que crec que tots els éssers humans tenen el dret de tenir una vida digna
Avui, 4 de setembre celebrem el naixement de Vicent Andrés Estellés, el nostre gran poeta en llengua catalana, considerat el millor poeta valencià des d’Ausiàs March. Un poeta extraordinari, de repertori divers: popular i culte, de tenebres i meravelles, però sempre profund i visceral; lletraferit desmesurat, tant per la quantitat de poemes que ens ha
“Els membres d’un grup poden ‘sentir-se amb poder’. Els d’un grup espiritual, per exemple, poden dir que se ‘senten amb poder’ després de participar en una cerimònia religiosa. Les persones que s’apleguen en grups terapèutics, després de parlar de les seues addiccions, també se ‘senten amb poder’. Els membres d’un grup reivindicatiu poden ‘sentir-se amb
“Una vella seu a la sorra. […] Jeju és casa seva. […] Casa seva és a la vora rocosa davant del mar.[…]/ No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les
“Dones fusterianes… És, potser, un oxímoron? Trobe que al primer que li ho semblaria seria a Joan Fuster.” (“Nosaltres les fusterianes”, Tres i Quatre, 2017, p. 135, opinió d’Adela Costa). Llegir l’opinió de cent trenta-nou dones universitàries, escollides per la seua formació, professió i/o activisme destacat a favor de la llengua, la cultura i la