Continuant amb la ressenya de «Malditos de tierra y mar. Comunidades y resistencias contra la explotación colonial» de Rodri Robledal (Txalaparta, 2022), la lectura del qual us recomane i que començava a l’anterior apunt, ara em ve de gust fer-vos un resum d’una de les històries de pirates més interessants que ens ofereix l’obra, la
«Molts pàries d’Europa foren traslladats a les colònies americanes per la força, per la necessitat de mà d’obra. En algunes zones i fins a la declaració d’independència dels diferents països, els desplaçats suposaren la major part de l’emigració. […] Tot i que el mot francès ‘engagé’ es puga traduir com a ‘compromès’, més aviat significava
«En acabar el llibre, sabreu escoltar els missatges que us envia el cos (i comprendre què fer a continuació). Prendreu decisions fonamentades sobre el menjar i ja no sereu víctimes de la propaganda. La vostra salut millorarà, igual que la vostra vida.» («La revolució de la glucosa» de Jessie Inchauspé, Cossetània, 2023, ‘Benvolgut lector’). En
«La prosperitat tecnològica farà més factible mantenir i alimentar les masses inútils, i alhora produirà en aquestes una angoixa existencial com mai no ha tingut la humanitat. Més que en l’Edat Mitjana, la gent es preguntarà la raó de la seua existència. Engendrats en el si fred i impersonal d’una màquina, plens de salut, però
«—Pobres puces que només els queda la dolçaina i el tabal —rialles al rogle. —Puces? Què voleu dir? —És clar, amic, les puces, els nostres… inferiors, la gent baixa… Parlem clar, què no els donem treball, els ajudem a tirar endavant i de vegades encara no en tenen prou? Les puces se’ns posen enutjoses, ens
“Ja ha acabat? La gent estava dempeus aplaudint. Nosaltres dues, amb els ulls plorosos, impactades, tremoloses, en un núvol. La Laia i la Núria ens van presentar i ens van fer pujar a l’escenari amb elles per rebre els aplaudiments. A cau d’orella, em van dir: ‘Elena, les teues llàgrimes ens han emocionat i trasbalsat.
“Les condicions d’ara són molt diferents, però propose a qualsevol [lector] que s’embarque en un periple semblant. A poc que es lliure a viure, a confiar en els altres, tornarà ple de coneixements, d’experiències, després d’haver fet les seues singladures.” (“Singladures”, Francesc Aledón, L’Eixam Edicions, 2013, epíleg). Com ha fet amb les seus famoses auques
“Després de posar-te les mans al cap, et treus la bena dels ulls, te’ls fregues, i veus que […] les que trobàvem que ‘només’ eren mares, les de l’equip perdedor, les de l’aplaudiment escarransit i domèstic, les extirpades del relat oficial, els mers receptacles, les subalternes, les que no existeixen, les que no ostenten l’autoritat,
“Sols existeixen dues coses: ciència i opinió: la primera engendra coneixement, la segona ignorància.” (Hipòcrates de Cos, segle V- segle IV a.n.e.). *D’entrada i si hi pensem una mica, veurem que el qualificatiu “alternatiu” aplicat al camp de la medicina remet a algun mètode curatiu l’eficàcia del qual no estaria plenament demostrada fins ara; perquè,
“Les protagonistes d’aquestes pàgines es bellugaven pel subsòl fins a fer-se fortes. I quan agafaren potència per passar de la realitat imaginada a la tangible, crearen mons paral·lels a la societat dominant i antagònica que les calumniava, excloïa i represaliava. Gràcies al seu coratge, moltes de les seues alternatives les gaudim a hores d’ara. Des
“Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espès amarg com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intens i profund.” (Manel Alonso, “Fusta de carrasca“, Edicions del Bullent, 2022). Fa uns anys que vaig compartir-vos ací un apunt (“De
“Que vinguen les paraules / i amb elles, / sobre la trama, / teixiré un poema.” (Francesc Aledon, ”Amalgama”, L’Eixam edicions, 2016). Que em vinguen les paraules que calen per a ressenyar com es mereix el mestre Francesc Aledon (1947-2017), el qual he conegut pòstumament mitjançant els seus poemes, gràcies a un altre mestre apassionat,
En aquest apunt completaré els resums i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere us
En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere
En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere