A Fernando Conde Torrens (Irún, 1945), doctor Enginyer Industrial, professionalment dedicat primer a la indústria i després a la docència com a professor a la Universitat de la Rioja, sempre li ha interessat saber els perquès de la cultura en què li ha tocat viure i, des del 1984, li va entrar el cuquet de
Amb el rerefons de la misèria moral que suposa l’actual revifament de les agressions homòfobes a l’Estat espanyol, atiades per elements d’extrema dreta i consentides per uns poders fàctics franquistes, als quals ja els va bé que els joves adoctrinats i sense alternatives laborals es desfoguen en altres companys més vulnerables i no pas en
La innovació constant de la nostra societat capitalista ens ompli els aparadors i els mitjans de propaganda de nous productes i ofertes de serveis, la major part del quals diuen satisfer unes necessitats que més aviat són creades artificialment per a fomentar el consumisme; un parany, un vici modern atiat per la publicitat que ha
“Kapuscinski ens deia que la primera víctima de la guerra és la veritat i amb els documentals de les guerres dels Balcans de la BBC vam entendre el poder dels mitjans de comunicació per crear odi i potenciar les diferències. […] Sort dels llibres […] que ens van ajudar a entendre causes i perquès […],
“El feixisme consisteix en una amalgama de violència brutal, terrorista, i fraseologia revolucionària fal·laç que connecta demagògicament amb les necessitats i estat d’ànim d’àmplies masses de productors.” (“Com combatre el feixisme i vèncer”, Clara Zetkin, 1923; traduït i reeditat per Tigre de Paper el 2019, i citat a “Tothom pot ser antifa”, Tigre de Paper,
“Penso que la contribució més gran que puc fer durant aquesta pandèmia no són els consells sobre el control de la infecció, sinó l’exemple que el poder no s’ha d’acceptar de forma acrítica, ni el caciquisme ni l’statu quo. No és acceptable assumir que hi ha problemes que no es poden resoldre quan això no
A l’apunt anterior us presentava un recull de biografies que en Pere Foix i Cases (1893-1978) va escriure al seu exili mexicà, anomenat “Apòstols i mercaders”, que el 2019 fou reeditat per Tigre de Paper i que considere imprescindible per a conèixer un bocí d’història del nostre país massa colps silenciada i servar la memòria
“Quan l’ànima d’un poble sofreix, tota la vida n’és pertorbada. Els esperits vivents s’agiten i els que tenen un cor noble, immaculat, van al sacrifici.” (Leonid Andréiev citat a “Apòstols i mercaders”, Pere Foix, 1957). L’egoisme i la cobdícia de l’ànima humana són tals que com més tenim més volem, com passa amb els qui
Voldria en aquest apunt fer cinc cèntims d’una novel·la de Mercè Rodoreda (1908-1983), premiada amb el Serra d’Or, el Sant Jordi i el Ramon Llull del 1965, 1966 i 1969 respectivament, que fou de bell nou reeditada pel Club Editor en juliol del 2020. Es tracta d’“El carrer de les Camèlies”, on la protagonista narra
Certament, no n’hi ha cap dubte, ens trobem en un canvi climàtic a escala planetària que ens està portant a un escalfament progressiu de la troposfera i d’altres fenòmens meteorològics derivats, com la disminució de les precipitacions al nostre clima mediterrani, l’augment, en intensitat i durada, de les onades de calor i altres episodis extrems,
Acabe de llegir la reedició de “Pare de rates” per l’editorial Comanegra (novembre del 2020), novel·la pòstuma de Joan Barceló i Cullerés, amb motiu de l’Any Barceló, promogut per l’Ajuntament de Menàrguens (La Noguera), on va nàixer l’autor fa seixanta-cinc anys i coincidint amb el quaranta aniversari de la seua mort prematura a Barcelona, quan
En aquest apunt volia fer cinc cèntims de l’obra de recerca etnogràfica que ha merescut el 9è Premi d’Investigació Etnogràfica Joan Francesc Mira: “La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano”, d’Ángel Mora Castillo, editat per Neopàtria i l’Associació Valenciana d’Antropologia al 2020, nº 19 de la
“En els últims segles, en un context d’industrialització, globalització i urbanització, s’han succeït canvis profunds en la dieta. L’accés generalitzat a productes poc saludables, però barats i molt abellidors, a més d’una publicitat agressiva que condiciona fortament les normes socials, ens ha portat a un consum excessiu d’aliments amb un alt valor energètic però pocs
“Que el teu aliment siga la teua medicina i la teua medicina siga el teu aliment.” (Hipòcrates, 460-370 AEC). Sembla estrany que no em vinga de gust escriure sovint sobre qüestions relacionades amb l’alimentació, que és el camp on més m’he format i he desenvolupat la meua professió al llarg d’una quarantena d’anys en el
A l’apunt anterior tractava de explicar la impressió que m’havia fet la lectura de la darrera i pòstuma novel·la de l’escriptora d’Alcoi (“El teu gust”, Isabel-Clara Simó, Bromera, 2020); una obra complicada que, com deia el seu editor, pertany al grup de les seues més desestructurades i salvatges. És una novel·la on es trasllueix el