Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

Llibres

Fomentar l’esperit crític en nutrició és cabdal per a la salut en aquesta societat de la sobre(des)informació.

30 de novembre de 2020

Ciència, Idees, Llibres

“En els últims segles, en un context d’industrialització, globalització i urbanització, s’han succeït canvis profunds en la dieta. L’accés generalitzat a productes poc saludables, però barats i molt abellidors, a més d’una publicitat agressiva que condiciona fortament les normes socials, ens ha portat a un consum excessiu d’aliments amb un alt valor energètic però pocs

Comparteix això:

La ciència ens confirma que una alimentació variada d’origen vegetal és garantia de salut i longevitat.

23 de novembre de 2020

Ciència, Llibres

“Que el teu aliment siga la teua medicina i la teua medicina siga el teu aliment.” (Hipòcrates, 460-370 AEC). Sembla estrany que no em vinga de gust escriure sovint sobre qüestions relacionades amb l’alimentació, que és el camp on més m’he format i he desenvolupat la meua professió al llarg d’una quarantena d’anys en el

Comparteix això:

“El teu gust”. La cultura, l’art i la creació en la novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó (i 2).

16 de novembre de 2020

Llibres, Tastets de saviesa

A l’apunt anterior tractava de explicar la impressió que m’havia fet la lectura de la darrera i pòstuma novel·la de l’escriptora d’Alcoi (“El teu gust”, Isabel-Clara Simó, Bromera, 2020); una obra complicada que, com deia el seu editor, pertany al grup de les seues més desestructurades i salvatges. És una novel·la on es trasllueix el

Comparteix això:

“El teu gust”. La cultura, l’art i la creació en la novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó (1).

9 de novembre de 2020

“La cultura és exactament això: una orquestra. Els creacionistes dirien que el director és Déu, però jo, que no en soc, crec que és el talent. […] Tot això és cultura. I nosaltres som l’orquestra que toca al compàs, en cada moment que pertoca. […] Som cultura. I formem part d’una orquestra que desgrana no

Comparteix això:

“Escac al destí”: una vida noble entrampada en la teranyina del poder de l’església catòlica.

19 d'octubre de 2020

“[…] Sostenia que amb el domini de la moral, la subjecció de la cultura i l’exercici del poder religiós en totes les seves variants, des del sagrament de la confessió com a font d’informació i coacció fins a la necessitat de les testes coronades a ser legitimades pel Papa, de fet, controlàvem el món… i,

Comparteix això:

Quina enveja d’escola! Recordant l’Escola Moderna i les seues hereves, 111 anys després de l’assassinat del seu fundador.

13 d'octubre de 2020

“Així és com la teoria va fer a l’home allò que aquest havia fet al bou, el va castrar i en va fer una presa fàcil per al sacerdot i el tirà.” (“Allò que ha de ser l’educació”, per Gabriel de Mortillet, citat a “L’Escola Moderna”, 1912, obra pòstuma de F. Ferrer i Guàrdia). “En

Comparteix això:

Temps d’impostors. A propòsit de l’última novel·la de Pilar Romera.

28 de setembre de 2020

“Però qui no era un monstre en aquells temps? Qui no era un traïdor a alguna cosa? Qui no fingia, qui no ocultava? Qui no callava per prudència? Qui no havia girat la cara a algun amic, marcat com a roig? Qui no havia estat un covard, al final? Tots eren impostors. Tots eren uns

Comparteix això:

La coacció moral davant la corrupció social (i 2).

31 d'agost de 2020

Idees, Llibres, Tastets de saviesa

En un apunt anterior us presentava en Ricardo Mella Cea, un intel·lectual gallec d’ideologia llibertària, un home reservat però inquiet que visqué entre els segles XIX i XX i ens deixà un munt d’articles que posen el focus en els conflictes de classe que llavors es produïen entre els treballadors assalariats, camperols o amb petits

Comparteix això:

La coacció moral davant la corrupció social (1).

24 d'agost de 2020

Idees, Llibres, Tastets de saviesa

“De la coerció exercida brutalment en la infantesa, com de l’exercida en l’adolescència i en l’edat madura, no es deriven més que por, hipocresia i doble moral.” / “El vici i el delicte són el producte necessari, fatal del capitalisme i del governamentalisme al món que es diu civilitzat. La remoció de les causes, la

Comparteix això:

David Nel·lo: Les amistats –i les expectatives– traïdes.

17 d'agost de 2020

Com ja ho he dit abans en aquest blog, no acostume a triar llibres de gran consum, perquè normalment no hi he trobat gaire “substància” intel·lectual, aquesta que et fa créixer el coneixement sobre el món i la vida que paga la pena viure o, si més no, el gaudi estètic; elements que, quan van

Comparteix això:

Una reflexió oberta sobre l’independentisme anarquista.

10 d'agost de 2020

La dialèctica és l’art de superar les contradiccions mitjançant l’intercanvi d’idees entre els contraris. [“La dialèctica és l’art de convèncer sobre les pròpies postures filosòfiques, mitjançant el diàleg i el debat entre dues parts amb voluntat de respecte i comprensió mútua. Fa referència a la tècnica o mètode, que fa avançar la humanitat o el pensament, basat en un procés de tesi, antítesi i síntesi; és

Comparteix això:

Un bon tast de silencis i sorolls mediàtics per a greixar el nostre esperit crític.

27 de juliol de 2020

Molts colps triar és trair. Si tries unes coses, n’apartes d’altres. Si, per exemple, quasi sempre tries parlar de macroeconomia i del món empresarial, i quasi mai d’explotació a la feina, fas una tria a favor del sistema econòmic imperant. La sola tria, que fan cada dia els directors i/ o els equips de redacció

Comparteix això:

“Boulder”: encalçant la solitud, una copa de licor islandès i un amor a cada port.

20 de juliol de 2020

En la tria de llibres pensant en la Diada de l’Orgull LGTBIQ+ –28 de juny– estava el darrer d’Eva Baltasar, i ho vaig fer no pas pel tema que centra la novel·la, que és la segona d’una trilogia sobre la soledat, sinó perquè la protagonista pertany al col·lectiu que posa la primera lletra de la

Comparteix això:

Robert Capa també era Gerda Taro, la noia amb la Leica.

13 de juliol de 2020

Joventut, amor, coqueteig, companyonia, ideal de justícia social, lluita antifeixista, vida arriscada, passió per la fotografia, són alguns dels ingredients de la novel·la de la que us vull parlar en aquest apunt, amb un resultat, si més no, discutible. L’obra no fou una tria per part meua, sinó el préstec d’un amic. D’entrada no m’hi

Comparteix això:

“Ariel i els cossos”: amors amb més química que física; amors amb més preguntes que respostes.

29 de juny de 2020

Quan llegeixes algun text o escoltes algú parlar d’alguna qüestió que t’interessa, cerques respostes. Si veus una obra d’art o atens una peça musical, n’estàs gaudint també la bellesa, però també cerques respostes; és a dir, idees, “mems”, que, per imitació, augmenten un xic la teua saviesa o, si més no, t’ajuden a viure millor.

Comparteix això: