«En la filosofia política de l’antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que hi participaven eren els ciutadans que posseïen un determinat cabal o un cert tipus de propietats. El terme deriva de les paraules gregues ‘timé’, honor, i ‘krátia’, govern. » (Viquipèdia). El vaig trobar a la
Religions? Déus dolents, abús de por, abús de poder. Déu és amor? L’Antic Testament. Amor idolatrat? No mort potser. Si amor és tot, amor és res. Dis-li desig o tendresa o, si vols, aferrament. Mort en vida? Parlar d’ànima, negar el cos, dualitat parida, negar el gaudi en aquesta vida. Creure en Déu és distopia.
Sirenes que canten al poble consignes de por dissolent, des de ses torres blindades criden confusió i fingiment. Lluna negra vestida de cel, somrís de hiena i de drac alè, de bruts diners és t’aliment i dones cadenes d’opi i acer. Des del sorramoll del poder dicten que sembres malvoler, perquè llances les naus
Entre Caribdis i Escil·la sotsobra el vaixell de l’Hidra, on la insaciable Quimera ens porta destrossa i guerra. Roda la roda mortal, la del saqueig infernal, d’homes i dones, aigües i terres, natura vital. Amos déus la planegen, homes serfs la fabriquen, altres més la fem rodar: quina munió d’engabiats! Que rode la roda
Als que es venen per fer la guerra, contra uns enemics que no són seus, sempre defensant l’Hidra i Quimera, en gàbies refulgents tancats els veus, amb bastó manaire, birret o solideu, uns galifardeus mudats en semidéus. Deu, pàtria, propietat, diners, dogmes, armes, presons, lleis. Fan de polític d’ofici o banquer golut, de jurista
Aquesta petita sèrie de poemes que ara encete van dedicats a alguns monstres de la mitologia grega, que ací representen altres de menys mitològics, de més reals, les malifetes dels quals estem patint de segles ençà. Tanmateix, vull recordar que, amb propòsit, unitat i coratge, entre tots ho podrem fer tot. Corromputs per l’Hidra
«Els veritables objectius tenien a veure amb els privilegis, però el tema d’un enemic racial i religiós sempre anava bé per emmascarar-los.» («Arquitectes del terror. Franco i els artífexs de l’odi», Paul Preston, Editorial Base, 2021, p. 49). Els humans som uns animals carregats de curiositat, enginy, fantasia, creativitat; un cul de mal seient, uns
En aquesta segona part, continuaré amb la tria de cites traduïdes de l’assaig «Abolir la família. Un manifiesto por los cuidados y la liberación», de Sophie Lewis (Traficantes de Sueños, 2023), que aviat tindrà la versió catalana a càrrec de Manifest Llibres. Una obra no gaire extensa però densa que sacseja la imatge radiant i
«Sense la família, qui o què s’ocuparia de les vides de les persones que no treballen, incloses les malaltes, les joves i les grans? […] La transició fora de la família és complicada, sí, però la família no està fent una bona feina de cures i ens mereixem una cosa millor. La família s’interposa en
Continuant amb la ressenya de «Malditos de tierra y mar. Comunidades y resistencias contra la explotación colonial» de Rodri Robledal (Txalaparta, 2022), la lectura del qual us recomane i que començava a l’anterior apunt, ara em ve de gust fer-vos un resum d’una de les històries de pirates més interessants que ens ofereix l’obra, la
«Molts pàries d’Europa foren traslladats a les colònies americanes per la força, per la necessitat de mà d’obra. En algunes zones i fins a la declaració d’independència dels diferents països, els desplaçats suposaren la major part de l’emigració. […] Tot i que el mot francès ‘engagé’ es puga traduir com a ‘compromès’, més aviat significava
«La prosperitat tecnològica farà més factible mantenir i alimentar les masses inútils, i alhora produirà en aquestes una angoixa existencial com mai no ha tingut la humanitat. Més que en l’Edat Mitjana, la gent es preguntarà la raó de la seua existència. Engendrats en el si fred i impersonal d’una màquina, plens de salut, però
«—Pobres puces que només els queda la dolçaina i el tabal —rialles al rogle. —Puces? Què voleu dir? —És clar, amic, les puces, els nostres… inferiors, la gent baixa… Parlem clar, què no els donem treball, els ajudem a tirar endavant i de vegades encara no en tenen prou? Les puces se’ns posen enutjoses, ens
En acostar-se la Diada Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, que se celebra el 28 de juny, volia compartir-vos un parell de poemes que he compost no fa gaire, no pas de temàtica específicament reivindicativa ad hoc, però sí d’educastració heteronormativa, per una banda, i d’enaltiment del gaudi eròtic i l’afecte desacomplexat, per altra, en la línia
“Ja ha acabat? La gent estava dempeus aplaudint. Nosaltres dues, amb els ulls plorosos, impactades, tremoloses, en un núvol. La Laia i la Núria ens van presentar i ens van fer pujar a l’escenari amb elles per rebre els aplaudiments. A cau d’orella, em van dir: ‘Elena, les teues llàgrimes ens han emocionat i trasbalsat.