Ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) de l’últim desembre al meu observatori d’aficionat, així com les gràfiques més significatives de tot plegat, que mostren un mes una mica més càlid del que era normal en l’últim terç del segle passat, malgrat un començament i un final (“Per
-Pare, què és eixe núvol tan gran? -És la manega d’una “tronà” que s’acosta. -Afanyat, fill, que està a punt de ploure. -Com ho saps això, pare? -Pel llevant que fa i la negror que ve. Fa una dècada que cap a la fi de novembre mon pare em va deixar. Venia de passejar-se fins
Soc conscient de la variabilitat climatològica del nostre petit país, estret però allargat, que fa difícil extrapolar les dades d’una comarca a la resta del territori. Reconec que, posem per cas, a un habitant d’una contrada muntanyenca de l’interior no li és gaire interessant saber com ha anat l’oratge a la plana litoral. El meu
La meteorologia d’aquest darrer octubre, vista des del racó del Camp de Túria on em trobe, podem resumir-la en un parell de frases: normalitat termomètrica i anormalitat pluviomètrica. En efecte, mentre que la temperatura semblava haver retornat a valors més típics d’antany, fent-nos creure en un possible efecte descontaminador provocat per l’aturada de la pandèmia,
Malgrat el que puga fer pensar el refrany triat per a capçalera, “Quan plou per setembre, la tardor bé entra“, la pluja d’aquest setembre no ha sigut tan destacada com voldríem i necessitàvem, després d’un estiu més sec del normal, que ja ho és prou de mena en el nostre clima mediterrani. Perquè, al capdavall,
Diu el refrany que “Estiu que dura, tardor assegura”, és a dir, que a un estiu sec com ha estat l’actual li seguiria una tardor plujosa. És evident que, tenint en compte el caràcter cíclic dels moviments de les masses d’aire i que el front polar –que separa les fredes al nord de les càlides
L’antic “sextilis”, rebatejat en honor de l’emperador romà August, és el mes més calorós de l’any a les nostres contrades (“Agost ho seca tot menys el most”) a la vora de la Mediterrània –tant pel que fa a la temperatura de l’aire com de xafogor, per restar sotmeses a la influència del seu vent marítim
Aquest proppassat juliol, des de la talaia que em permet el meu observatori d’aficionat, he registrat una meteorologia que podríem qualificar de normal durant la primera quinzena, càlida com cal, que es cloïa amb la sorpresa favorable d’unes petites pluges suavitzadores, i una segona progressivament més i més càlida, fidel al període canicular que s’encetava,
“Al juny, l’estiu no és lluny”. Juny és la porta de l’estiu i ens fa sentir animats o desanimats segons com tolerem la calor xafogosa que s’acosta. Aquest any a les nostres contrades vora la Mediterrània l’estiu meteorològic ha arribat quan toca, coincidint amb l’astronòmic, que s’inicia amb el solstici, que marca els dies amb
Aquests resums del temps meteorològic els faig amb les dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure en l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (Clavero, “Climes i temps del País Valencià”, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2019), que agafa tota la costa des
“Bellesa i flor de maig, en un dia me’n vaig” és un refrany que ens informa del caràcter efímer de la joventut, associada a la bellesa física, representada per les flors en el món vegetal. I el que ara i ací m’interessa ressaltar, que la curta durada de les flors de maig té una raó
Com va succeir al març passat –amb una segona setmana inestable i freda–, també la major part d’abril d’enguany –tret de la darrera setmana– s’ha mostrat més ennuvolada que mai i amb temperatures més aviat fresquetes, com si sabés que havia de fer-nos costat en l’aïllament domiciliari per la Covid-19, que ja s’allarga mes i
Fins i tot els qui tenim la ment més avesada a la fredor de les dades científiques, no podem defugir la influència emocional de situacions crítiques com la que actualment estem vivim a escala mundial, que ve determinada per l’enorme vulnerabilitat del nostre organisme davant unes petitíssimes partícules de material genètic, amb gran capacitat encomanadora
A l’hivern, el fred d’abans, el que suposa el refrany de capçalera, ens feia aturar tot sovint les feines del camp i les activitats fora llar; el d’ara no ho fa pas o no gaire, si tenim en compte que les gelades i les rosades blanques han minvat fins al punt que quasi ni gela
“Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja”. Un altre any amb un febrer completament atípic. Com l’any passat, la tònica d’aquest segon mes del 2020, any bixest, ha estat de domini anticiclònic, poca pluja i poc vent, amb temperatures plenament primaverals, assolint-se rècords de temperatura mitjana i de temperatura més alta al meu observatori