Oratge i poesia? Si heu llegit altres resums meteorològics estacionals d’aquest blog, ja sabreu que gairebé sempre els he acompanyats amb fragments de poemes dels millors poetes del nostre país, en què es feia referència directa o indirecta a l’estació tema de l’apunt. Ara que m’ha agafat la dèria poètica, puc triar i hi trie
Si seguiu aquestes ratlles, amb què periòdicament divulgue les dades meteorològiques del meu observatori, comprovareu que els darrers temps ho han estat de rècords; tanmateix, són fites negatives, en el sentit que malauradament ens van confirmant l’escalfament de l’oratge que patim com més va més; un canvi climàtic del qual la primavera climàtica passada —mesos
Com vaig avançar al resum meteorològic anterior, corresponent a la tardor climàtica, la meua intenció pel que fa a aquesta qüestió serà analitzar trimestralment les dades del meu observatori d’aficionat, situat a l’indret més alt del terme de Bétera (Camp de Túria), i també fer-ne ressò de les d’abast més global, que publiquen els organismes
Tot i ser conscient de l’escassa representativitat de les dades meteorològiques d’un racó tan petit, com les que registra el meu observatori d’aficionat, pense que paga la pena parar-hi atenció de tant en tant, ni que siga estacionalment, amb mires a l’evolució climàtica local; acompanyant-ho amb altres dades d’abast més global, normalment servides per organismes
Al remat, a setembre hem pogut desempallegar-nos de la calor abrusadora d’aquest estiu passat, però no ha estat gens ràpid ni senzill. Al meu observatori, no fou fins dimarts 20, a tocar de l’equinocci, que les mínimes baixaren dels 20º C, és a dir, les nits deixaren de ser tropicals. En aquest context, el setè
En aquest estiu ha quedat fora de dubte l’extremositat calorífica que hem sentit la major part dels mortals que habitem l’hemisferi nord, tret d’algun fredolí descompassat. L’encadenament de fortes onades de calor, que ha marcat la tònica d’aquest estiu, m’ha fet pensar en quelcom més important, com són, en un altre context, els anomenats tsunamis.
Veníem d’un juliol canicular realment històric, però agost del 2022, sobretot durant la primera quinzena, no s’ha quedat enrere, en batre el rècord de temperatura mitjana més alta al meu observatori i portar-nos una extraordinària onada de calor, reforçada per la circulació de ponent. Des del punt de vista fenològic, he observat com les primeres
Des d’antic sabem que pel juliol, a l’era i a cel descobert, fa bon sol, o que tot és beure i suar, i el fresc debades buscar; tanmateix, açò d’enguany ha sigut fora mida, esdevenint el sisè mes excepcional del 2022, per les temperatures altes i persistents registrades, assolint-se el rècord de temperatura mitjana més
La meteorologia d’aquest 2022 està resultant bastant atípica. Per cinquè mes consecutiu continuem batent rècords en algunes de les variables de mesura i en juny passat ho hem fet amb la temperatura: al meu observatori ha registrat el mes de mitjana més càlid i de temperatura màxima més alta de la sèrie de què dispose
Si heu seguit els meus resums meteorològics mensuals o us heu fixat en l’oratge que ha fet el trimestre passat, no us sorprendrà llegir que la primavera climàtica del 2022 ha mostrat un capteniment excepcional: rècord de pluja en març, rècord d’episodi fred en abril i rècord de pluja diària i d’onada de calor en
Aquest refrany de capçalera, “Maig calent i plujós, fa l’any ric i abundós”, l’he triat perquè aquest maig campdeturià, i comarques més enllà, ha estat calent i plujós; però ho ha fet de forma tan atípica que en dubte de l’encert; car no crec pas que aquesta raresa meteorològica siga bona per al camp ni
Així com, “en abril, cada gota val per mil”, fent referència al gran valor de la pluja en un mes clau per a la desclosa primaveral, també les accions reivindicatives ben plantejades, per qui en sap més d’allò que reclama, podrien ser clau en l’aconseguiment d’un gir més favorable per part dels qui retenen el
A hores d’ara, finit aquest març del 2022, un d’aquells que fan bo allò de “Març marçot, porta la vella al clot”, un març que a la vora de la Mediterrània ibèrica ha marcejat de valent, però no per variabilitat, sinó per incomoditat permanent (“Pel març marçot, no et lleves el tricot“), pense que no
Com escrivia al resum meteorològic de desembre passat, al meu observatori d’aficionat vaig assolir un rècord de temperatura mitjana més alta en 13 anys i vaig registrar el mínim anual de pluja replegada. I als corresponents de gener i febrer d’enguany, hi destacava les temperatures càlides, sobretot al febrer, i l’escassa pluja respecte dels valors
Aquest febrer que hem acabat ha estat anormalment càlid i sec, i en van quatre seguits; primaveral quant a la temperatura, que no la pluja, que ha caigut ben poc i quasi a final de mes. Desplaçat cap al nord-est, el nostre veí l’anticicló de les Açores ha protagonitzat un bloqueig al sud-oest d’Europa, que