Tot recordant el “Va com va” de l’Ovidi, una de les seus cançons reivindicatives més conegudes, incloses al seu magnífic treball discogràfic dedicat “A Alcoi” el 1974, he volgut triar per capçalera aquest refrany de juny (“En juny vaig com vull”), tot i la potser massa frívola comparança. Mentre que la dita ens remet a
“Kapuscinski ens deia que la primera víctima de la guerra és la veritat i amb els documentals de les guerres dels Balcans de la BBC vam entendre el poder dels mitjans de comunicació per crear odi i potenciar les diferències. […] Sort dels llibres […] que ens van ajudar a entendre causes i perquès […],
Malgrat les dades favorables de la darrera primavera climàtica al meu observatori, que podeu veure resumides més avant, l’escalfament global no s’atura i fins i tot s’ha accelerat els darrers anys. Segons les últimes dades, comunicació del 22/02/2021, del servei de canvi climàtic “Copernicus”, que és el programa d’observació del nostre planeta que fa servir
“Penso que la contribució més gran que puc fer durant aquesta pandèmia no són els consells sobre el control de la infecció, sinó l’exemple que el poder no s’ha d’acceptar de forma acrítica, ni el caciquisme ni l’statu quo. No és acceptable assumir que hi ha problemes que no es poden resoldre quan això no
DE DONES METEORÒLOGUES: Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, declarat per l’ONU en 1975; perquè encara som lluny d’arribar a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. La realitat és diversa segons països, però malauradament encara hi domina l’opressió de les dones per part dels homes, a
Des que el vint-i-cinc de desembre, superada la setmana del solstici, la durada del dia solar avançava un minut, aquest temps, molt a poc a poc, no ha parat de créixer i per Ninou ja en són 4, de minuts; ben pocs com el migrat sou dels assalariats més explotats per les cobdicioses elits, en
Quin goig poder estudiar el que t’agrade fins que arribes a la mestria, sense haver d’interrompre-ho per col·locar-te en una feina, abans d’hora, per tal de pagar-te les despeses més bàsiques per a viure; una feina que no t’acaba d’agradar, però que has de triar perquè els teus pares sempre van curts de diners. Quina sort
Aquestes darreres setmanes, quan els nostres polítics –mostrant la seua servitud cap a les grans empreses– retardaven el confinament o l’alçaven massa aviat, hem sentit dir a tort i a dret que estaven triant entre economia i vida. Perquè en aquestes extremes circumstàncies –que afecten tant a rics com a pobres– ningú –ni els més
“Sota la preeminència de l’acumulació del capital, la vida sempre està sota amenaça, perquè no és més que un mitjà per a un fi: el benefici econòmic” (Amaia Pérez Orozco, “Aportaciones para un debate sobre el conflicto capital-vida”, Traficantes de sueños, 2014). Aquestes setmanes de confinament per la pandèmia del COVID-19 estem veient als mitjans
Fins i tot els qui tenim la ment més avesada a la fredor de les dades científiques, no podem defugir la influència emocional de situacions crítiques com la que actualment estem vivim a escala mundial, que ve determinada per l’enorme vulnerabilitat del nostre organisme davant unes petitíssimes partícules de material genètic, amb gran capacitat encomanadora
Com a molts de nosaltres, també em preocupa bastant que un Estat fallit com l’espanyol d’ara, incapaç d’aturar el desenvolupament de l’actual pandèmia del COVID-19, com han fet altres estats-nació del seu entorn geogràfic i cultural, haja de recórrer a l’estament militar per tapar les seues vergonyes i, de retop, blanquejar la institució monàrquica, ara
La darrera setmana hem viscut immersos en un confinament entre obligat i autoimposat, el qual hom preveu que s’allargarà setmanes enllà, per mor d’una pandèmia que no ens imaginàvem que viuríem en carn pròpia; perquè les altres de semblants d’aquest segle XXI –Ebola, SARS, MERS– les vèiem com a espectadors, sempre massa allunyades de nosaltres:
El començament de la fi de la segona dècada del segle XXI m’ha portat desencisos i esperances, com passa sovint i pertot. A nivell personal, la cosa pinta bé després de quasi un any d’alliberament de la feina assalariada i del dolor sense lesió que em tenallava (un parell de mesos després de la jubilació,
Aquest 2019 ens ha portat un desembre caracteritzat per la variabilitat de l’oratge: primera setmana plujosa, amb una DANA i vent de gregal, que concentrava quasi tota la precipitació mensual (“Si al desembre plou, bon any nou”; esperem que siga així); segona amb cap de setmana ventós de ponent; situació que es repetia tota la
En ple segle XXI ja és hora que deixem de banda aquestes estupideses, aquests fantasmes del Pare Noel, dels Reis Mags o d’altres fantasies semblants i engresquem els nens amb actes o ritus que els endinsen en la vida real, amb satisfaccions i renúncies, amb aprenentatge de valors positius, amb goig de debò, pel que hi