Des que el vint-i-cinc de desembre, superada la setmana del solstici, la durada del dia solar avançava un minut, aquest temps, molt a poc a poc, no ha parat de créixer i per Ninou ja en són 4, de minuts; ben pocs com el migrat sou dels assalariats més explotats per les cobdicioses elits, en
Quin goig poder estudiar el que t’agrade fins que arribes a la mestria, sense haver d’interrompre-ho per col·locar-te en una feina, abans d’hora, per tal de pagar-te les despeses més bàsiques per a viure; una feina que no t’acaba d’agradar, però que has de triar perquè els teus pares sempre van curts de diners. Quina sort
Aquestes darreres setmanes, quan els nostres polítics –mostrant la seua servitud cap a les grans empreses– retardaven el confinament o l’alçaven massa aviat, hem sentit dir a tort i a dret que estaven triant entre economia i vida. Perquè en aquestes extremes circumstàncies –que afecten tant a rics com a pobres– ningú –ni els més
“Sota la preeminència de l’acumulació del capital, la vida sempre està sota amenaça, perquè no és més que un mitjà per a un fi: el benefici econòmic” (Amaia Pérez Orozco, “Aportaciones para un debate sobre el conflicto capital-vida”, Traficantes de sueños, 2014). Aquestes setmanes de confinament per la pandèmia del COVID-19 estem veient als mitjans
Fins i tot els qui tenim la ment més avesada a la fredor de les dades científiques, no podem defugir la influència emocional de situacions crítiques com la que actualment estem vivim a escala mundial, que ve determinada per l’enorme vulnerabilitat del nostre organisme davant unes petitíssimes partícules de material genètic, amb gran capacitat encomanadora
Com a molts de nosaltres, també em preocupa bastant que un Estat fallit com l’espanyol d’ara, incapaç d’aturar el desenvolupament de l’actual pandèmia del COVID-19, com han fet altres estats-nació del seu entorn geogràfic i cultural, haja de recórrer a l’estament militar per tapar les seues vergonyes i, de retop, blanquejar la institució monàrquica, ara
La darrera setmana hem viscut immersos en un confinament entre obligat i autoimposat, el qual hom preveu que s’allargarà setmanes enllà, per mor d’una pandèmia que no ens imaginàvem que viuríem en carn pròpia; perquè les altres de semblants d’aquest segle XXI –Ebola, SARS, MERS– les vèiem com a espectadors, sempre massa allunyades de nosaltres:
El començament de la fi de la segona dècada del segle XXI m’ha portat desencisos i esperances, com passa sovint i pertot. A nivell personal, la cosa pinta bé després de quasi un any d’alliberament de la feina assalariada i del dolor sense lesió que em tenallava (un parell de mesos després de la jubilació,
Aquest 2019 ens ha portat un desembre caracteritzat per la variabilitat de l’oratge: primera setmana plujosa, amb una DANA i vent de gregal, que concentrava quasi tota la precipitació mensual (“Si al desembre plou, bon any nou”; esperem que siga així); segona amb cap de setmana ventós de ponent; situació que es repetia tota la
En ple segle XXI ja és hora que deixem de banda aquestes estupideses, aquests fantasmes del Pare Noel, dels Reis Mags o d’altres fantasies semblants i engresquem els nens amb actes o ritus que els endinsen en la vida real, amb satisfaccions i renúncies, amb aprenentatge de valors positius, amb goig de debò, pel que hi
Les cultures agràries antigues adoraven el sol, l’astre president que ens dona la llum, l’escalfor i la garantia, entre d’altres, de l’èxit de les collites. El solstici d’hivern és l’esdeveniment astronòmic anual que marca el màxim escurçament del dia a costa de la nit; per això, just passat aquest solstici, quan s’esdevé un lent perllongament
Vista la xarxa d’interessos que es posa en joc al país on vius i la teranyina de lleis repressives que protegeixen els que hi retenen el poder, ofegant la veu dels dissidents i forçant els periodistes a sou a ser massa prudents en les seues cròniques –tret de lloables excepcions–, resulta de gran interès guaitar
Confirmada la dictadura constitucional espanyola, destapat el franquisme que nia al seu si (increïble revelació la de l’exhumació de la mòmia del genocida), confirmada la manca de democràcia real en aquest Estat en què ens ha tocat viure, potser resultaria sobrera qualsevol reflexió al voltant de la propera convocatòria electoral espanyola, una pantomima més dins
La FIDH (Federació Internacional de Drets Humans, que representa a 184 organitzacions de 112 països) i EuroMed Rights (la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans, que agrupa a més de 80 organitzacions, institucions i persones en 30 països de la regió) denuncien serioses irregularitats en el judici del Tribunal Suprem espanyol contra el procés cap a
Ara que som a l’estiu, període càlid de mena, voldria compartir amb tots vosaltres algunes evidències de l’escalfament global que patim, a causa de l’augment fora mida dels gasos d’efecte hivernacle, generats per l’activitat humana en creixement exponencial. Els científics ho han confirmat de forma pràcticament unànime i han alertat dels efectes catastròfics que ja