Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

28 de juny de 2021
0 comentaris

Innovant el gènere.

La innovació constant de la nostra societat capitalista ens ompli els aparadors i els mitjans de propaganda de nous productes i ofertes de serveis, la major part del quals diuen satisfer unes necessitats que més aviat són creades artificialment per a fomentar el consumisme; un parany, un vici modern atiat per la publicitat que ha agafat un caràcter quasi religiós i que paradoxalment és causa d’insatisfaccions constants, ja que contribueix a encadenar-nos més i més al sistema d’explotació i dominació que se’ns imposa, a més de contribuir a la destrucció de la superfície del planeta en què habitem. Però hi ha una part d’aquesta innovació que evidentment ens ha permès progressar, facilitant-nos la vida, a nivell personal i social, i que ens interessa potenciar. Aquestes innovacions útils no sempre venen de part de les empreses, majoritàriament jeràrquiques i autoritàries, sinó també del món dels moviments socials reivindicatius, majoritàriament democràtics, en el sentit de millorar l’organització de la societat per a fer-la més justa, lliure i solidària, més feliç, al capdavall. Alguna d’aquestes innovacions prové dels moviments feminista i d’alliberament LGTBI+, i cerquen, en el primer cas, eliminar les desigualtats no biològiques entre homes i dones, i, en el segon, a més de l’anterior, la normalització de qualsevol orientació sexual no heteronormativa. En tots dos casos, ben encertadament, hom proposa la revisió de les normes del binarisme de sexe i gènere vigents, que es consideren artificials, coactives i injustes.

Fer innovació és portar novetats a la nostra societat, normalment millores, que incrementen les prestacions o les capacitats d’allò millorat; però també productes, serveis, mètodes o formes d’organització radicalment noves, que cerquen la satisfacció de les necessitats dels usuaris; necessitats que, junt amb els avanços de la ciència i la tecnologia, i la creativitat humana, són les fonts més importants d’innovació. Perquè les innovacions triomfen socialment cal una adient i suficient difusió social, on els usuaris pioners, ben formats i informats, desenvolupen un paper cabdal, com a “nuclis de cristal·lització”, amb la imitació humana com a element difusor. En aquest sentit, cal agrair com cal la tasca dels pioners de l’alliberament sexual i de gènere, que han donat i estan donant la cara per tots nosaltres. I també les obres literàries de difusió innovadora de gènere, com el llibre il·lustrat “Dibuixant el gènere”, del sociòleg Gerard Coll-Planas i la il·lustradora Maria Vidal (Edicions 96, 2013, amb pròleg de Teresa Forcades); una obra impagable, per la senzillesa d’arguments i claredat d’exposició, que ha estat el brollador d’on ha begut el present apunt.

Les ciències socials estan veient que la biologia no justifica els rols històrics de gènere; que les desigualtats entre homes i dones, tret del dimorfisme sexual, són artificials. Hom ha constatat que en altres cultures el gènere s’ha construït de formes més diverses que l’estricte binarisme al qual estem acostumats o que les comparacions amb d’altres animals no se sostenen, puix trobem exemples de tot tipus. Ací també la major part de les religions ens han fet molt de mal, imposant les desigualtats i les discriminacions de sexe i gènere en base a una suposada voluntat divina; en base, doncs, a dogmatisme i fanatisme, que, com dissortadament podem veure encara a hores d’ara, són font de maltractaments i violència extrema.

Les ciències socials fa temps que estan demostrant que el gènere és una construcció cultural, que, com a tal, pot ser modificada. La configuració del desig i la identitat, igual que passa amb el llenguatge i altres elements culturals, s’esdevé durant la part de la vida en què som petits, quan depenem dels altres; així, nosaltres som el resultat de la seua influència i dels nostres gens. Durant tota la nostra vida patim una pressió social enorme perquè ens agarrem, de grat o per força, a una o altra categoria de gènere establit, masculí o femení, i que aquest s’ajuste al sexe atribuït en nàixer. Unes categories que suposen uns determinats rols a desenvolupar socialment, que s’han anat definint al llarg del temps. La pressió és tal que el mateix llenguatge, mitjançant el qual ens veiem i veiem el món, porta implícit el binarisme de gènere. O el (fals) ideal romàntic que encara omple les nostres produccions culturals. El sexisme és troncal a les nostres societats heteropatriarcals i no en sabem viure sense, i així reforcem les suposades diferències entre persones per raó de sexe/ gènere. La conseqüència és que arribem a trobar normal que les dones porten una determinada vestimenta, que vagen depilades, pintades, que cuiden millor la casa, que siguen més sensibles, submises… o que els homes siguem més descuidats, més agressius, més dominants… Així, característiques que tots podríem desenvolupar si fossem lliures, resten reservades al gènere masculí o femení. I amb aquesta divisió tots eixim perdent, perquè no podem créixer plenament. Però encara hi ha més:  “aquestes diferències i desigualtats socialment construïdes contenen el germen de la incomunicació entre homes i dones, i de l’anomenada ‘violència de gènere’”. Per a aconseguir capgirar la situació i ser persones més lliures i felices, hem de canviar les normes sexistes i binaristes de gènere que s’imposen a la societat, les quals certament estan evolucionant, gràcies al feminisme i al moviment d’alliberament LGTBI+, però encara ho fan massa a poc a poc.

Les nostres societats heteropatriarcals, endemés d’imposar el binarisme de gènere i la consegüent discriminació de les dones, també fomenten l’exclusió de determinats sexes, gèneres o orientacions sexuals (atraccions entre persones), com els que presenten lesbianes, gais, trans, bisexuals o intersexuals, amb la injustícia, violència i dolor que això suposa. El 0,1 % dels nadons naixen amb característiques sexuals assignades als dos sexes oficials i encara avui molts d’ells són operats per a assignar-los un dels dos, per decisió de pares i metges, sense el consentiment de l’interessat. Les persones Trans encara són considerades malaltes mentals, en aplicar-los estereotips sexistes (ara s’està discutint al Congrés espanyol una llei estatal per a la lliure elecció de gènere). Les lesbianes, gais i bisexuals, tot i el avenços aconseguits en alguns països durant aquest segle (perquè en d’altres més endarrerits la seua persecució continua sent ferotge), hi continuen estigmatitzats i tenen dificultats per a expressar la seua sexualitat en públic, adoptar nens, etc. L’homofòbia continua ben present i te a veure amb el manteniment de les diferències i desigualtats de gènere, és a dir, el sexisme. També cal no oblidar que les relacions que s’esdevenen al si d’aquests col·lectius no heteronormatius tampoc no estan exemptes de reproduir les diferències de gènere dominants; més aviat i malauradament, encara hi són massa presents. Tanmateix, el món LGTBI+ alliberat és una font incalculable d’innovacions de gènere, que fora bo que tinguéssem en compte per a millorar la vida de tots nosaltres.

En el darrer capítol del llibre “Dibuixant el gènere”, anomenat Multiplicant possibilitats, podem llegir:

A nivell social, el gènere és una forma molt efectiva de classificació de les persones que permet estructurar àrees tan importants com la distribució del treball, la família, la cura o la reproducció. Per aquest motiu, hi ha potents factors econòmics i polítics que contribueixen a mantenir aquesta estructura binària i desigual. Així, el gènere dóna molta estabilitat a les relacions socials, fent-les més previsibles. A més, el gènere també ens dóna estabilitat a nivell individual: és una forma de donar sentit a la nostra vida, de construir una identitat i d’estructurar les nostres relacions amb els altres. [Tanmateix] Les persones som molt més complexes que el que reflecteixen categories com ‘home’, ‘dona’, ‘lesbiana’, ‘intersex’, ‘bisex’ o ‘gai’. El que passa és que, a nosaltres mateixos, ens fa por la nostra pròpia complexitat, i ens dóna seguretat poder aferrar-nos a categories socials que ens donin estabilitat, que ordenin la nostra experiència, que ens permetin ser reconeguts pels altres. Tanmateix, la nostra representació de gènere sempre està sota amenaça. Un moviment […], una fiblada de desig cap a algú del mateix sexe, una afició que s’atribueix a l’altre gènere… qüestionen la nostra identitat de gènere i activen la repressió pròpia i aliena, a través de males mirades, insults, agressions… El gènere, tal i com està regulat actualment, no només perjudica les dones o els grups exclosos, sinó que ens danya a tots i cadascú de nosaltres. […] Atrevim-nos a (re)dibuixar el nostre gènere!

Feliç dia de l’orgull LGTBI+ 2021!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.