A l’apunt anterior us presentava un recull de biografies que en Pere Foix i Cases (1893-1978) va escriure al seu exili mexicà, anomenat “Apòstols i mercaders”, que el 2019 fou reeditat per Tigre de Paper i que considere imprescindible per a conèixer un bocí d’història del nostre país massa colps silenciada i servar la memòria
“Quan l’ànima d’un poble sofreix, tota la vida n’és pertorbada. Els esperits vivents s’agiten i els que tenen un cor noble, immaculat, van al sacrifici.” (Leonid Andréiev citat a “Apòstols i mercaders”, Pere Foix, 1957). L’egoisme i la cobdícia de l’ànima humana són tals que com més tenim més volem, com passa amb els qui
Voldria en aquest apunt fer cinc cèntims d’una novel·la de Mercè Rodoreda (1908-1983), premiada amb el Serra d’Or, el Sant Jordi i el Ramon Llull del 1965, 1966 i 1969 respectivament, que fou de bell nou reeditada pel Club Editor en juliol del 2020. Es tracta d’“El carrer de les Camèlies”, on la protagonista narra
Certament, no n’hi ha cap dubte, ens trobem en un canvi climàtic a escala planetària que ens està portant a un escalfament progressiu de la troposfera i d’altres fenòmens meteorològics derivats, com la disminució de les precipitacions al nostre clima mediterrani, l’augment, en intensitat i durada, de les onades de calor i altres episodis extrems,
Acabe de llegir la reedició de “Pare de rates” per l’editorial Comanegra (novembre del 2020), novel·la pòstuma de Joan Barceló i Cullerés, amb motiu de l’Any Barceló, promogut per l’Ajuntament de Menàrguens (La Noguera), on va nàixer l’autor fa seixanta-cinc anys i coincidint amb el quaranta aniversari de la seua mort prematura a Barcelona, quan
En aquest apunt volia fer cinc cèntims de l’obra de recerca etnogràfica que ha merescut el 9è Premi d’Investigació Etnogràfica Joan Francesc Mira: “La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano”, d’Ángel Mora Castillo, editat per Neopàtria i l’Associació Valenciana d’Antropologia al 2020, nº 19 de la
“En els últims segles, en un context d’industrialització, globalització i urbanització, s’han succeït canvis profunds en la dieta. L’accés generalitzat a productes poc saludables, però barats i molt abellidors, a més d’una publicitat agressiva que condiciona fortament les normes socials, ens ha portat a un consum excessiu d’aliments amb un alt valor energètic però pocs
“Que el teu aliment siga la teua medicina i la teua medicina siga el teu aliment.” (Hipòcrates, 460-370 AEC). Sembla estrany que no em vinga de gust escriure sovint sobre qüestions relacionades amb l’alimentació, que és el camp on més m’he format i he desenvolupat la meua professió al llarg d’una quarantena d’anys en el
A l’apunt anterior tractava de explicar la impressió que m’havia fet la lectura de la darrera i pòstuma novel·la de l’escriptora d’Alcoi (“El teu gust”, Isabel-Clara Simó, Bromera, 2020); una obra complicada que, com deia el seu editor, pertany al grup de les seues més desestructurades i salvatges. És una novel·la on es trasllueix el
“La cultura és exactament això: una orquestra. Els creacionistes dirien que el director és Déu, però jo, que no en soc, crec que és el talent. […] Tot això és cultura. I nosaltres som l’orquestra que toca al compàs, en cada moment que pertoca. […] Som cultura. I formem part d’una orquestra que desgrana no
“[…] Sostenia que amb el domini de la moral, la subjecció de la cultura i l’exercici del poder religiós en totes les seves variants, des del sagrament de la confessió com a font d’informació i coacció fins a la necessitat de les testes coronades a ser legitimades pel Papa, de fet, controlàvem el món… i,
“Així és com la teoria va fer a l’home allò que aquest havia fet al bou, el va castrar i en va fer una presa fàcil per al sacerdot i el tirà.” (“Allò que ha de ser l’educació”, per Gabriel de Mortillet, citat a “L’Escola Moderna”, 1912, obra pòstuma de F. Ferrer i Guàrdia). “En
“Però qui no era un monstre en aquells temps? Qui no era un traïdor a alguna cosa? Qui no fingia, qui no ocultava? Qui no callava per prudència? Qui no havia girat la cara a algun amic, marcat com a roig? Qui no havia estat un covard, al final? Tots eren impostors. Tots eren uns
En un apunt anterior us presentava en Ricardo Mella Cea, un intel·lectual gallec d’ideologia llibertària, un home reservat però inquiet que visqué entre els segles XIX i XX i ens deixà un munt d’articles que posen el focus en els conflictes de classe que llavors es produïen entre els treballadors assalariats, camperols o amb petits
“De la coerció exercida brutalment en la infantesa, com de l’exercida en l’adolescència i en l’edat madura, no es deriven més que por, hipocresia i doble moral.” / “El vici i el delicte són el producte necessari, fatal del capitalisme i del governamentalisme al món que es diu civilitzat. La remoció de les causes, la