“Ben mirat, d’ençà que el món és món, les classes dominants de tot arreu han procurat fer creure a la gent que l’’obediència’ és el principi bàsic de la vida civil. Històricament, els homes esdevenen ‘animals polítics’ quan aprenen a ‘obeir’ en comú. […] Els pobles, així ensinistrats, acaben per no veure’s sinó ‘obeint’ o
“Si vaig estudiar Econòmiques fou precisament per ganes de canviar el món i aquestes premisses. Jo no ho vaig fer per fer més rics als que ja ho són, sinó precisament per veure què es pot fer per treure de pobres els més pobres davant un sistema tan injust com el que vivim.” (Arcadi Oliveres,
“Escriure des de Sueca… no podia ser sinó una opció mixta de polèmica i catequesi: almenys per a mi… M’hi he embolicat, ara i adés, sense cap mena d’aprensió. No es tractava d’una condescendència, sinó d’un compromís, i valgui el mot, tan desacreditat ja, a hores d’ara. Per compromís amb el meu poble –el poble
“Fer d’una anècdota intranscendent una categoria universal és en definitiva el ‘modus operandi’ dels clàssics. En ells percebem la distància imposada pels contexts socials que condicionaren els seus escrits, a més de les preferències estètiques i dels models narratius –o poètics— del temps de cada un d’ells, i alhora una proximitat immediata perquè burxen en
“HI ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.” (“Consells, proverbis i insolències”, Joan Fuster, 1962). Aquest 2022 commemorem el centenari del naixement de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), l’escriptor valencià més important del segle XX en el conreu de
En aquest apunt posaré la meua tria de frases que completarà la meua ressenya de l’obra cabdal de P. A. Kropotkin: “El suport mutu, un factor d’evolució”; una visió multidisciplinar –biològica, geogràfica, històrica, etnològica, antropològica— que ens porta a comprendre la clau social de l’evolució de la nostra espècie Homo, des d’una més acostada als
“El feixisme consisteix en una amalgama de violència brutal, terrorista, i fraseologia revolucionària fal·laç que connecta demagògicament amb les necessitats i estat d’ànim d’àmplies masses de productors.” (“Com combatre el feixisme i vèncer”, Clara Zetkin, 1923; traduït i reeditat per Tigre de Paper el 2019, i citat a “Tothom pot ser antifa”, Tigre de Paper,
“Penso que la contribució més gran que puc fer durant aquesta pandèmia no són els consells sobre el control de la infecció, sinó l’exemple que el poder no s’ha d’acceptar de forma acrítica, ni el caciquisme ni l’statu quo. No és acceptable assumir que hi ha problemes que no es poden resoldre quan això no
A l’apunt anterior tractava de explicar la impressió que m’havia fet la lectura de la darrera i pòstuma novel·la de l’escriptora d’Alcoi (“El teu gust”, Isabel-Clara Simó, Bromera, 2020); una obra complicada que, com deia el seu editor, pertany al grup de les seues més desestructurades i salvatges. És una novel·la on es trasllueix el
En un apunt anterior us presentava en Ricardo Mella Cea, un intel·lectual gallec d’ideologia llibertària, un home reservat però inquiet que visqué entre els segles XIX i XX i ens deixà un munt d’articles que posen el focus en els conflictes de classe que llavors es produïen entre els treballadors assalariats, camperols o amb petits
“De la coerció exercida brutalment en la infantesa, com de l’exercida en l’adolescència i en l’edat madura, no es deriven més que por, hipocresia i doble moral.” / “El vici i el delicte són el producte necessari, fatal del capitalisme i del governamentalisme al món que es diu civilitzat. La remoció de les causes, la
La informació és poder i això fa que la seua manipulació siga un tema clau que, per bé que alguns companys d’aquests blogs i jo mateix l’hem tractat abans, paga la pena de fer-hi insistència una i altra vegada. L’estratègia dels qui retenen el poder és que la veritat no la sàpiga ningú o gairebé
En un apunt anterior (“La Història del nostre país vista des d’una acinglerada vall valenciana“) us presentava un llibre ben singular i interessant, “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, escrit pel mestre Ferran Zurriaga i Agustí, i editat gràcies a l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, als ajuntaments dels tres pobles de la Vall
“Quan una idea fructifica en la teua ment et fa insensible a les conseqüències, i vius infatuat que aquell és un camí que cal recórrer, perquè les grans gestes reclamen grans sacrificis.” (“L’esperit del temps”, Martí Domínguez, Proa, 2019, pàg. 99.) Estem veient com contínuament moren migrants subsaharians a la nostra mar –un “mare nostrum”
En un apunt anterior (“Josep Fontana ens desvela…”) us presentava un assaig de tema històric important, de reduïda extensió, recolzat però en centenars de referències bibliogràfiques. Important per l’autor, Josep Fontana i Làzaro (1931-2018), historiador, professor d’universitat i escriptor, especialista en Història Contemporània i Història Econòmica, reconegut nacionalment i internacionalment. Important per la significació d’aquesta