Supose que us haureu adonat que, des de fa mesos, la dèria poètica amera la meua vida de persona gran. I tot ho transforma, buscant la bellesa, també on a primer colp d’ull no es veu. El meu silenci en prosa ha esdevingut la humil música del vers per al meu propi gaudi; una petita
Religions? Déus dolents, abús de por, abús de poder. Déu és amor? L’Antic Testament. Amor idolatrat? No mort potser. Si amor és tot, amor és res. Dis-li desig o tendresa o, si vols, aferrament. Mort en vida? Parlar d’ànima, negar el cos, dualitat parida, negar el gaudi en aquesta vida. Creure en Déu és distopia.
Musos i muses estimats, companyes d’ofici i art, notables pintors de paraules, que aquest any vos he trobat, per vós m’he vestit de gaubança i vos he fet un ram de gràcies per tantes lliçons i amistat i a les deesses del fat demane que aquest bixest que comença, de lletraferits ben necessitat,
Allà pels volts de Nadal vaig tenir coneixement que a Montpau o Benipau, no ho recorde ben bé, hi havia un bon pagès que feia de fetiller i sabia un encanteri que tornava en joguets els estris de genocidi, les armes i els diners. Vaig fer-hi un llarg viatge, tirant milles primer en tren,
Quan ve el fred al septentrió la Terra a poc a poc s’inclina, per contemplar seguit la Lluna i escurçar la visita al Sol. Eres tan gran encantadora que la Terra del fred s’oblida, fins que el cru solstici arriba i cau la boira gebradora. Sense encegar-me puc mirar-te, ta cara de daurada duna
El poema que encapçala aquest apunt el vaig compondre expressament, amb intenció de barrejar-hi alguns records de la Tardor al llarg de la meua vida. A grans trets, les amargors de la feina, de la soledat sobrevinguda, del comiat de l’oratge bonancenc d’estiu, hi resten mig amagades sota la bellesa i la dolçor de les
Sirenes que canten al poble consignes de por dissolent, des de ses torres blindades criden confusió i fingiment. Lluna negra vestida de cel, somrís de hiena i de drac alè, de bruts diners és t’aliment i dones cadenes d’opi i acer. Des del sorramoll del poder dicten que sembres malvoler, perquè llances les naus
Entre Caribdis i Escil·la sotsobra el vaixell de l’Hidra, on la insaciable Quimera ens porta destrossa i guerra. Roda la roda mortal, la del saqueig infernal, d’homes i dones, aigües i terres, natura vital. Amos déus la planegen, homes serfs la fabriquen, altres més la fem rodar: quina munió d’engabiats! Que rode la roda
Als que es venen per fer la guerra, contra uns enemics que no són seus, sempre defensant l’Hidra i Quimera, en gàbies refulgents tancats els veus, amb bastó manaire, birret o solideu, uns galifardeus mudats en semidéus. Deu, pàtria, propietat, diners, dogmes, armes, presons, lleis. Fan de polític d’ofici o banquer golut, de jurista
Aquesta petita sèrie de poemes que ara encete van dedicats a alguns monstres de la mitologia grega, que ací representen altres de menys mitològics, de més reals, les malifetes dels quals estem patint de segles ençà. Tanmateix, vull recordar que, amb propòsit, unitat i coratge, entre tots ho podrem fer tot. Corromputs per l’Hidra
Oratge i poesia? Si heu llegit altres resums meteorològics estacionals d’aquest blog, ja sabreu que gairebé sempre els he acompanyats amb fragments de poemes dels millors poetes del nostre país, en què es feia referència directa o indirecta a l’estació tema de l’apunt. Ara que m’ha agafat la dèria poètica, puc triar i hi trie
En acostar-se la Diada Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, que se celebra el 28 de juny, volia compartir-vos un parell de poemes que he compost no fa gaire, no pas de temàtica específicament reivindicativa ad hoc, però sí d’educastració heteronormativa, per una banda, i d’enaltiment del gaudi eròtic i l’afecte desacomplexat, per altra, en la línia
Estimades: Avui, 17 de maig, se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, la Diada Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, coincidint amb la decisió presa per l’Organització Mundial de la Salut el 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals. Una diada que és germana de lluita amb la que se