Sempre he sabut, abans d’incorporar-me al món del treball, allò de la dita: “amor d’amo, aigua en cistella”; és a dir, que llavors partia de la base que difícilment (no ho descartava, però) anava a trobar empreses on l’amo valorara/ respectara/ escoltara desinteressadament els seus treballadors, empreses com caldria que fossen, empreses humanes. Aleshores imaginava
Aquest és el 2on tema que trie per aquest apartat que he volgut anomenar “Idees”. I ho faig per la seua importància per a la qualitat de la vida de cadascú de nosaltres i de la societat. Es tracta de fer una reflexió sobre els (que haurien de ser) mitjans de comunicació social, amb la
Aquest és un dels llibres que més m’ha agradat de tots els que he llegit en 2012. Es tracta d’una obra de Paul Thagard, professor de Filosofia de la Universitat d’Ontàrio (Canadà), traduïda i publicada per Obrador Edèndum, editorial que coedita els seus títols amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La traducció de
Rita Levi-Montalcini ens deixà ahir als 103 anys. Científica destacada (neuròloga investigadora i Premi Nobel de Medicina del 1986 pel descobriment del factor de creixement neuronal) i dona excepcional a la que he admirat. Li he llegit 2 llibres: “L’As a la màniga”, traduïda de l’original italià per Antoni Garcia i editada per Empúries en