
Els teus llavis, porta de sortida i fugida…
Els teus llavis
no se’ls enduu l’oratge,
ni nous vents,
ni llargues distàncies de llunyania,
ni el temps que no et sento.
Els teus llavis
porta de sortida, i fugida
d’una llengua escrutadora
i d’infinits moviments
en infinits ritmes frenètics
o de repòs amatent.
La teva boca,
el teu nas,
corals amb els teus llavis
no se’ls l’endú el vent
ni els ofega la pluja.
Els sento presents
com un viu i entremaliat
cavallet de mar fora de l’aigua.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)