Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Arxiu de la categoria: Poesia

Pesant figues…

0

 

Pesant figues
somio i desperto
i no veig sinó
una mamella emmalaltida.

S’ha aturat la màquina
i el mugró regalima
de mica en mica, falses esperances.

Indolent com sóc
badallo -Ja s’ho faran!

Somio les hores del tren
i en despertar de matinada
no veig sinó
una altra mamella ferida
tuberculosa i moradenca.
El mugró, ben erecte
d’orgull sagna i escup
desesperat, i lentament
regalima la saba.

Devot com sóc
faig avinent l’orgull
i sagno la llàgrima.

 

  (Com saba pacient… agost de 1988)

Groe és profunda…

0

 

Groe
és profunda
en l’abisme
i abundància
d’un Atlàntic
sediciós.

Rebel·lada
contra la fúria
aturant-la
fixa i tossuda.

Quimèrica guerrera
restes deprimida
i prohibida pel sol.

 

  (Com saba pacient… agost de 1988)

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Por és enyor

0

 

Por és enyor

Han jugat
nens de colònies
i orfes captius
la mirada enrere.

L’immigrant que fuig
o busca o torna
Els confinats
i els evadits més llunyans
naufragats, mes perduts
en recerca perpètua.
Han jugat dues voltes
la mirada enrere.

Un tren turbulent
i vaixells sempre muts.
Caminar valent
peu i peu, o mar i mar…

Han estat la por
d’una mirada enrere
a un brogit tranquil.

 

  (Com saba pacient… agost de 1988)

 

Clarificació i censura d’un somni

0

 

Clarificació i censura d’un somni

Ja no veig les llumetes blau i roges
ni l’antre esfereïdor i encisador
on la bruixa
de festa i feina
em mostrà com s’occeix un marrà
o com es turmenta un home.

Al somni m’han quedat les algues marines
que no broten al dia
dansen ocultes
amb la dolça melodia
d’un xiscle en la nit.
I les donetes xiques
sortides d’un anunci de xampú
que es besen i s’abracen
i fins s’han dat un banquet.
D’elles, la més prima
ha pres la destral i colpeja la cortina transparent

I jo he dit:

            -Nantes?    -Quan desperto.

  (Com saba pacient… agost de 1988)

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Cabalosa nit…

0

 

En la nit dels fantasmes
un dau gira la sort,
el número

i el penjat destarota
un destí feixuc
convertint-lo així
en una difícil riba
de paranys.

A la nit
portes crepitants
matalassos i coves al llit
com gestos de rostres dubtosos
fixos
ara quiets, no humans.

La nit agermana una gota
de suor
i l’altra la imagina rojor.
Besa la lluna una au rapaç
i s’esquerda en un somriure
en veure la gallina decapitada
que brolla cabalosa
la nit.

 

  (Com saba pacient… agost de 1988)

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

El cant de cada matí, el cant de la finestra…

0

 

El cant de cada matí, el cant de la finestra
a ciutat, és un lent despertar
en hora imprecisa; llençols blancs.

Moltes vegades són passos, descalços, trepitjant
els pixums mig secs d’un gos mai ensenyat.

I el primer a fer, mirar, entre finestra i la finestra
veïna, el moviment d’un aprenent, que és Cyrano, i
Don Joan.

Entre de monòlegs silents
escolto els seus llavis muts, i els gestos
de les sàvies mans. Davant el mirall, nua
a mig vestir.

Uns cants matinals són
les primeres veus de la ràdio
el brunzir de l’afaitadora, i el soroll de
l’aigua, partida en mil.

Els lladrucs de fam d’un gos
que m’esgarrapa amb alegria.

Tot just sóc preparat
acaronat per les veus dels Belmonts;
toco claus, la cartera, les altres claus
els papers…

     (Com saba pacient… 1988)

 

Nova host de noves mans…

0
Publicat el 9 de gener de 2022

 

Nova host
de noves mans
de nous anhels
per sempre
i sempre més
anhels de llibertat.

Nova paraula
en nous llavis,
i paraules
ja repetides
per sàvies i primes
mans de poetes.

Nou demà
segur, ferms avenirs
en un camí molt llarg.

 

     (Com saba pacient… 1988)

 

Línies correctes d’una mà preses…

0
Publicat el 8 de gener de 2022

 

Com saba pacient sota l’escorça
Més pura revindrà l’antiga força
Que ja es desvetlla d’amagat dels déus

Joan Oliver

 

Línies correctes
d’una mà preses.
Correctes faccions
que res no figuren.
Línies correctes
d’un esguard frenètic,
en èpoques difícils
de braços cansats
i rutilants edificis.

 

(El Padró, gener-agost 1988)

Joves divises es drecen…

0
Publicat el 8 de gener de 2022

 

Com saba pacient sota l’escorça
Més pura revindrà l’antiga força
Que ja es desvetlla d’amagat dels déus

                                    Joan Oliver

En un temps molt curt
milícies insurgents
han fendit les ràfegues.

Joves divises
es drecen als cims
i són un crit
perquè salpin vaixells.

Fendint la mar
lliurarem els germans
i els farem un abraç.

Deixondiu-vos
germans illencs!

Fem el salut al sud
en el temps més bell,
que és l’hora de l’atzar.

Combatents valencians
deixondiu-vos en als camps i als burgs!

Feu-li un salut al nord,
que també és dempeus.

Joves divises ens encaminen
fendint el vent…

(Com saba pacient… 1988)

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Ajoca’t, petit…

0
Publicat el 7 de gener de 2022

 

Ajoca’t, petit
que el fred et glaçarà la sang
i et marcirà com va fer amb l’heura.

Ascla la fusta per un foc menut
i tanca-ho tot, que l ‘hivern serà llarg.

Pren-te el beuratge de l’àvia
que a pleret et darà valor.
Somia, petit, que la nit és llarga
que el gos ja vetlla i foragita els llops.

 

(Noemí, El Padró, gener-agost 1988)

El séc del teu cap m’ha quedat sobre el pit…

0
Publicat el 6 de gener de 2022

 

El séc del teu cap
m’ha quedat sobre el pit.
I he deixat el braç
coixí
per al teu rostre
pell blanca; blanor de lluna.

Així el séc sobre el pit
em recorda la teva pell blana.
Així la tènue blavor
l’alentit zel a la foscor.

Així cada un dels moviments
pell aferrada a la fosca,
pell esbossada en la pell.

 

(Noemí, El Padró, gener-agost 1988)

Com t’ho diré, coixí de nits…

0
Publicat el 5 de gener de 2022

 

Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc em vivifica

                   Miquel Martí i Pol

Com t’ho diré,
coixí de nits,
com li ho dic a la paret
d’una cel·la humida.
Adormida
prop meu
quan hi siguis t’ho diré.

Dins del cau de l’esperança
lents moments t’escric
amagat sota parets i sostres,
alentit però atent
per un amor ingent de dissabte;
quan hi siguis t’ho diré.

 

(Noemí, El Padró, gener-agost 1988)

 

Bobò

0
Publicat el 4 de gener de 2022

 

Bobò
l’has besat
acaronat
Has desitjat consumir-lo tu sola
i has xumat el seu sabor.
Li has perdut el gust
i li has absorbit el color.
L’has tastat
entusiasmada
una i altra vegada
com una mina ingent.
Inacabable por
de perdre’l per sempre,
malson incansable
de no tenir-ne un altre.

Bobò
ja en els lents dies
sols és un gust melós
que de mancat ja és amarg.

Plores comuna criatura
que ets sens Bobò
presa i atreta
d’altres bobòs inabastables.

         (Noemí, El Padró, gener-agost 1988)