Josep Pàmies, un heroi sense capa
[Publicat a Llibertat.cat el 12/03/2024]
Aquest home, pagès i savi que havia treballat de tècnic per a una gran empresa agrícola fins que s’hi va rebel·lar, emprèn fa anys una batalla heroica contra el mercadeig i la corrupció de l’alimentació i de la salut. No ho fa tot sol, però sovint sembla que tot sol s’hi enfronti, dient les coses pel seu nom i sense pèls a la llengua. Si ha d’anomenar assassins i estafadors els responsables de la misèria alimentària i de la indigència mèdica, doncs ho fa. Actitud de combat i de clarividència. Una actitud que prodiga confiança entre els seus seguidors. Com ha passat al llarg de la història.
Pots estar 100% d’acord amb ell o només un determinat % . Ningú és perfecte. Però és innegable que Pàmies (i l’entitat que impulsa, Dolça Revolució), ha guanyat diverses batalles als seus poderosos enemics. I encara la Viquipèdia el considera un “curandero” que “practica la pseudociència”, amb una biografia inspirada i blindada des del dogma. I que sense saber-ho el situen a l’altar de Nikola Tesla o de Galileu Galilei (E pur si muove!). Si fem una cerca a la xarxa, veurem com el poder (quins poders i quins interessos?) ha inundat la seva figura de referències a demandes, actes suspesos, multes, i mil i una mistificacions com la “teràpia del lleixiu”, la cura amb “orina a les oïdes”, la desqualificació d“antivacunes”, etc.
Però Pàmies, com deia, ja ha guanyat diverses batalles, com la de l’estèvia. Fa uns anys, quan va ser el pioner a conrear i vendre aquesta planta meravellosa que batejà l’entitat Dolça Revolució, va ser perseguit per vendre-la (curiosament, pocs saben que el seu primer client fou Ferran Adrià, que li encarregà les primeres comandes per fer experiments culinaris). Amb el temps, l’estèvia s’ha consolidat arreu del món com una alternativa al sucre i els seus perills per a la salut, i per les seves propietats mèdiques (diabetis, hipertensió, etc.). Actualment, l’estèvia ha passat de ser perseguida a formar part d’un repertori alimentari molt extens. Fins i tot la Coca-cola ha inclòs derivats d’aquesta planta prohibida en un dels seus productes.
Amb l’artemisia annua, que Pàmies conrea i promou, ha passat una mica el mateix. Les seves virtuts i potencialitats han estat menystingudes i silenciades. Però el cert és que combat la malària a l’Àfrica des fa uns anys… I pocs saben que la seva eficàcia va ser descoberta a la Xina comunista i emprada pel Viet-cong per guanyar la guerra contra els EEUU i l’imperialisme.
Tracteu-lo de boig, de “curandero”, multeu-lo i perseguiu-lo. E pur si muove! No es poden posar portes al camp. Perquè la crisi i l’equilibri entre la salut, l’alimentació, els preus, el sabor i l’olfacte… és evident i incontenible. I en Pàmies i els seus, fa deu anys, fa quinze anys, ja ho advertien. I ara s’apuja el preu de l’oli d’oliva i els pagesos tallen les autopistes perquè és insostenible. Però convé que mirem l’altra cara de la lluna, més enllà del preu i del gust de les verdures: la de la salut, que poc se’n parla.
La revolució serà també alimentària i sanitària o no serà. Perquè són dos pilars que sostenen la nostra existència.
Tot això em porta a una reflexió més familiar: el dogma més intern també ha perseguit el lliurepensament i l’amor a la terra des de l’organigrama. S’ha analitzat molt poc, però el cert és que la CUP va perdre bou i esquelles –també en això– per seguir les consignes ortodoxes i despòtiques sobre temes relacionats amb la salut. El 2021 va plegar una regidora de Tàrrega acusada de “negacionista”; el 2022 un regidor d’Arbúcies es va donar de baixa per motius similars… I podríem sumar un llarg llistat de més casos si fem un exercici d’hemeroteca. Veus destacades com en Gerard Batalla, en Jordi Martí Font o en Gerard Horta no han estalviat crítiques a la versió del dogma sobre salut i alimentació. I és que el mateix Josep Pàmies, anys enrere, havia format part de número 4 de la llista de la CUP per Balaguer. Una dada que incomoda. Com incomoda que aquest heroi pagès sense capa i jubilat tingui una actitud més valenta i més coherent que molts saberuts o ignorants emparats en la servitud. I ja sabeu qui són. Els dels fets i discursos baladrers o cauts.