La teva olor, hi és.
Quan marxares, em volgué acompanyar
en els moments de fredor i enyor
en què marxaves lluny i tornaves tard.
La teva olor m’acompanya, inconstant
i de nit se’n va, en cercar-la.
Fonedissa, la teva olor
en despertar, amb el teu nom als llavis
sobre el nas, la teva olor, olor de mans
una olor autòctona però desxifrable
peixos d’estancs profunds
flaire humida de tardor
una taula de formatges
dolls d’heura
pintallavis vermell
la teva olor a net
hi és, la sento…
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)