Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Xiuxiueja’m, el teu nom…

 

Xiuxiueja’m, el teu nom
a l’orella. Un bes
més que un mot
un secret que tragino
-el teu nom de guerra,
els cabells despullats
i esbullats pel vent-,
el teu cavall de batalla
més preat per mi.

Xiuxiueja’m, digues-me’l
encara que sols sigui un trot
tranquil i de pas.

 

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent