Xiuxiueja’m, el teu nom
a l’orella. Un bes
més que un mot
un secret que tragino
-el teu nom de guerra,
els cabells despullats
i esbullats pel vent-,
el teu cavall de batalla
més preat per mi.
Xiuxiueja’m, digues-me’l
encara que sols sigui un trot
tranquil i de pas.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)