Res no s’acaba i tot comença

Nosaltres a pas de tortuga
i ells al pas de l’oca
que és el que s’escau a les desfilades.

Nosaltres, alguns, com el vestrús
vergonyosament i covarda, obstrusament;
Ells, amb l’esguard de la sang i l’obús.

Nosaltres formiguetes laborioses
i els nostres adversaris sanguinolents mamuts.

Nostrats, comuns o naturals, nosaltres
i ells castissos, folklòrics o casernaris.

Animals de clos o de gàbia, nosaltres
sempre fugitius o morts de tristor.
I ells, burro aristocràtic que campa on vol
-el seu rei de la selva-, i gossos guardians,
animalalla de galliners plens de merda
i furiosos senglars.

Nosaltres, és clar, papellonetes inconstants
i indecises: valentes fures o bon peix
-o millor, més putes que les gallines!-.
I ells, com l’ase que tira del carro, molt matxos!
I llengua d’escorpí
i lloro, i llop que vesteix d’ovella.

Ells molt braus; torturadors zoofàgics.
I nosaltres la vaca esmunyida sense pietat,
però també la brava vaca de la mala llet!

Nosaltres cargols, exiliats o a terra pàtria,
però sempre hipotecats i amb la casa a coll.
Elles i ells llimacs sense casa ni nord.

Però nosaltres amb el cap ple de pardals
esperant un demà sense fermança ni cops
i sense les hores de feina per al patró.

Nosaltres el gos maltractat i la mula vella.

Nosaltres el conill de criança i el xai a l’escorxador.

Nosaltres l’animal protegit que aviat farà l’ànec.

Nosaltres el dofí mediterrà i la granoteta autòctona.

Nosaltres el cuc que es rabeja entre aigües tèrboles.

Nosaltres l’euruga que aviat metarfosejarà.

I ells, ocellam rapinyaire
galls jacobins, àligues borbòniques
botifleram voltor!